Alguna cosa fa olor de podrit al Poblenou

La pudor de claveguera mortifica des de fa anys certs barris de Barcelona, especialment aquells més plans en els quals la xarxa de desaigües amb prou feines té inclinació natural. Un dels més significats és el Poblenou, on els veïns reclamen actuacions de millora des de fa més d’una dècada. La prolongada sequera actual estén aquesta molèstia crònica perquè la falta de pluges ja no se circumscriu només a l’estiu.

L’ajuntament es va reunir amb l’Associació de Veïns del Poblenou el 15 de desembre per abordar aquest fenomen, després de mesos d’insistència de l’entitat. La conversa va oferir poques sorpreses, lamenta Joan Maria Soler, de l’associació. Van abordar els dos focus principals de pudors: el clavegueram de la ciutat i la depuradora d’aigües residuals del Fòrum. Les dues fonts de fetors són molt diferents en la seva lògica de producció i en possibles abordatges.

La trobada va acabar sense dates ni mesures contundents, afirma l’entitat veïnal, que reclama "un pla de control sistemàtic", perquè "no és un tema ocasional, sinó que forma part del sistema". "Ens van explicar una cosa que ja sabíem per endavant, la falta d’inclinació del barri; i ens van dir que aquest assumpte competeix a l’agència Barcelona Cicle de l’Aigua (Bcasa), amb qui es van comprometre a agendar-nos una cita al més aviat possible", apunta Soler.

El Poblenou ha desenvolupat un cert estoïcisme respecte a l’aroma de les clavegueres: "Forma part de la personalitat del barri", ironitza. S’ha notat històricament amb més intensitat les tardes d’èpoques càlides. La recurrència, no obstant, no ha dissipat la preocupació veïnal: "Les pudors són un reflex de l’interior de les clavegueres". No són l’únic barri afectat, també Ciutat Vella lidia amb la mateixa falta de pendent de les seves clavegueres, que dificulta la circulació. "Que no plogui fa que estiguin més brutes i les olors i els problemes de salut siguin més greus", reconeix.

Xarxa unitària

Fonts municipals assenyalen que el clavegueram de Barcelona és una xarxa unitària, és a dir, que la recollida d’aigües residuals i pluvials no està compartimentada per zones. A més està mallada per afavorir la dispersió de les pudors. No obstant, reconeixen que els barris amb menor pendent i més pròxims al mar es veuen més afectats per episodis pudors.

Notícies relacionades

Aparcar gratis a Barcelona: aquestes són les zones sense àrea verda

Barcelona, la ciutat més afectada per una estafa internacional a Facebook que es fa passar pel transport públic per robar dades bancàries

El consistori ha intervingut en diverses ocasions en el clavegueram per mitigar l’impacte olfactiu de l’orografia. Aquest mandat el consistori aprofita el pressupost del nou Pla Endreça per fer seguiment d’incidències sobre fetors i realitzar millores puntuals en punts negres de l’espai públic, incloent infraestructura subterrània si és necessari. Les actuacions puntuals, no obstant, no satisfan l’Associació de Veïns del Poblenou: "Considerem que es necessita un programa de control i revisió sistemàtica i sostinguda en el temps sobre l’estat de les clavegueres".

Les emissions de la depuradora són figues d’un altre paner. El 2021, l’AMB va aprovar un projecte específic amb una inversió de 7,4 milions d’euros, finançat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Consistia a instal·lar d’"un sistema avançat de desodoració de l’aire dins del reactor biològic" de la depuradora, que no garanteix l’eliminació al 100% de les pudors però sí que en garanteix una reducció. Camilo Ramos, president de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), assegura que "les proves que s’havien fet no han donat gaire bons resultats" però assumeix que "el projecte no ha acabat encara" i haurà de constatar-se’n l’efectivitat aquest 2024.