L’impuls dels pisos reformats escalfa els lloguers a Barcelona: tres de cada quatre, a més de 1.500 euros

L’habitual exercici de buscar pis de lloguer després de l’estiu, sigui per feina, estudis o mudança forçosa, s’ha convertit aquest any en un viacrucis. Feia molts anys que l’oferta no era tan escassa, i els preus mai havien sigut tan elevats. La revisió –sense afany científic– feta en aquest diari, buscant un preu a partir del qual l’oferta sigui àmplia, constata el gradual encariment. Com s’informa en un altre article, només dos centenars de pisos entre els anunciats aquesta setmana es troben per sota dels 1.000 euros, cosa que converteix la recerca en aquesta franja en una missió descoratjadora i molt competitiva. Però les oportunitats no milloren substancialment fins que es creua la barrera dels 1.500.

L’oferta més gran es troba a Idealista, amb ‘només’ uns 4.620 pisos publicats a meitat d’aquesta setmana. Més de 3.500 (el 77%, o tres de cada quatre) d’aquests costen més d’aquest preu. I de fet més de la meitat cotitzen a més de 2.000 euros. En el cas d’Habitaclia, 2.056 de les seves 2.605 vivendes disponibles costaven més de 1.500 euros (un 79% del seu repertori), mentre que a Fotocasa, amb 2.015 d’un total de 2.709 anuncis, en suposaven el 75,4%. Dit d’una altra manera, qualsevol amb un pressupost inferior s’ha d’enfrontar a una oferta molt i molt inferior a la demanda real.

Còctel de causes

L’evolució dels últims mesos s’atribueix reiteradament des del sector immobiliari a un mix d’elements. D’una banda, l’escassetat de vivenda de lloguer, agreujada per la sortida del mercat de molts immobles de petits propietaris que han decidit vendre en lloc de llogar davant els riscos que implica (per a ells) la nova llei de vivenda. D’altra banda, una demanda més gran de nous llogaters que no han pogut comprar pis per l’augment dels costos hipotecaris i s’han passat (per força) al lloguer. També la creixent població nòmada a Barcelona, d’estudiants o teletreballadors, capaços d’absorbir les noves modalitats de sostre: siguin habitacions en pisos compartits (cada vegada més cars i sofisticats) o pisos de temporada que tranquil·lament poden costar 3.000 euros al mes per a una mida mitjana en un barri no perifèric. La capital catalana, malgrat tot, continua sent molt més econòmica que altres grans urbs europees.

I conquerir aquesta demanda implica que les vivendes siguin qualitativament cada vegada millors. També per ser competitius i poder optar als clients més exigents. El gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues, destaca que cada vegada s’estan reformant més vivendes per millorar la seva qualitat, cosa que es tradueix forçosament en preus de mercat superiors. D’aquesta manera, l’oferta rehabilitada incideix en l’increment mitjà dels preus de lloguer. El propietari creu que les millores li permetran arribar a un llogater solvent.

El gran perjudicat és l’inquilí de menys poder adquisitiu, no només perquè les seves possibilitats es retallen, sinó perquè els propietaris són especialment selectius davant les dificultats que afegeix la llei per a un potencial desnonament per impagament.

Buscar per millorar

S’ha de destacar també que alguns llogaters s’han acostumat a mudar-se en funció de la seva millora salarial o situació personal, de manera que valoren que la vivenda ofereixi des del primer moment el màxim de comoditats dins el seu llindar de preus. En canvi, rebutgen assumir reformes amb la perspectiva d’un contracte més enllà dels cinc anys, sabent que possiblement canviïn de vivenda.

«Perversament, la llei de vivenda incentiva que un inquilí es mudi amb més freqüència en el cas de pisos moblats, ja que ja no paga despeses d’agència», assenyalen des d’una immobiliària amb solera a l’Eixample. Ara hi ha els que estan disposats a mantenir-se a la vivenda només el temps mínim exigit en un contracte de llarga durada (sis mesos o un any) perquè surt més barata que una de temporada, i entren en «mode de recerca permanent per millorar de carrer o de condicions», afegeix la mateixa font, perquè no els suposarà costos afegits.

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

Carles Sala, portaveu i director de l’Àrea Jurídica del Col·legi d’Agents de la Propietat i d’API Catalunya, coincideix que havent-hi «moltíssima demanda s’escull el millor». I emfatitza que en part l’onada de reformes i millores es deu al fet que més endavant no se sap si es podran imputar a les rendes. L’expert lamenta «les presses per aprovar la llei de vivenda abans de les eleccions», que creu que ha perjudicat el mercat.

Creu que s’arriba al «ridícul» en la consideració de zona tensada (per part del Govern) d’algun dels 140 municipis catalans seleccionats. En el cas de Barcelona, amb el cabal de lloguers més gran, destaca la tendència als nous contractes d’incorporar de forma segregada (al marge de la renda estricta) les despeses vinculades a la finca i l’IBI, per exemple. «Ho estem recomanant perquè si s’acaben declarant les zones tensades aquests conceptes no es podran incorporar i es considerarà que són dins de la renda resultant després de la fórmula que s’utilitzi, sigui a l’article 17.6 o 17.7 de la llei», relata.