Rebel·lió contra els 7 euros de taxa turística per creuerista: «Som els únics que paguem sense pernoctar»

Tal com es va acordar a Barcelona el 2020, el tram de taxa turística que recapta el municipi es va incrementar amb una implantació progressiva del recàrrec. El pròxim abril s’havia d’assolir el tercer i últim augment, que donaria a l’ajuntament 3,25 euros per turista, fos quin fos el tipus d’allotjament, per sumar a la xifra variable (segons categories) que aplica la Generalitat. En el cas dels creuers en escala, s’havia de passar dels 5,75 actuals als 6,25. Però, amb la proposta plantejada pel tinent d’alcaldia d’Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme, Jordi Valls, l’increment seria de 4 euros, per arribar a 7 euros per passatger.

A falta de saber si la mesura rebrà prou suport polític, el sector ha expressat la seva disconformitat. Alfredo Serrano, director nacional de CLIA Espanya, la gran patronal dels creuers, demana «explicacions» sobre la pujada sorpresa. «No entenem la proporcionalitat ni a què respon el canvi. No hi ha argumentació ni estudis que expliquin el suposat perjudici dels creuers a Barcelona que ho justifiqui», assenyala, i recorda que l’activitat ja acaba d’encaixar la taxa del Govern per a grans vaixells als ports catalans, ja abona taxes portuàries i també de gestió de residus a les empreses contractades.

Cas especial

Serrano no comprèn que el creuerista sigui «l’únic excursionista» (turista de passada que no pernocta) al qual s’aplica l’impost, ja que ni els turistes arribats amb tren, autocar o cotxe des d’altres municipis on s’allotgen passen per caixa a l’arribar a la capital europea. En el cas dels creueristes, s’aplica una taxa més alta als que hi estan unes hores que als que van en barcos que fan nit a la ciutat, cosa que considera una «paradoxa». Però es fa així al considerar el consistori que aquest visitant exprés porta massificació però poc impacte econòmic (54 euros per persona segons un estudi elaborat per la UB a instàncies de CLIA el 2016).

Al sector li desagrada també haver «multiplicat per deu en menys de set anys» l’impost, que en aquell temps era de 0,65 euros. «No s’entén, i menys amb una pandèmia al mig», afegeix. «Abans de l’augment, aquest any ja representarem el 13% de la recaptació de la taxa turística», malgrat que els creueristes representen un 4,1% del turisme local. Una «desproporció» que l’any que ve encara serà més gran, lamenta.

Però sobretot els molesta estar en el punt de mira quant a les suposades «molèsties». El mateix portaveu insisteix que es tracta d’un perfil de viatger tranquil, que no provoca sorolls ni problemes d’ordre públic. El volum de creueristes en un dia no s’hauria d’indigestar, afirmen des de diversos àmbits del sector, amb una bona gestió dels fluxos, i evitant que els que desembarquin per unes hores siguin deixats a peu de la Rambla pels busos del port. El Consell per a la sostenibilitat dels creuers està treballant al respecte.

L’augment extra, per tant, no afavoreix l’aposta per Barcelona com a port base, ni les inversions en terminals, considera Serrano. «Les navilieres planifiquen els seus itineraris amb molta antelació i les incerteses generen preocupació, perquè tots volen estabilitat», apunta. En aquest sentit, l’increment ja no podria ser repercutit als viatgers el 2024, amb els preus de venda ja publicats. Es dona la circumstància que la taxa s’aplica per cada passatger a bord, independentment que entorn del 15% de mitjana es queden a bord i no trepitgen la ciutat. «Barcelona té moltes coses a favor, però aquesta situació no ajuda», diu respecte al futur.

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

La reivindicació que fa CLIA és que la taxa recaptada es destini a «revertir els problemes, si n’hi ha», ja que consideren que utilitzar l’import en el marc dels pressupostos generals de la ciutat no ajuda que els veïns afectats es vegin compensats.

Pugna legal pels apartaments

Apartur, l’associació professional d’apartaments turístics, ja va emetre un comunicat en el qual expressava el seu rebuig de la taxa (l’increment els portaria a pagar 6,25 euros per persona i nit) al considerar que castigava el turisme familiar i afavoria «els interessos del ‘looby’ hoteler». I és que s’acostaran a la taxa dels hotels de superluxe (6,75 euros el 2024). Ara afegeixen que portaran el cas a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència per «vulnerar la lliure competència amb els hotels», com a part de la batalla legal que estan disposats a entaular.