Lagarde i Kallas defensen una Europa que no es deixa «denigrar» per Trump

Amb aquests pronunciaments de l’alta representant de la Política Exterior de la UE, d’una banda, i de la màxima responsable de la política monetària de la zona euro, de l’altra, es va tancar una Conferència de Seguretat de Munic (MSC) dominada per la voluntat d’emancipació europea respecte al seu aliat transatlàntic. Els Estats Units, representats pel seu secretari d’Estat, Marco Rubio, no es va dedicar a mirar d’humiliar Europa –com sí que va fer un any abans el seu vicepresident, JD Vance–, sinó que va cridar a rellançar aquestes relacions. Va deixar clar, però, que aspira que Europa se cenyeixi al rumb de Trump, sigui en política migratòria, social o climàtica, en uns moments en què, segons Washington, la civilització occidental i els seus valors cristians estan amenaçats.

Incomoditat davant Rubio

«Quan escolto certes crítiques contra Europa, que pel que sembla està de moda, em pregunto quina és l’alternativa i per què són tants els que volen unir-se», va argumentar Kallas, a la jornada de tancament de l’MSC. La llista dels que esperen adherir-se «és llarga», va afegir, per referir-se no només a països de l’est europeu, com Moldàvia o Ucraïna, sinó fins i tot al Canadà. «Un 40% dels canadencs tenen interès a ingressar a la UE», va assegurar.

Kallas va analitzar en detall, encara que sense esmentar-lo, part dels arguments brindats la jornada anterior per Rubio. «No necessitem que ens donin lliçons», va dir, per citar com a exemple el seu país, Estònia, que ocupa el lloc segon en els índexs de llibertat de premsa, mentre que els Estats Units són al 57. Es va veure Kallas incòmoda a la sala del Bayerischer Hof, l’hotel de Munic seu de la MSC, al final del discurs de Rubio. La majoria dels assistents, com el canceller Friedrich Merz, van saludar amb tancades ovacions el discurs del secretari d’Estat. Era sobretot una expressió d’alleujament, pel to conciliador fet servir per Rubio. Però el contingut del discurs continua reflectint unes esquerdes molt profundes en les relacions transatlàntiques. L’esperança de molts líders europeus està en figures com el governador de Califòrnia, Gawin Newson, present a la MSC juntament amb una voluminosa representació de parlamentaris demòcrates o republicans crítics cap a Trump.

«Europa creix i s’enforteix en temps de crisi», va afirmar Lagarde gairebé al tancament de la MCS. Va deixar anar allà la seva frase sobre la «puntada de peu al cul» que Trump ha clavat, amb el seu gir hostil cap a Europa. I va argumentar que aquesta sacsejada havia tingut efectes positius. La resultant és una cohesió entre els socis europeus, que s’ha plasmat en el recolzament a Dinamarca davant els propòsits annexionistes de Groenlàndia per part de Trump o en la recerca d’una emancipació defensiva respecte als Estats Units.

Rubio, a la trobada amb el trumpista Orbán

La visita de Rubio a Munic va suavitzar els estralls en la relació transatlàntica. El mateix Trump havia desminatge ja bastant el conflicte amb Dinamarca, soci de l’OTAN. Va ser a Davos, quan va descartar l’ús de la força militar per aconseguir els seus objectius sobre l’illa àrtica i va fer enrere l’amenaça d’aranzels contra els aliats que recolzessin militarment el soci danès.

Però aquestes maniobres per distendre la relació entre aliats no oculten quins són els veritables amics polítics que Trump i el seu equip dispensen assistència, inclòs a escala electoral. Rubio va partir de Munic en direcció a Eslovàquia, per reunir-se amb el primer ministre del país, el populista Robert Fico. D’aquí seguirà viatge a Budapest, on dilluns serà rebut pel líder ultranacionalista Viktor Orbán, el màxim aliat de Trump entre els membres de la UE.

Notícies relacionades

Cuba i l’«opció zero»: el pla impossible del Govern de Díaz-Canel per resistir el setge dels EUA

Israel mira d’impedir la reproducció del poble palestí amb atacs a les maternitats a Gaza

La visita es produeix en uns moments de debilitat per a Orbán. Es pronostica una derrota del primer ministre hongarès en les eleccions parlamentàries del pròxim 12 d’abril. Els sondejos apunten que Fidesz, el partit d’Orbán, perdrà aquests comicis, després de 16 anys de governar amb majoria absoluta. El seu rival és Péter Magyar, excorreligionari d’Orbán i ara líder de Tisza, al qual els sondejos situen en un 48% dels vots, deu per sobre dels pronosticats a Fidesz.

Orbán assegura que els impulsors de Magyar són la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el líder del Partit Popular Europeu, Manfred Weber, i, per extensió, Alemanya, el país dels dos polítics. Magyar va assistir com a convidat a la MSC de Munic, on va mantenir trobades amb diversos líders, entre ells el cancellar Friedrich Merz.