Un parc al costat de les Tres Xemeneies del Besòs acumula altes quantitats de contaminants tòxics sota terra

Les conclusions de la revisió van conduir a un organisme de la Generalitat, l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), a reclamar el setembre del 2023 a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) –responsable de mantenir la zona verda– que examinés tota la parcel·la, de 39.427 metres quadrats i inclosa en el registre de sòls alterats. El requeriment va instar a comprovar l’extensió de la contaminació, quantificar el risc per a la salut i proposar un pla per netejar el subsol. L’estudi –pendent des de fa gairebé dos anys i mig– està ara en procés de contractar-se per explorar el sòl i les aigües subterrànies del parc i un descampat limítrof, utilitzat com aparcament.

Els sondejos hauran «d’avaluar quantitativament els riscos per a la salut» a l’esplanada, assenyala un informe de l’AMB. Hauran de tenir en compte que és d’ús recreatiu públic i «determinar si les concentracions de contaminants a terra o les aigües comporten un risc inacceptable», inclosa una «avaluació del risc cancerigen i no cancerigen». El dictamen al·lega que la revisió «es considera prioritària per motius ambientals i de salut pública, ja que afecta un espai urbà de lliure accés i ús ciutadà».

Desenes de vivendes

Tot el terreny, que surt sobre la desembocadura del riu Besòs, forma part del sector a remodelar per construir 1.783 pisos i un complex tecnològic al voltant de les Tres Xemeneies. El parc serà part de les zones enjardinades del barri i sobre l’estacionament s’edificaran 132 vivendes de venda lliure i 88 de protecció oficial.

El parc és contigu a la platja del Litoral de Sant Adrià, tancada durant gairebé quatre anys. Va caldre descontaminar-la fins a uns 80 centímetres de profunditat, en descobrir-se restes d’origen industrial potencialment cancerígenes.

Abans del parc, una fàbrica de peces per a la construcció va ocupar la mateixa parcel·la entre les dècades dels 40 i els 80 del segle XX. Sis substàncies detectades en proporcions excessives a mig metre sota la superfície són comunes a les que van portar a clausurar la franja de costa.

A diferència del que va passar amb la platja, l’esplanada es manté oberta i és zona d’esbarjo per a famílies i menors. L’AMB explica que el lloc on van aparèixer els contaminants es va precintar fins que la capa afectada sota el sòl es va aïllar. Un estudi l’abril del 2023 va resoldre que les terres excavades no suposaven un residu perillós. «Es va determinar que el risc sistèmic i el risc cancerigen eren acceptables, que el parc podia tornar a funcionar amb normalitat i que es mantindria així sempre que no aflorés sòl alterat», esgrimeix l’AMB.

Nombroses desviacions

Qüestió a part és verificar si els components presents al subsol se cenyeixen als nivells genèrics de referència, per mesurar si existeixen riscos ambientals i per a la salut. «Per a aquesta determinació, és necessari un estudi d’investigació qualitatiu del sòl i una avaluació de riscos amb escenaris diversos, que és el que s’està licitant ara», apunta l’AMB.

Notícies relacionades

Més mètodes per forçar panys s’obren pas a Barcelona: de l’‘impressioning’ i el ‘topolino’ als xiclets de menta i les estampetes

Les festes de l’elit ‘under 30’

Les proves parcials de fa tres anys van certificar nombroses desviacions del barem. Van identificar que algunes mostres superaven els llindars de protecció de la salut en antimoni, arsènic, cadmi, crom hexavalent, coure, plom, molibdè, seleni, tali i zinc, entre altres.

L’anàlisi va estimar un rastre desmesurat de certs compostos, com els PCB, fins a 12 vegades per sobre de la quantitat en què deixen de ser innocus. A més, va qualificar la presència de pesticides com elevada. Els nivells de DDT –un insecticida prohibit des de 1977– van arribar a multiplicar el límit per 85 i el van excedir per 17 en una mostra per un isòmer del lindà, proscrit des del 2008 per la seva toxicitat. «Els sòls alterats amb nivells de referència superiors a l’ús actual han aparegut en profunditat, no en superfície, i ara s’ha de vetllar perquè no emergeixin», expressa l’AMB.