El Síndic de Greuges de Barcelona denuncia que l’ajuntament dificulta l’empadronament dels sense llar

La Síndicatura de Greuges de Barcelona, encapçalada per David Bondia, ha denunciat en un comunicat que li ha arribat un nombre significatiu de queixes d’entitats socials que afecten prop de 50 casos i que indiquen que l’Ajuntament de Barcelona està dificultant l’empadronament de persones sense llar per la via de retardar un informe previ preceptiu per rebre’l.

Aquest retard es dona per una circumstància que fins ara no es registrava. L’habitual és que una persona sense llar es dirigeixi a l’Oficina de Prestacions Socials i Econòmiques de l’Ajuntament de Barcelona per iniciar el procés del seu empadronament.

Derivació des d’aquest estiu

Allà, fins a l’estiu passat, se li començava a fer immediatament l’informe de coneixement de residència (ICR), imprescindible per comptar amb l’empadronament. Però segons aquestes denúncies rebudes per Bondia, fa uns mesos que s’indica a les persones sol·licitadores que han d’acudir al servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER), si són estrangeres, o al servei d’Inserció Social (SIS), si són locals, a sol·licitar l’informe.

En els dos casos, això suposa entrar en una llista d’espera de prop de tres mesos. Si abans el procés d’elaboració de l’informe es prolongava uns tres mesos, ara cal sumar-n’hi tres més, els de l’espera, al procés.

Aconseguir que el sol·licitant desisteixi

La conseqüència és que es retarda l’accés dels sol·licitants a ajudes que sense l’empadronament no es poden rebre, cosa que les deixa en una situació de desemparament: entre altres aspectes, els impedeix accedir a la salut pública i escolaritzar els seus fills si els tenen. I un altre efecte freqüent és que alguns sol·licitants acaben desistint.

Per exemple, que un marroquí que intenta empadronar-se i no ho aconsegueix acaba optant per anar-se’n al seu país. Tot i que el Síndic no concreta aquesta sospita, aquest desenllaç té un resultat material clar que podria ser buscat per reduir els recursos públics invertits: menys gent empadronada, menys gent per atendre. En si mateixa no és una mesura inaudita: a tots els països hi ha hagut retallades en temps d’austeritat. La particularitat del sistema denunciat, si es confirma, és que la retallada es fa d’amagatotis.

La versió de l’ajuntament

Per ara, la Sindicatura només parla de «preocupació per dificultats en l’empadronament de persones sense llar». No compta amb dades que demostrin que hi ha un veto buscat i nou. Ha demanat informació a l’Ajuntament de Barcelona per determinar si és o no una realitat. De fet, la va sol·licitar el 2 d’agost passat sense que hagi rebut resposta. Preguntat per aquest diari, el consistori ha replicat que el sistema de concessió de l’empadronament «no ha canviat».

Una cosa que no casa amb les queixes de les entitats. Una d’elles ha indicat a la sindicatura que l’Oficina de Prestacions Socials ja va modificar en els últims mesos la seva manera d’actuar. Fins aleshores, un sol·licitant rebia una trucada o una visita per comprovar que residia en l’adreça indicada. Però d’un temps ençà, el que li arribava, 24 hores després de la seva visita a l’oficina, era un missatge indicant-li que no havia pogut corroborar-se el seu domicili, cosa que és imprescindible per a l’aprovació de l’informe.

Posteriorment, va arribar el moment en què l’oficina va comunicar una entitat que atén persones sense llar, i que els assisteix a les seves sol·licituds, que havia deixat d’emetre els informes de coneixement de residència.

El canvi de criteri

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

El que sembla més significatiu del cas és que per ara és més difícil de demostrar: que la modificació en el procés respon a un canvi de criteri, com representants d’una de les entitats van escoltar la setmana passada de personal del consistori.

Un canvi de criteri que no necessàriament ha d’estar vinculat amb el canvi de govern que hi va haver a Barcelona després de les eleccions del 28 de maig i la investidura del 17 de juny, quan Jaume Collboni i el PSC van passar a dirigir la ciutat en solitari, tot i que d’entrada aquesta sigui una de les sospites més lògiques. Un dels desenllaços de l’anàlisi que farà la Sindicatura de Greuges hauria de ser si es confirma aquest canvi de criteri i a qui correspon haver-lo dictat.