Un centenar de tancaments des dels anys 80

Van arribar a superar els 435 en el seu zenit a la ciutat, quan el consum era més alt, malgrat que llavors el turisme era raquític. La baixada de persianes sense traspàs sol obeir a casos que els seus gestors han contret deutes o el negoci no ha sigut traspassable per aquest motiu o per falta de rendibilitat, explica la patronal. I és que el traspàs d’un estanc se sol computar (en una llei no escrita del sector) partint del 26% de la facturació de l’any previ, o de vegades a la mitjana de tres anys, als quals cal sumar el període de concessió que quedi vigent (des del 2004 només s’atorguen d’un màxim de 30 anys), i el valor de la seva ubicació, explica Federico Ramos, secretari general d’Estanquers de Barcelona.

"No és un negoci fàcil, té una legislació complexíssima, canviant i és necessari gestionar-lo bé, treballar molt i tenir horaris amplis", afegeix. És a dir, que amb un bon emplaçament i una estructura arrelada (amb estirps d’estanquers consolidades i coneixedores dels barris), pot ser un negoci productiu i estable sempre que els seus titulars s’hagin sabut adaptar a les tendències i necessitats de mercat.

Com informa avui EL PERIÓDICO, les concessions més curtes, la reducció del percentatge de fumadors, l’explosió del turisme i la competència han portat el sector a ampliar la seva oferta d’articles i serveis, buscar els millors emplaçaments (la reubicació és possible, amb limitacions) i locals més grans. I tot aquest mix ha atret nous perfils d’estanquers no ja per sagues o vocació, sinó com a empresaris o inversors, que sovint són forans.

Múltiples causes

En aquest sector, en què la gran majoria de titulars de concessió són en règim de lloguer, també és possible que es donin situacions de pujada de rendes o finalitzacions de contracte que compliquin la continuïtat del negoci. Passa que si no s’està en disposició de traspassar (pels resultats), una vegada l’estanc tanca, la seva activitat queda congelada fins que finalitza la concessió. És llavors quan el Ministeri d’Hisenda pot tornar a subhastar-la.

I tot i que abans el procediment era de concurs i l’experiència donava punts, ara el criteri és econòmic. Pot passar que una subhasta quedi deserta si la ubicació original no és atractiva, o bé que el ministeri consideri que l’oferta (segons ràtio de població) ja és suficient i no torni a posar aquesta concessió en joc. En l’única celebrada fins al moment no hi va haver noves concessions a Barcelona. Les primeres que estant vigents finalitzaran de manera natural i tornaran al mercat ho faran en el termini de vuit o nou anys, quan se subhastaran.

El tresorer de la patronal, Roger Domingo, calcula que amb 339 estancs Barcelona no en necessita més ara mateix, fins i tot tenint en compte el fenomen turístic. Molts d’aquests espais han aprofitat la possibilitat d’obrir els diumenges per ampliar la facturació.

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

I tot i que nous empresaris neòfits (una part, xinesos i pakistanesos, per exemple) s’estan introduint en l’escena, Ramos remarca que no es tracta d’una activitat senzilla sense experiència prèvia. Han sorgit nombroses dificultats: des de normatives fins als problemes logístics de descàrrega de mercaderia a Barcelona, o les altes multes que imposa la Guàrdia Civil per les moltes infraccions que un operador sense coneixements pot cometre. De vendre paper de fumar a un menor a regalar encenedors solts, perquè s’incentivaria el consum.

El sector barceloní es mostra actiu també pel que fa a l a sostenibilitat. Gestionen els residus i ultimen un protocol en aquest sentit amb la Generalitat.