Collboni proposa apujar la taxa de terrasses i el recàrrec turístic a apartaments i creuers de curta estada

Jordi Valls, tinent d’alcalde d’Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona, ha presentat aquest dimarts el projecte de pressupost i d’ordenances fiscals de la ciutat per al 2024. És el primer projecte de comptes municipals i d’ordenances de Jaume Collboni com a alcalde, i necessitarà suport de l’oposició per prosperar.

Segons ha precisat Valls, el projecte preveu uns pressupostos de 3.735 milions, la xifra més elevada de la història, amb la xifra més elevada també per a inversions: 777 milions. Fa anys que la capital catalana va superant cada any el seu límit pressupostari.

Pressupostos i ordenances iniciaran el seu tràmit en comissió el pròxim 18 d’octubre si aconsegueixen els suports necessaris, amb la previsió, si tot discorre pel camí del pacte, de ser aprovats en el ple del desembre. El tinent d’alcalde ha mostrat la seva convicció que s’aconseguirà, i que no serà necessària la pròrroga pressupostària, que, ha dit, suposaria 700 milions menys de pressupostos.

El recàrrec turístic

Però les novetats principals de la presentació de Valls incumbeixen les ordenances fiscals, en dos aspectes. El primer: el govern proposa elevar el recàrrec turístic, que se suma a la taxa turística i que per al 2024 estava previst en 3,25 euros, fins al màxim possible, 4 euros, en dos casos concrets: els apartaments turístics i els creuers de curta estada, que no superi les 12 hores.

La taxa turística, que recapta la Generalitat (que se’n queda un 50% mentre que l’altra meitat recau en la ciutat) i que és variable, ascendeix a 2,25 euros diaris en el cas dels pisos turístics i a 3 euros en el dels creuers de curta estada. A aquest pagament diari se suma el recàrrec, que és enterament per a l’ajuntament, que està en 2,75 euros tant per a creuers de menys de 12 hores com per a apartaments i que el 2024 havia de pujar 3,25. La proposta del govern és que en els dos casos pugi a 4 euros, cosa que suposaria 1,8 milions més per al consistori el 2024.

L’ingrés que rep Barcelona per fiscalitat turística ascendirà l’any que ve a 95 milions, entre la part de la taxa que li toca i el recàrrec municipal, si es compleix la previsió, cosa que col·locaria aquesta partida en tercer lloc, per darrere de l’IBI i les plusvàlues, entre les fonts d’ingrés del consistori, i desbancaria l’impost d’activitats econòmiques.

Les terrasses

Apartaments turístics i creuers de curta estada –els que no tenen base a la ciutat, és a dir, els passatgers dels quals passen tot just unes hores a Barcelona i hi deixen molt poc diners– són els que més perjudicis deixen, ha argumentat Valls. Per això se’ls castiga més. Valls ha rebutjat eufemismes i ha parlat de les «molèsties» que genera el turisme i de la necessitat que comportin compensacions.

En el cas de les terrasses, un tema molt polèmic que en els últims anys va dividir els que eren socis de govern a Barcelona, el PSC i Barcelona en Comú, Valls ha anunciat que el govern opta per suprimir la bonificació del 75% que està en vigor des del 2020.

L’ordenança de terrasses

El 2019 es va revisar l’ordenança de terrasses i es va fixar un increment de les taxes que era diferent per zones i que en alguns casos era molt elevat. Però la nova taxa no es va arribar a cobrar, perquè amb l’arribada de la covid, la crisi sanitària i el confinament, es va acordar una bonificació del 75% d’aquesta taxa que a la pràctica va suposar que l’augment no existís i que s’ha mantingut fins ara, essencialment perquè el PSC l’ha defensat.

Són els mateixos socialistes els acaben ara amb aquest estalvi, i Valls ha recalcat que tot i que ho ha intentat no ha aconseguit tancar un acord amb el Gremi de Restauració. El gremi ha recordat en un comunicat que Collboni es va comprometre a prorrogar un any més la bonificació del 75% però s’obre a admetre-ho si les tarifes finals tenen en compte les d’altres ciutats, cosa que s’entén com una petició que no s’apugin gaire.

El nou sistema

La taxa de terrasses, ja sense bonificació, passa a un sistema progressiu, per la qual cosa els bars que més taules tinguin més pagaran, mentre els que en tinguin menys notaran menys la pujada. Es manté el sistema de pagaments per les mateixes zones previstes en l’ordenança, però la quantitat varia en funció de les taules de cada terrassa.

Per entendre què suposarà per a Barcelona, si la taxa aprovada el 2019 s’hagués arribat a cobrar, el consistori hauria recaptat 8,2 milions d’euros cada any. Amb la bonificació del 75 la recaptació baixa a 2 milions. Amb la nova taxa progressiva l’ajuntament espera rebre 5,8 milions d’euros.

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

Dit d’una altra manera, els restauradors pagaran gairebé el triple per les seves terrasses que fins ara. Però el 65%, que segons Valls és el percentatge dels que tenen d’una a quatre taules, seran objecte d’un increment menor: abonaran un 68% del que pagaven.

La majoria pagarà un 68% més

Segons el tinent d’alcalde, si el 65% d’establiments té d’una a quatre taules, el 24% suma de cinc a vuit; el 7%, de nou a 12, i un 2% dels locals tenen més de 12 taules. Si un bar té 12 taules, pagarà menys per les quatre primeres, més per les quatre següents i més pel tercer grup. A partir de les 12 taules el pagament és el mateix, una cosa que no és significativa per l’escàs percentatge que suposen.