Mercat icònic de Barcelona
La Boqueria conviu amb 21 parades tancades malgrat que li plouen ‘nòvios’
La junta de comerciants reclama un pla urgent per reobrir els negocis amb operadors de ‘qualitat’
Els mercats de Barcelona perden 2.000 negocis en dues dècades, més del 60% de les parades
«Nedem contra corrent»: els botiguers dels mercats de Barcelona es debaten entre el derrotisme i la renovació
Protegir el mercat, el d’aliments
S’accedeixi per davant, des de la Rambla, o per la part posterior de la plaça de la Gardunya, resulta sorprenent que la Boqueria, el més freqüentat i icònic mercat municipal de Barcelona, exhibeixi persianes abaixades des de fa anys. La reivindicació de la junta de comerciants del recinte perquè l’ajuntament permeti l’accés de nous operadors ha caigut en sac foradat fins al moment malgrat que en els últims temps al mercat no li han deixat de ploure ‘nòvios’ o operadors interessats a ressuscitar-los. Mentre el consistori decideix, els llocs clausurats juguen el doble efecte secundari de donar una imatge de «tristesa» a algunes zones del mercat, alhora que desequilibren els fluxos de visitants, ja que pocs volen passar pels passadissos amb més inactivitat.
La particularitat que viu la Boqueria és que els tancaments no han sigut forçosos per falta d’interès comercial, sinó com a part dels plans municipals d’anar esponjant el recinte per evitar la seva massificació i reduir el volum d’operadors. Quan es produïa una jubilació o traspàs urgent, l’Institut Municipal de Mercats amortitzava els establiments amb afany de guanyar àrees de pas. Així s’ha fet durant anys fins a incorporar dues places interiors que alleugen l’accés i acullen esdeveniments i exposicions. Però la junta creu que en l’actualitat no es requereix una tercera planta, ja que a més els llocs tancats són molt dispersos i seria molt complex redistribuir els establiments per alliberar tota una illa, com s’havia fet anteriorment.
Parades posteriors del mercat de la Boqueria tancats. /
Amb aquesta tesi, fa més d’any i mig van començar a reclamar la reobertura de parades, no amb més producte fresc sinó amb l’ambició d’incorporar nous continguts de «qualitat». El nou president del mercat, Jordi Mas, ha redoblat aquesta demanda amb idea que aterrin operadors que representin «l’essència de Barcelona», nous professionals que recuperin els «orígens» diu, en al·lusió a alguns noms propis de gran tradició a la ciutat que ja han expressat el seu «interès» a aterrar a la Boqueria. Incloses marques «que ja estan en altres mercats», avança.
Mas no vol donar noms perquè l’ajuntament no ha donat llum verda a noves incorporacions, però continua sumant peticions des de diferents flancs –fins i tot centenaris–, de ‘delikatessen’ a gelats, pastisseria, productes vegans i fins i tot no alimentaris que tinguin «identitat» local, defensa. Aquesta mateixa setmana han reiterat la seva voluntat de reobrir-los també al regidor del districte, Albert Batlle. «Se’ns acaba la paciència», diu el representant del mercat, amb la vista posada en un 2024 que posarà Barcelona en ple focus mundial per la Copa Amèrica de vela. «No podem donar aquesta imatge», insisteix.
Hi ha una altra qüestió, no menor, i és que la no activitat d’aquestes 21 parades significa per a l’associació de comerciants la pèrdua d’uns 3.000 euros mensuals (36.000 d’anuals) que potencialment ingressarien en concepte de les corresponents quotes d’associats, i que són rellevants per als seus comptes. Cinc d’ells s’ubiquen a l’entrada de la Gardunya des de l’ampliació del recinte el 2015 i mai han arribat a obrir-se; els altres s’han anat sumant durant els següents anys, alguns fins i tot en passadissos centrals i posicions estratègiques.
Espai de tast
Notícies relacionadesMas lamenta que el consistori defensi la venda de producte fresc davant el radical gir turístic i cap a les elaboracions ‘take away’ dels últims anys, però «precisament hagi amortitzat parades com polleries, carnisseries, fruiteries...». De cara a possibles noves incorporacions, defensa obertament que combinin la venda i la degustació (en la quota permesa) perquè creu que és el que el comprador demana. I aprofita, com a «segona prioritat», per reclamar al nou govern local socialista també la incorporació d’espais reglats per consumir o degustar a taules a la Gardunya, on ara els turistes ho fan de manera anàrquica al mobiliari urbà.
Des de la junta s’escampa la sensació que a l’ajuntament es «castiga l’èxit de la Boqueria» –que no serà present, per exemple, a la imminent gala de les estrelles Michelin–, i reivindiquen més protagonisme.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Grans ciutats Un xinès que viu a Barcelona explica les diferències que veu amb Madrid: "Es respira un ambient trist..."
- Turisme El poble més bonic del món és a Catalunya, segons l'Organització Mundial del Turisme
- Espanyol-Osasuna (14.00 hores) L’acomiadament més cruel de Chen
- Mobilitat interurbana El pla més complicat de Rodalies
- Escacs El prodigiós adolescent indi
- Sorteig Extraordinari de Nadal ¿Pot un vident encertar el número del Gordo de la Loteria de Nadal?
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Sorteig Extraordinari del Gordo ¿Quant toca per euro jugat en cada premi de la Loteria de Nadal el 2020?
- Illa contraposa un "finançament solidari" a la "deslleialtat fiscal"
- Els barons del PP qualifiquen de "pedaç" la condonació