Els protagonistes del simulacre d’atemptat a l’estació de Sants: «Ha sigut una experiència increïble»

«Ha sigut una experiència increïble, intensa, emocional, i de la que hem après moltíssim». Així valora el que s’ha produït aquesta nit passada a l’estació de Sants l’Oriol Guerrero, un dels figurants que ha participat en el simulacre d’atemptat terrorista més gran que s’ha fet mai a Catalunya. Hi han participat unes 500 persones, entre cossos de seguretat, emergències, figurants i fins i tot maquilladores que s’han encarregat de fer encara més realista l’exercici. EL PERIÓDICO ha parlat amb alguns dels protagonistes, que han narrat en primera persona com han viscut aquesta simulació.

Entre els 500 participants del simulacre, 250 eren figurants que havien d’interpretar passatgers i persones que es trobaven a l’estació, alguns d’ells ferits i morts. Aquests intèrprets eren estudiants voluntaris del Grau en Prevenció i Seguretat Integral de l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral (EPSI) de la UAB; del Grau en Seguretat de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) –centre adscrit a la UB–, del CFGM d’Emergències dels instituts públics Alexandre Satorres (Mataró), Francesc Ferrer i Guàrdia (Barcelona), la Guineueta (Barcelona) i les Vinyes (Santa Coloma de Gramenet). Dies abans del simulacre, aquests van assistir a una xerrada de Protecció Civil sobre com funcionaria l’operatiu i quins papers encarnarien.

Quan va arribar la nit d’aquest dijous, 26 d’octubre, el gruix de participants estava convocat a les 23.00 hores a l’estació de Sants, però els figurants que tenien un rol de persona ferida van haver d’acudir dues hores abans, a les 21.00 h, perquè els maquillessin les corresponents ferides.

«Vam haver de fer fractures, policontusions, amputacions, ferides d’arma de foc, caigudes, raspades...», expliquen aquest diari l’Ainhoa Macías i l’Alejandra Iglesias, dues de les estudiants del CFGS de Caracterització i Maquillatge professional de l’Institut Salvador Seguí que es van encarregar de maquillar alguns dels figurants. «A alguns vam haver de tallar-los la roba amb tisores, perquè havíem de fer-los ferides al genoll, per exemple», relaten. Tot i que els maquillatges més vistosos de la nit van ser «una amputació d’un peu i un ganivet clavat al coll». «Per a l’amputació vam haver de posar molt paper als dits perquè no es veiessin i semblés que el peu acabava al turmell, a més de força sang. La pobra noia a qui l’hi vam fer anava tota l’estona coixa, l’havien d’ajudar a moure’s, baixar les escales...», recorden.

Atemptat a tres zones

«Després del moment maquillatge, els tècnics de Protecció Civil ens van explicar com aniria tot i va començar a arribar tothom: SEM, Creu Roja, Guàrdia Urbana, mitjans de comunicació, el conseller d’Interior...», prossegueix el figurant Oriol Guerrero. Mentre tot això passava, els «actors» es van dividir per zones i es van reunir amb els seus corresponents caporals de Mossos d’Esquadra, que els donarien les pertinents indicacions. Hi havia tres zones o escenaris en què es produiria l’atemptat: començaria a la zona 1, al vestíbul de l’estació, al costat de la farmàcia, que és la que s’ha pogut veure en els mitjans. En continuaria a la zona 2, que també es trobava en la planta principal, i acabaria a la zona 3, a baix a les vies de trens d’alta velocitat. Aquesta última és la que li va tocar a Guerrero i a la seva companya Laia Castaño, també estudiant de l’EPSI, i es tractava de l’escenari amb més complexitat i en què no van permetre accedir els periodistes ni captar cap tipus d’imatge. Allà va intervenir el GEI, la unitat d’operacions especials dels Mossos.

«A la zona 3, nosaltres interpretàvem passatgers normals i corrents que esperaven l’AVE a l’andana. De cop, comencem a sentir trets i vam veure el presumpte terrorista amb la cara tapada i una escopeta gegant. Va començar a disparar trets que, tot i que fos un simulacre, van acabar de posar-nos en el paper, i allà vam haver de fugir corrent cap a la sortida d’emergència. En aquesta zona de l’estació teníem ferits i també ostatges», expliquen.

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

«El moment de fugir corrent va ser de moltes emocions diferents, perquè semblava de veritat. Quan sortim per la porta d’emergència, fora estaven esperant els agents del GEI i ens van fer sortir amb les mans al cap. Això va ser molt realista. Quan van donar el grup per evacuat, van entrar per intervenir, abatre el terrorista i alliberar els ostatges», relaten. «Va ser molt xulo veure com actuarien», afegeix Castaño.

Els figurants, per la seva banda, al sortir van haver de dirigir-se a l’àrea sanitària que havia instal·lat el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), on s’estava portant a terme el protocol sanitari. «Ens van fer un triatge i ens van classificar en funció de la gravetat. Nosaltres erem lleus», expliquen els dos companys. En el cas de Guerrero, li havien maquillat ferides a les cames, la cara i el peu, com si hagués tingut una caiguda en el moment de l’evacuació. «Havia d’anar amb la sabata treta. Va ser graciós», recorda el jove amb humor.