Els arbres ‘antisequera’ que Barcelona planta per afrontar el canvi climàtic

La substitució d’arbres a causa de l’escalfament global no és una estratègia nova a la ciutat, tot i que l’amenaça de l’absència de pluja sobre la flora urbana i les recents caigudes d’exemplars han avivat l’interès per l’estat de l’arbratge. L’Institut de Parcs i Jardins de Barcelona explica que l’ajuntament selecciona noves espècies «des del 2012», concreta el cap de l’àrea de gestió de l’arbratge, Joan Guitart. Busca així diversificar la gamma d’exemplars i, abans que res, sembrar arbres «molt més adaptats al canvi climàtic», manifesta el directiu.

Guitart recalca tres espècies que s’han traslladat a la capital, naturals de Sud-amèrica, pròpies de climes càlids i «molt atractives visualment», aprova. Una d’elles és la ‘Tipuana tipu’, també coneguda com a acàcia rosa o tipa blanca. Procedeix del nord-est de l’Argentina i Bolívia, segons l’Atles de la Biodiversitat de Barcelona, i no passa desapercebuda: són els arbres que, a finals de la primavera, desprenen una «alfombra de flors grogues, visibles en molts llocs de la ciutat, el que també dona un punt d’embelliment important» dels carrers, destaca Guitart.

«És molt resistent a la sequera. Quant a fractures, no n’hi ha hagut moltes avui dia. De moment, el balanç és positiu», avalua el responsable de Parcs i Jardins. Una altra espècie per la qual Barcelona està apostant és la xicranda, originària del nord de l’Argentina, l’Uruguai, el Paraguai i el sud de Bolívia. 

Davant l’evolució adversa del clima, també s’està expandint el lapacho morat. És autòcton del Brasil, l’est de Bolívia, el nord de l’Argentina i el Paraguai. De les seves branques, broten flors roses i morades entre finals d’hivern i primavera. En aquest cas, Guitart precisa que «s’estan plantant des de fa uns 10 anys a tot estirar», amb la qual cosa els exemplars «encara no són de gran magnitud per veure com s’estan comportant». 

Condicionats pels vivers

Notícies relacionades

El Moll de les Drassanes s’obre al públic i acosta la Rambla al mar

Les festes de Gràcia tindran un diumenge sense concerts

En qualsevol cas, el cap de Parcs i Jardins avala l’arrelament de les tres espècies a la capital. Per estendre exemplars resistents a l’escalfament global, Barcelona depèn de l’assortiment dels vivers especialitzats en arbres de clima càlid. «No sempre tenim disponibilitat ni variabilitat d’espècies per introduir a la ciutat», va reconèixer Guitart en el congrés nacional de l’Associació Espanyola d’Arboricultura, celebrat aquesta setmana a Barcelona.

Els 500 arbres morts que l’urbs acumula aquest any per efecte de la sequera s’alçaven al carrer. Guitart infereix que, del conjunt inusual de baixes, sobresurten «els lledoners, els plàtans i les sòfores». En canvi, els jardiners municipals constaten que les alzines suporten millor la pertinaç privació de xàfecs que reguin la ciutat. «No estan tan afectades, tot i que no en tenim tantes», aclareix Guitart.