Rumba catalana amb reivindicació davant la Catedral

Objectiu complert, a l’avinguda de la Catedral, propiciat per l’ofici dels convocats i el pedigrí, popularitat i varietat del repertori. Abundància de tonades populars, començant per la ‘Rumba de Barcelona’, de Gato Pérez, servida com a benvinguda, recordant-nos que «la rumba neix al carrer, filla de Cuba i d’un gitanet», amb vista al Somorrostro i a Hostafrancs, al Carmel i al Poble-sec. Jack Tarradellas va empunyar després una robusta ‘Marcha’ (el tema de Ramonet que va fer famós Rosario), i Muchacho va defensar un tema propi, ‘Miquelet’. Guitarra amb ventilador d’altes prestacions i banda àmplia, acústica i elèctrica, amb les veus i ‘palmas’ d’Alba i Selu.

En llengua caló

Rumba catalana, en fi, com es va encarregar d’emfatitzar, amb accent en el gentilici, Yacine Belahcene, precisament qui més es va apartar dels cànons amb el seu arabesc ‘Sidibibi’. Rumba All Stars van defensar un enquadrament obert del gènere, integrant fins i tot el so ‘caño roto’ dels 70 en un ‘medley’ de Las Grecas clavat per la Selu. I van anar a les essències amb els temes en caló desplegats per Sam Mosketón, ‘Chaborro’ (una mena d’adaptació d’‘El muerto vivo’) i ‘Chavi’, de Peret. Una altra veu amb autoritat, Yumitus, va casar ‘Paraules d’amor’, de Serrat, amb el ‘Gitano fino’ i va alçar la veu per demanar a totes les institucions que facin el favor de recolzar la rumba. «¡Ja toca!».

Notícies relacionades

Més traçat del metro sense nous combois

El consistori sondeja un acord sobre l’escalinata

En un ambient no ja de camaraderia sinó familiar, van fluir les rumbes, genuïnes o incorporades, com la ranxera tunejada ‘Volver, volver’. No va faltar un revitalitzador del gènere com és Joan Garriga, donant nova vida a ‘Flor de primavera’, dels seus temps amb La Troba Kung-Fú.

I rematant la sessió, una llegenda, ni més ni menys que la sísmica Maruja Garrido, presentada molt ajustadament com «la musa de Dalí», presumint de geni i figura als 81 anys, revolucionant el pati amb el seu cant, les seves remenades i les estrebades que li clavava a la faldilla. El seu cèlebre ‘Son, son, será’ va coronar la nit amb la concurrència meravellada, ballant i fent sentir la seva veu perquè el ressò arribés als despatxos institucionals que toqui.