Collboni afronta la tramitació dels pressupostos sense majoria: aquests són els desenllaços possibles

El primer assalt d’aquesta batalla tindrà lloc a la sala Lluís Companys de l’Ajuntament de Barcelona: un espai amb poca llum natural i molta il·luminació artificial, on l’alcalde i els regidors del govern de la ciutat solen fer rodes de premsa. També allà es produeixen les comissions municipals, hores i hores de debat en les quals el temps sembla aturar-se, que donen perquè un reflexioni sobre la seva vida diverses vegades.

Allà, en absència de Collboni –l’alcalde no participa en les comissions–, es dirimirà si els comptes i les ordenances inicien o no la seva tramitació. Perquè sigui possible, el govern ha de guanyar la votació per majoria simple, és a dir, un sol ‘sí’ més que els ‘nos’ registrats. És més, n’hi ha prou amb un empat: en cas d’igualada, el govern té vot de qualitat i s’imposa la seva postura.

1. L’escenari més optimista

Els escenaris possibles són diversos. Un, el millor per a Collboni, seria trobar el suport d’un o dos grups de l’oposició i sumar els 21 vots que donen la majoria absoluta. N’hi hauria prou amb Junts, que té 11 regidors, o amb la combinació de Barcelona en Comú i ERC, amb 9 i 5, que junt amb els 10 del PSC sumaria 24 representants.

Però tant els postconvergents com els Comuns i els republicans, a més del PP –que va donar un suport decisiu a l’alcalde en la investidura però no sembla el seu soci potencial ara–, han anunciat que votaran en contra de pressupostos i ordenances. Perquè les dues qüestions es voten per separat.

2. La repesca parcial del novembre

Si compleixen la seva paraula i voten en contra, els pressupostos saltaran a la Comissió d’Economia del mes de novembre, amb temps encara perquè un acord tardà permeti la seva aprovació al desembre i la seva entrada en vigor l’1 de gener. És a dir, que, fins i tot amb una ensopegada aquest dimecres, els comptes podrien anar encara segons el calendari ordinari.

Però en el cas de les ordenances això no és així: si aquest dimecres el dictamen és negatiu, és a dir, si no reben el suport necessari en forma de majoria simple, arribaran ferides de mort al ple municipal del 27 d’octubre, en el qual haurien de seguir la seva tramitació.

Quedaria només una setmana d’esperança per al govern: tècnicament és possible que els grups votin contra les ordenances en la comissió, però que en el ple canviïn radicalment de posició i votin a favor. No seria lògic i no s’entendria sense un pacte que justifiqui el gir, però segons el reglament és possible.

3. Reserva de vot i abstenció

Si un grup vol permetre que les ordenances fiscals arribin al ple i després no fer aquest gir copernicà del ‘no’ al ‘sí’, pot optar per l’abstenció o per la reserva de vot (no fixar la posició fins a la reunió del ple). Tot i que en el cas dels pressupostos no cap la reserva de vot, ja que el seu pas següent no és el ple de la setmana vinent, sinó la Comissió d’Economia del desembre, sí que és possible abstenir-se.

En vista de les declaracions creuades d’uns i d’altres, l’estratègia més factible per a Collboni és aconseguir abstencions inicials de l’oposició i continuar les negociacions la resta de la tardor. Si Junts, Barcelona en Comú i ERC s’abstinguessin, el PSC podria superar la comissió tant pel que fa als pressupostos com a les ordenances, perquè només quedaria un potencial ‘no’ del PP i Vox, que sumen sis regidors. Cal recordar que els populars han obert la possibilitat d’abstenir-se si es donen determinats canvis en el contingut dels comptes.

Notícies relacionades

Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats

El Moll de les Drassanes s’obre al públic i acosta la Rambla al mar

Fins ara l’oposició ha mostrat un rebuig idèntic als pressupostos i a les ordenances fiscals, i així no té gaire lògica un escenari en el qual s’aprovessin aquest dimecres només les segones.

4. La retirada del punt

I finalment al govern li queda una última possibilitat, el mateix moviment que va fer Ada Colau en el seu primer mandat: retirar el projecte de l’ordre del dia per evitar la imatge de la votació perduda i portar l’assumpte a la comissió del novembre confiant que aleshores ja hi hagi un acord amb l’oposició.