Barcelona encén, entre retrets de gasiveria, 104 quilòmetres de llums de Nadal

Amb més electricitat de la que en principi semblava contractada per a l’ocasió, perquè en les hores prèvies han saltat espurnes quan el gremi dels comerciants del passeig de Gràcia s’ha queixat que els horaris previstos són curts, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha encès els llums que fins al 6 de gener recordaran que és Nadal i, el que sembla més important, animaran les compres. No ha sigut un simple gest de fer girar un commutador. D’un breu temps ençà, l’ajuntament sembla decidit a convertir aquesta data de finals de novembre en tot un esdeveniment i fer-ho, per dir-ho d’alguna manera, a la barcelonina, amb un espectacle al carrer. Altres ciutats competeixen per plantar l’Everest dels arbres de Nadal. Barcelona creu que la seva competició és una altra, res d’alpinismes, sinó disseny, des de fa 20 anys, molt disseny, i en aquesta edició, a més, un xou de circ, música, dansa i llums, vaja, el primer capítol d’un mes i mig d’activitats que s’acaba amb la majestuosa cavalcada de Reis.

Una hora després que el sol s’amagués per l’horitzó (una cosa que a Barcelona es pot contemplar realment des de molt pocs observatoris, i si a més es pretén que ho faci sobre el mar, només n’hi ha un i molt sol·licitat), s’ha fet el clic. S’han il·luminat 104 quilòmetres de carrers, una xifra considerable, alguns d’inèdits fins ara, com el potent passeig de Sant Joan, i d’altres seguiran pendents, com el nou eix verd de Consell de Cent, previst per a l’any que ve malgrat que es va convocar un concurs d’idees i hi va haver un guanyador, però el problema sobrevingut, com dèiem, han sigut els horaris. Tret de les dates assenyalades que tothom pot suposar, els llums s’encendran a dos quarts de sis de la tarda i es desconnectaran a les 10 de la nit, un error, des del punt de vista d’una part els comerciants del centre, que afirmen que en aquesta matèria Madrid no és tan perepunyetes i allarga l’horari sàviament fins a mitjanit. Les botigues ja poden estar tancades, però no tothom s’ha recollit ja a casa, i menys els turistes, una benedicció en carrers com el passeig de Gràcia.

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

Al marge d’aquesta baralla més pròpia de Goethe, que va dedicar el seu últim sospir a demanar «llum, més llum», el més remarcable ha sigut, sobretot, l’espectacle, organitzat al passeig de Gràcia perquè aquesta columna vertebral de l’Eixample fa més o menys 200 anys aquest 2023. Batejat com ‘Astronòmica’, la festa ha estat dedicada a la memòria d’Assumpció Català, un gest molt noble, tot i que, segons es miri, una cosa contradictòria. Va ser una eminent astrònoma que va arribar a aquesta disciplina científica de la mà de les matemàtiques. D’ella sempre és obligat recordar que va ser la primera dona que es va doctorar en Ciències Exactes per la Universitat de Barcelona. Va ser el 1970. Però quan es fa referència a la seva faceta com a observadora dels fenòmens astronòmics, un camp en què va despuntar internacionalment, se sol oblidar que va néixer el 1925, o sigui, dècades abans que el cel fos robat per, ¡ehem!, la contaminació lluminosa.

L’espectacle ha començat amb un solo de saxo, molt professional, gens de nadala, a càrrec de la Big Band Mambo Jamo i Swing Cats. La laïcitat d’aquestes festes admet cada vegada menys discussió, però més enllà de la música i per buscar-li punta a tot, pot ser que el que realment ha cridat l’atenció ha sigut el tipus de números circenses seleccionats per arribar en un ‘crescendo’ fins al moment d’encendre els llums. ¿Una metàfora de la política? Potser. Sobre un filferro ha caminat la funambulista La Corcoles, sense majories que la recolzessin. Diuen que en el món del circ, els acròbates saben que el públic, més que témer que aconsegueixin un «més difícil encara», en realitat es manté expectant per la possibilitat que caiguin. Tot i que amb els comerciants queixosos, de l’inici oficial del Nadal a Barcelona es pot dir que Collboni l’ha transitat per primera vegada sense més contratemps.