¿On són els únics 200 pisos anunciats a menys de 1.000 euros a Barcelona?

Mentre polítics i sector immobiliari continuen confrontats pels efectes secundaris de la llei de vivenda, Barcelona viu una contínua caiguda de l’estoc de pisos de lloguer i uns preus imparables avivats per l’oferta de temporada i el ‘boom’ de rehabilitacions. Fins al punt que els lloguers de menys de quatre xifres pràcticament s’han extingit. Als diferents portals immobiliaris a penes és possible trobar en el dia d’avui uns 200 pisos que costin menys de 1.000 euros a tota la ciutat. ¿A què aspirar per aquests diners? ¿On són i com són?

Els filtres de preu per a la recerca de lloguer a Barcelona, aplicats a les diferents webs, deixen a penes aquest parell de centenars d’opcions disponibles amb aquest límit, per les quals competeixen milers d’aspirants a inquilí, malgrat que el cost pràcticament equival al salari mínim interprofessional. El portal amb més oferta, Idealista, té aquesta setmana 210 pisos, que suposen menys del 5% de la seva oferta. A Habitaclia n’apareixen 196, en molts casos els mateixos.

La major part d’aquesta quota en el cas d’Idealista, 75, es concentren a Ciutat Vella. Però en concret gairebé la meitat d’aquests s’ubiquen al Raval, desvalorat a passos gegants pels problemes d’inseguretat que tenen molts dels seus carrers. En altres barris de la zona aquesta franja ‘econòmica’ es nodreix de pisos petits, que solen ser alts sense ascensor o bé estar disponibles només per temporada, ja que a l’estiu es comercialitzen a un altre preu, atès l’impuls turístic de la zona.

Distribució i característiques

Nou Barris és l’altre districte amb més anuncis (26 a principis d’aquesta setmana) per sota de 1.000 euros. Es tracta de la zona més barata per viure a Barcelona, com constaten anualment els informes de contractes firmats a la ciutat, però fins i tot aquí gairebé tota l’oferta activa a les immobiliàries es troba entre 900 i 990 euros. Es poden obtenir entre 46 i 70 metres quadrats, molt menys que fa uns mesos.

A Horta-Guinardó hi ha 24 pisos més, que inclouen des d’opcions amb ascensor i tres habitacions (amb cuines antigues) fins a pisos més moderns però per viure en solitari. Un exemple, 770 euros per 30 metres quadrats sense llum natural. En general, el repertori se situa per sobre dels 900.

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

Sants-Montjuïc també té un grapat de possibilitats, tot i que predominen els petits estudis i les vivendes de menys de 50 metres. Per un àtic de 21 metres quadrats més terrassa es demanen 1.000 euros, i gairebé tot sota aquesta franja de preus és sense ascensor. Un repertori similar reprodueix Sant Andreu, on per aquesta suma hi ha diversos pisos sense reforma recent, i els que han fet una posada al punt són més petits o fins i tot no compten amb cèdula d’habitabilitat.

La quota més baixa en el mercat mileurista l’aporten l’Eixample, les Corts i Sarrià-Sant Gervasi. En aquest últim, per no arribar als tres zeros cal conformar-se amb vivendes d’entre 27 i 44 metros, i en diversos casos es tracta de locals reconvertits en pis, sense cèdula. Mesures usuals per aquest preu a l’Eixample, ja que algunes potencials llars que semblen més àmplies amaguen lletra petita, com aquest àtic (sense un sol balcó) a Provença: «Condicions: lloguer 920 €/mes + 140 €/mes despeses wifi, electricitat i aigua, + 1.840 euros de fiança + agència: 920 € + IVA». Passant per alt que la nova llei estableix que és el propietari el que paga les despeses de contractació.