Més investigacions sobre Tersa

Entre altres peticions, la fiscalia reclama que la directora general de Qualitat Ambiental de la Generalitat, Mireia Boya, declari com a testimoni. També demana que comparegui per ser interrogat de nou el cap d’explotació de la companyia, F. R. G., imputat en la causa oberta per un presumpte delicte ecològic entre el 2015 i el 2019 a la incineradora, propietat de l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana. Eloi Badia, actual diputat de Sumar, també figura com a investigat. El parlamentari va presidir Tersa quan era regidor d’Emergència Climàtica a Barcelona, durant el govern de l’alcaldessa Ada Colau.

Amb la seva petició de diligències, el Ministeri Públic marca distàncies amb la defensa de Tersa, que va instar que el cas s’arxivi després del dictamen de la Guàrdia Civil sobre la planta, que crema més de 300.000 tones de residus a l’any, la que més a Catalunya. La companyia considera que la pericial acredita que la central se cenyeix als llindars d’emissions exigits i compleix sense superar els límits de dioxines i furans cancerígens. Per la seva banda, l’acusació que exerceix la plataforma veïnal Airenet requereix que s’imputi un càrrec de la Generalitat, Xavier Guinart, cap del Servei de Vigilància i Control de l’Aire.

En contrast amb els arguments de l’empresa, la fiscalia destaca de l’informe policial que no "s’ha pogut trobar una raó física que justifiqui les temperatures extremadament anòmales" de la incineradora, "tant per excessives com per baixes", apunta. Afegeix que els agents tampoc troben lògica als suposats "canvis bruscos" en "curts períodes de temps" del nivell de calor amb què es calcinen els residus, "sense conseqüència en la mateixa planta, com serien danys estructurals en el mateix material dels forns", adverteix l’escrit del fiscal.

A més, remarca que Tersa es va quedar en ocasions per sota del nivell de combustió necessari per minimitzar l’expulsió de partícules contaminants, com les dioxines i els furans, d’acord amb les comprovacions de la Guàrdia Civil. "D’acord amb l’informe pericial realitzat per la Guàrdia Civil, es constata que la temperatura dins de la cambra de combustió no ha arribat en múltiples ocasions als 850 graus centígrads, imprescindibles per cremar residus", ressalta el Ministeri Públic.

"Aquesta circumstància és un incompliment de la normativa mediambiental prevista per a les esmentades instal·lacions", recalca la Fiscalia, amb referència a les incineradores. Alerta que infringir les lleis de medi ambient amb abocaments que danyin la qualitat de l’aire, el sòl o l’aigua, així com l’hàbitat d’animals i plantes, és un delicte inclòs en el Codi Penal.

"La no incineració dels residus a una temperatura superior als 850 graus, com exigeix la normativa, genera que la quantitat de furans i dioxines que surtin per la xemeneia de la planta d’incineració suposi un risc per al medi ambient", avisa l’escrit presentat pel fiscal. Afegeix que és "fonamental" que es verifiqui que els forns superen els pertinents 850 graus "a la mateixa cambra de combustió per mitjans físics", mitjançant termoparells –uns mesuradors industrials de temperatura–, "no utilitzant en aquests casos una fórmula matemàtica".

850 graus

Notícies relacionades

Ferit de gravetat un home en un tiroteig a Trinitat Vella

Rubí urgeix que es tanqui un abocador sentenciat el 2019

La fiscalia recorda que la temperatura superior als 850 graus "ha de ser calculada per la mateixa planta i l’esmentada dada ha de ser subministrada a les administracions competents perquè puguin controlar que s’està complint la normativa". L’algoritme amb què Tersa mesura la temperatura a què cremen les escombraries és una qüestió extremadament tècnica i, alhora, clau en la causa. La companyia i la Generalitat li concedeixen rigor, mentre que la fiscalia oposa que no està homologat.

El fiscal demana que la jutge citi els autors de l’informe de la Guàrdia Civil. Són dos agents, una doctora en Física i una altra en Química. Vol que ratifiquin el contingut del dictamen i contestin a les preguntes de les parts personades en la causa. També reclama que testifiquin els dos empleats del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat que van redactar un informe en què es reconeixia que una multitud de dades recollides minut a minut sobre les emissions de Tersa es van entregar amb errors al jutjat. Van al·legar que una errada al copiar els registres originals va alterar milions de xifres.