Els diumenges comercials van arribar a un 75% de compres impulsives de turistes

La clau de l’assumpte és que un estudi impulsat per Barcelona Oberta destaca que el 75% d’aquestes vendes (228 milions) no s’haurien fet si no estiguessin oberts els comerços, ja que eren compres impulsives de turistes. Amb aquest argument de pes, l’entitat de comerciants d’eixos turístics reivindica de nou i amb més força obrir tots els diumenges i a tota la ciutat, i fins i tot en un horari més folgat.

L’informe encarregat a RBD Consultoria Group que la patronal de comerç va presentar ahir a Casa Seat es titula Importància de la ZGAT per a l’economia de Barcelona. Efectes sobre el comerç, la demanda i l’ocupació i pretén demostrar amb dades els resultats "positius" del pacte d’obertures firmat amb l’ajuntament i els sindicats fa un parell d’anys. La radiografia conclou que la facturació va augmentar un 9,5%.

L’anàlisi prestava atenció a la facturació induïda, l’ocupació generada i l’efecte de la demanda turística i interna. Aquest era l’aspecte més sensible, ja que durant anys el comerç turístic i el dels barris van mantenir una pugna sobre la conveniència d’aixecar o no les persianes diumenge, davant el risc que alterés els hàbits de consum dels barcelonins.

Tenint en compte que per conciliació familiar als barris no turístics no hi havia la intenció d’obrir, es tenia certa por que les compres de proximitat es desviessin al centre durant aquells dies festius. Finalment es va arribar a un acord intermedi que també va incloure alguns barris de Barcelona Comerç, encara que a fora del centre molts hagin preferit descansar aquell dia.

Segons indiquen les dades de Barcelona Oberta, més del 40% del comerç de les zones calentes sí que va treballar en l’horari reduït pactat i va complir el seu objectiu d’atraure un públic que "suposa una oportunitat per a l’economia local", segons Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta. Defensa que les dades que s’han obtingut permetran "orientar i assentar les bases del model comercial que volem projectar", a més de "dimensionar la importància de les compres a la ZGAT per a l’economia de Barcelona".

Com a les grans ciutats

És a dir, l’avalen per reclamar a les administracions una obertura amb "més calendari, més territori i més horari", que si poguessin portarien a tots els diumenges i a tota la ciutat, per jugar a la mateixa lliga que "les grans ciutats del món" que sí que ho fan i així despuntar com a destinació de compres. Amb un exemple dolorós com Madrid, en tant que ha aconseguit el Gran Premi de F-1 i comptava entre els seus arguments amb una liberalització total del comerç. El representant del comerç turístic precisa, no obstant, que qualsevol ampliació passa per arribar a un acord amb tot el sector a la capital catalana. Però urgeix a aquesta ampliació, fins i tot abans que finalitzi el pacte vigent fins a finals del 2025 d’obrir quatre mesos seguits a l’any en zones turístiques.

A través de més d’un miler d’enquestes a compradors, 600 a residents de la província i 600 a comerços de la ZGAT, s’ha donat llum al tema, va exposar Josep Maria Marcos, consultor expert en retail turístic, professor del CETT i director de l’anàlisi.

El primer element rellevant és comprovar que el comprador és mixt, cosa que alguns podrien interpretar de manera diferent, sinó s’arriba a la lletra petita. Així, un 51,7% dels entrevistats eren turistes, i un 48,3%, residents de Barcelona o del seu entorn, però el seu impacte final va ser diferent. D’aquest últim grup, un 75,2% van ser compradors residents de la capital catalana i la resta de municipis sobretot de la regió metropolitana de Barcelona.

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

Més dispar és la despesa, ja que tot i que la mitjana és de 86 euros, els turistes es deixen 112 euros de mitjana els dies festius indicats, davant els 57 que es deixen els residents. Argumenten que l’àmplia diferència es deu al fet que el públic local compra articles quotidians i els forans van arribar a la zona "fent turisme", i ho haurien fet fins i tot sense haver-hi botigues obertes en el 88% de casos, cosa que va significar posar-los el caramel a la boca.

Es constata l’efecte de la compra impulsiva o d’"oportunitat", ja que tres quartes parts dels visitants no haurien tornat per fer aquestes adquisicions, confessen, i haurien deixat de gastar 228 milions. En canvi, la despesa desplaçada va ser de 78 milions el 2023.