Santa Eulàlia, d’allò dit, res

L’alcalde encapçala la visita anual al monestir de les clarisses de Pedralbes amb motiu de la festivitat de Santa Eulàlia amb un canvi en la rogativa: en lloc de demanar com cada any que no plogui, aquest cop li ha reclamat xàfecs. Mentrestant, tots els ulls busquen senyals del pacte de govern que no arriba

La possibilitat d’un acord del PSC amb Esquerra Republicana no qualla per ara 

El monestir de Pedralbes esquiva la sequera gràcies a una mina que hi aporta aigua freàtica 

Santa Eulàlia, d’allò dit, res

toni sust

3
Es llegeix en minuts
Toni Sust
Toni Sust

Periodista

ver +

Jaume Collboni va participar ahir per primera vegada com a alcalde la visita anual que els representants de l’Ajuntament de Barcelona fan a la comunitat de les clarisses del monestir de Pedralbes amb motiu de la festivitat de Santa Eulàlia, patrona d’hivern de la ciutat. Abans de pujar a Pedralbes, van participar en la col·locació del pendó de Santa Eulàlia al balcó del consistori.

El socialista va capgirar una tradició, la de demanar a les clarisses (són sis les que resideixen al recinte) que resin perquè no plogui un dia determinat. Aquí venen els nòvios a portar-los ous a canvi del favor, per a la qual cosa han de pronunciar una frase determinada: "Santa Clara i sant Pujol, feu bona desenrunada a aquesta nuvolada que tapa el sol".

Collboni va anar-hi a demanar el contrari, i així ho va comunicar a l’abadessa del monestir, Montserrat Casas: "Si ens poguessin ajudar a demanar a qui correspongui que plogui. Perquè la terra ho necessita, i els agricultors, i els parcs i jardins de la nostra ciutat".

L’alcalde va encapçalar una delegació municipal a la qual acompanyava en nom de la Generalitat el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, i en què, entre molts altres regidors, figuraven l’exalcaldessa Ada Colau; la presidenta d’ERC en el consistori, Elisenda Alamany; el cap de files del PP, Daniel Sirera; el portaveu de Junts, Jordi Martí Galbís, i el regidor de Vox Gonzalo de Oro. La veritat és que van ser molts els regidors que es va veure esquivant el mató que cada any les monges ofereixen als representants del consistori, malgrat que en general és apreciat pels assistents a l’acte.

El pacte que no arriba

Com fa ja setmanes, eren molts els ulls que buscaven complicitat o distància entre els possibles interlocutors del pacte de govern que no arriba a Barcelona, malgrat que en alguns moments s’ha donat per imminent. La possibilitat d’un acord del PSC amb ERC no qualla per ara, en tant que la d’un tripartit entre tots dos i Barcelona en Comú sembla menys viable, però res indica que estigui descartat. L’alcalde va dir que es donava fins a la primavera per tenir soci i pressupostos aprovats. I la primavera comença d’aquí a una mica més d’un mes, el 20 de març.

Collboni sí que va tastar el mató, com mostra una foto en la qual apareix degustant-lo al costat d’Alamany, la seva potencial sòcia de govern encara no confirmada, que en la part inicial de l’acte estava asseguda al costat de Colau. L’alcalde també va parlar del mató. Va explicar que s’elabora amb una recepta "secreta" i molt antiga que en temps de pandèmia i "cuina per internet" va ser finalment revelada.

L’abadessa va explicar després que les clarisses ja resen perquè plogui: "Ho fem. Cada dia fem aquesta petició, però de moment la pluja no arriba. Continuarem fent-ho. Ja diem que resarem perquè plogui, i als que no volen que plogui els demanem que tinguin paciència".

Notícies relacionades

Mina d’aigua

Abans de la visita tradicional, l’alcalde i els regidors van escoltar notícies sobre el manteniment i les reformes del monestir. Segons va relatar Anna Castellano, directora del monestir, la sequera no afecta Pedralbes de manera significativa, perquè en el seu dia, al segle XIV, quan la reina Elisenda de Montcada va comprar la masia que va ser antecedent del monestir, també va adquirir una mina d’aigua. Aigua freàtica que baixa de la muntanya i que entra al monestir, proveeix el claustre, va dir Castellano, i arriba als horts, on queda en unes basses. L’aigua, en resum, no és potable i si no és utilitzada pel monestir es perd. Serveix per a la font central del claustre i d’altres, i sobretot per regar l’hort.