La Generalitat identifica 26 projectes de núvol i IA per a la pròxima dècada

L’Executiu català vol que aquests projectes es converteixin en una realitat. Per això, ahir es va fer una reunió entre alts càrrecs públics i representants de la indústria tecnològica, de centres d’investigació i de l’ecosistema local amb l’objectiu de fomentar i atraure inversions per a la construcció de centres de dades. "Aquesta és una estratègia per guanyar computació perquè Catalunya estigui al capdavant de la IA, per impulsar l’economia del país i per a la sobirania de les dades", va explicar el conseller de Presidència, Albert Dalmau.

Les iniciatives identificades per la Generalitat orbitarien al voltant de Barcelona, ja que són els grans nuclis urbans, com la ciutat comtal, els que generen més demanda de serveis digitals que emanen dels centres de dades, com són la intel·ligència artificial o la computació al núvol. Així, aquestes infraestructures s’ubicarien principalment al Vallès Occidental, amb set; cinc al Barcelonès; i quatre més a l’Anoia.

Dalmau va remarcar la necessitat de diversificar la implantació de centres de dades per tot Catalunya "perquè no hi hagi hiperconcentració en un sol territori". No obstant, Girona i la franja oriental catalana no allotjaran cap d’aquestes infraestructures.

Amb aquesta maniobra, part d’un paquet de mesures de 1.000 milions d’euros, el Govern pretén accelerar el desplegament de centres de dades al país al considerar que esperonaran la innovació i el creixement de les empreses catalanes. "Posarem una pista d’aterratge perquè el sector digital pugui instal·lar-se a Catalunya. No podem estar tancats a la reindustrialització del futur", va explicar Dalmau.

Aquestes infraestructures també contribuiran a l’impuls de la investigació de centres punters com el Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació. "La IA està canviant la manera en què estem investigant, i sense capacitat de còmput els països no podran seguir endavant", va remarcar el director, Mateo Valero.

Pol d’atracció

Catalunya compta avui amb més de 15 centres de dades d’entre 1 i 16 MW que, segons la Generalitat, "constitueixen una base tecnològica sòlida i un ecosistema ja consolidat sobre el qual es pot projectar un salt d’escala" en la implantació d’aquestes gairebé 30 iniciatives potencials.

La taula institucional celebrada ahir al Palau de la Generalitat va definir les set àrees estratègiques en les quals vol centrar les inversions en data centers. Els cridats a ser pols d’atracció seran el Parc de l’Alba, Sant Adrià de Besòs-Barcelonès, Metropolità Sud, Tarragona, Lleida, Anoia i Terres de l’Ebre.

La seva elecció s’ha determinat per factors com la capacitat energètica, de connectivitat digital o l’ecosistema tecnològic, però també per criteris de sostenibilitat. Això explica que la candidatura de gigafactoria europea d’IA promoguda per la Generalitat amb el recolzament del Govern d’Espanya també s’ubiqui en una de les àrees elegides, concretament a Móra la Nova, a les Terres de l’Ebre.

Segons els càlculs del Govern, els centres de dades que ara es plantegen sumarien un total de fins a 2.000 megawatts (MW) de potència, equivalent a l’escala elèctrica d’un país petit. D’aquestes, ja n’hi ha una desena amb un grau alt de maduresa que podrien desplegar-se progressivament entre el 2030 i el 2035. L’associació espanyola de centres de dades, SpainDC, estima un increment de 33 a 148 MW operatius a Catalunya d’aquí a quatre anys.

No obstant, es desconeix quin podria ser el seu consum energètic, una realitat que –juntament amb el consum d’aigua en països afectats per la sequera com Espanya– desperta cada vegada més inquietud tant entre experts tecnològics com entre les comunitats locals on s’ubiquen aquestes plantes. Actualment, els centres de dades absorbeixen entre el 2% i el 3% de tota l’electricitat mundial, segons l’Agència Internacional de l’Energia.

L’Executiu justifica la seva estratègia de centres de dades –en línia amb l’adoptada per la Comissió Europea– assegurant que implantar aquestes infraestructures en territori europeu és crucial per reduir la dependència de proveïdors de països com els Estats Units o la Xina i garantir una sobirania més gran de les dades dels ciutadans, ja que s’obliga les empreses propietàries a complir la legislació comunitària.

Notícies relacionades

Florentino Pérez, més enllà de Pearl Harbor

L’AMB admet les sis candidates a gestionar el subministrament d’aigua

No obstant, a preguntes d’EL PERIÓDICO, el conseller Dalmau va explicar que la Generalitat està oberta a la inversió estrangera i que entre els 26 projectes identificats també hi ha interès d’hiperescaladors, gegants de serveis al núvol com els nord-americans AWS, Microsoft Azure i Google Cloud.

Al tractar-se de projectes hipotètics encara no confirmats, la potencial inversió econòmica al territori no està encara quantificada.