Els sinistres de trànsit amb ferits baixen un 40% en 20 anys

Els números poden analitzar-se des de molts punts de vista. La xifra de víctimes mortals és la més tràgica, però és alhora la que menys permet entendre el context. On millor es veu l’evolució és en el registre de sinistres amb víctimes. I amb un senzill encreuament de dades es pot fotografiar la realitat. D’una banda, sabem que el trànsit (no es confongui amb la congestió) es va reduir un 11% el 2023 respecte al 2015. ¿Han baixat de la mateixa manera els accidents amb ferits?

Decisions urbanístiques

El 2015 n’hi va haver 9.095, i cinc anys després l’exercici es va tancar amb 6.857, una baixada del 24,6%. No hi ha una relació de causa efecte immediata perquè cal sumar-hi les decisions urbanístiques (eliminació de carrils) i de mobilitat (carrils bus o bici, radars, bonificacions en el transport públic, elements a la calçada per reduir la velocitat...), però sí que sembla que es demostra una realitat tan òbvia com convenient de recordar: com menys cotxes hi ha, menys probabilitat que algú es faci mal en la via pública.

Es pot tirar més enrere per confirmar la bona direcció. L’any 2000, a Barcelona es van registrar 11.348 sinistres amb víctimes, de manera que, des que va començar el segle, la capital catalana ha reduït gairebé un 40% aquesta xacra. Aquell any van perdre la vida en accidents de trànsit 54 persones, gairebé el triple que ara.

I tot i que la xifra de morts no és l’eix més representatiu de la gràfica, la seva evolució per dècades sí que dona informació. La primera dècada (2000-2009) va deixar 457 víctimes mortals, mentre que en la segona (2010-2019, sense comptar la pandèmia) van ser-ne 263. És una reducció del 42,5%. Es pot anar fins al segle anterior, amb els sinistres entre 1990 i 1999, que van deixar un total de 628 morts, un 59% més que en els últims 10 anys.

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

En els últims 30 anys, prop de 300.000 persones han hagut de ser ateses per accidents de trànsit a Barcelona. Els ferits greus són la pota més preocupant d’aquesta xifra. Afortunadament, són un percentatge molt menor. I cada vegada més reduït. Des del 2014, deixant de banda els anys de pandèmia, la xifra ha experimentat un cert decreixement. Però tímid. És a l’ampliar el focus quan, com passa amb els morts, l’estadística dona notícies. El 2004, per exemple, es van comptabilitzar 554 ferits greus, més del doble que ara. El 2007, no obstant, n’hi va haver 366, i el 2009 va baixar fins als 286. Ara, 225.

El que no minva és la sinistralitat dels motoristes, segurament el principal repte de la ciutat quant a seguretat viària. Dels 210 morts de la passada dècada, 113 anaven sobre una moto, un 54% inquietant si es té en compte que, segons l’Enquesta de Mobilitat en dia Feiner, representen el 6% dels desplaçaments globals a la ciutat. Compte també amb els usuaris de patinet, que ja són el tercer col·lectiu amb més mortalitat, per darrere dels vianants.