El terra de la Rambla fa parlar

"El nou paviment unifica més la Rambla", diu el Joaquim, barceloní de 55 anys. "Es veu més estètic", coincideix Ángela Solorzano, de 60 anys. "Està bé, per canviar", diu el Luis, de 21 anys.

Altres veïns preferien el de sempre. "La tradició és la tradició. És com si ara al Raval hi posen un terra net", diu Félix Piernas, de 42 anys. Un aspecte que també preocupa Julio Terceño, paleta retirat de 70 anys, juntament amb la seva neboda Sandra, de 42, que després d’observar durant uns segons els dos paviments destaquen que amb el nou "la gent relliscarà, o almenys això es temen, perquè és molt més llis que les onades retirades.

Més enllà de l’estètic

La zona en obres de la Rambla (anirà per fases) és un embolic: la part reformada conviu amb la que conserva el clàssic disseny ondulat i una àrea de terra sense rajoles entre tanques. Així que la mateixa reforma és també un tema de conversa ocurrent a peu de carrer. I més enllà de l’estètica, hi ha qui està més preocupat pel calendari.

És el cas del Rolando, de 54 anys, que treballa en un quiosc que ha hagut de ser traslladat uns metres a causa de les obres. Es pregunta si no hagués sigut millor fer la reforma durant els mesos de la pandèmia", perquè llavors "els carrers eren buits i no haurien afectat els comerços". Ell també és dels que assegura agradar-li més la fisonomia antiga del passeig.

La Giorgia, de 33 anys, ho té clar: "M’agrada més el nou perquè soc patinadora i es veu millor". L’Alex, de 21 anys, nord-americà i resident a Barcelona, pregunta si era tan necessària la inversió: "¿Quan pararem de construir i de canviar coses?". No obstant, entre la vella i la nova imatge de la Rambla, es queda amb l’actual.

Notícies relacionades

Barcelona ja té aprovat el pressupost del 2024

Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació

En les recreacions virtuals, la Rambla es perfila com un passeig acollidor gràcies a les línies paral·leles que dibuixen les noves llosetes i una zona per als vianants ampla. A més, ho reforcen els colors càlids triats: un to marronós –en el projecte s’indica que es tracta d’un color daurat– i un altre de vermellós, més fosc.

Malgrat això, avui es pot observar que el gris és el to predominant en el tram pavimentat. De fet, molts dels testimonis s’han adonat del nou terra gràcies a la frontera que genera amb l’antic, encara sense aixecar. En canvi, sí que s’han adonat de la facilitat amb què la brutícia s’ha integrat al color gris de les rajoles a les zones de pas més freqüent de vehicles. Atès que el paviment de les onades acumulava molts desperfectes, un desig generalitzat ara és que les noves rajoles ofereixin més resistència.