Es busca ocell que no calla

Els firaires nadalencs de la plaça de la Sagrada Família recolliran els seus avets, estrelles de purpurina, figures de pessebre, artesanies diverses i fins i tot formatges i les nits, per als veïns, tornaran a ser tan silencioses com ho permet aquesta ciutat, que en segons quins barris no és gaire, però als voltants del temple d’Antoni Gaudí, una mica sí. Tornaran a ser plàcides perquè entre el 24 de novembre i el 23 de desembre ha passat el de les edicions anteriors, que hi ha un ocell, no en sentit figurat, sinó literal, que durant les nits i ben entrada la matinada, canta. Però un, no. Alguns. L’espècie sota sospita és la de l’Sturnus vulgaris, una acusació que caldria sustentar amb proves materials, però tots els intents d’obtenir una gravació que després pogués ser analitzada per un ornitòleg de prestigi han fracassat. Queda pendent el cas per al Nadal del 2024, però que sàpiguen els estornells que estan sent vigilats.

Convé saber, en descàrrec d’aquests ocells, que una de les rareses d’aquesta fira anual és la seva il·luminació. D’un temps ençà, a més dels llums de cada botigueta i de la claredat que proporciona l’enllumenat dels fanals, tots els arbres del perímetre i bona part dels quals són a l’interior de la plaça estan units per una llarguíssima garlanda de bombetes que ja voldrien per a si moltes festes majors de poble. El que se suposa és que tanta llum confon els estornells que des de fa uns anys fan servir aquesta plaça com a llar. Pernocten.

Que quedi clar, abans de prosseguir, que la queixa veïnal és amb sordina. Ningú reclama una batuda de caça. A tot estirar, hi ha una certa estupefacció davant el fet que els llums no s’apaguen quan tanca la fira. Deu ser, suposen, per facilitar la feina als vigilants que de nit vetllen perquè ningú completi la seva col·lecció de caganers de manera furtiva. Patrullen, el que són les coses, amb un refilet com a melodia.

Consultats els ornitòlegs de capçalera per a aquest tipus de situacions (és a dir, se’ls va prometre una gravació i encara l’esperen), admeten que el més probable és que es tracti d’estornells, descendents d’aquells milers d’exemplars que fa algunes dècades concedien al cel de la plaça de Catalunya un aspecte molt poètic amb el seu vol sincronitzat. Aquella plaça, tot i que lletja i urbanísticament desafortunada, és cada vegada més utilitzada per muntar carpes, acampades de protesta o el que sigui, així que part de la seva fauna, la que vola, ha emigrat.

L’Eixample, diuen, no és precisament un districte en el qual trobar refugis alternatius, però admeten que la plaça de la Sagrada Família, per anciana, té una espessa vegetació arbòria. Val més això que res. Habiten també allà famílies de cotorres, inconfusibles si fossin elles les noctàmbules, tudons i alguna gralla, que si fossin aquestes les culpables la cosa hauria anat a més, ja que són famoses perquè quan s’ajunten són més sorolloses que un comiat de solter/a.

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

Aquest cas (esperem que no sigui una hitchcockiana trama de fals culpable) és, de passada, una ocasió perfecta per recordar que en l’illa adjacent, la de la Sagrada Família, també hi ha vida salvatge. Habita al temple des de fa anys un matrimoni de falcons, la presència dels quals pot ser que sigui ignorada per part del veïnat bípede, però no per l’alat. Explica Sergio García, que ha estudiat el cas a fons, que les cotorres han après que és millor volar en silenci per l’espai aeri del temple si no volen acabar entre les empentes d’un d’aquests dos rapaços.

Però la novetat més recent és la presència a les torres de la Sagrada Família d’exemplars de Ptyonoprogne rupestris, conegut popularment amb un nom ben estrany, avió rocker. És una au devoradora d’insectes, la qual cosa sempre és benvinguda a la ciutat, i que gairebé sempre nia en muntanyes rocoses. Deu ser això el que li sembla el temple. Ves a saber què passarà quan finalitzin les obres. Aleshores, confiem que estigui resolt el cas del refilet nocturn.