Barça versus Mercè: el futbol s’imposa a la festa a la muntanya de Montjuïc

La Mercè guarda un fidel idil·li amb Montjuïc. La muntanya acull part de la festa major de Barcelona al Palauet Albéniz i el castell. Són dos dels escenaris inherents als números de circ, teatre i dansa, sense alteració ni trasllat perquè el promontori sigui la llar provisional del Barça, sempre un imant de multituds. No obstant, les actuacions vespertines han empal·lidit una mica davant l’afluència a l’Estadi Olímpic aquest dissabte, dia de partit.  

Ha sigut una de les primeres ocasions en què un esdeveniment multitudinari –com els de la Mercè– s’enfronta amb la mudança de l’equip de Xavi Hernández, encara en prova després de cinc duels fora del Camp Noumentre es reconstrueix. En el pols entre futbol i festa major, els aficionats blaugrana s’han imposat, molts més que els atrets pel cartell cultural. 

En tenien prou amb mirar els busos per certificar-ho: els nombrosos llançadora per als seguidors pujaven fins als límits des de plaça d’Espanya, mentre que en el 150 –que envolta la muntanya fins al cim, ideal per al públic de la Mercè– amb prou feines costava trobar seient. 

En tot cas, la confluència entre les celebracions i la trobada s’intuïa en algun símptoma. Uns informadors amb armilla del Barça reconeixien que no han sigut pocs els que els demanaven com arribar als recintes de la Mercè i si els llançadora servien per desplaçar-se a les actuacions de les festes. «Avui ens ha passat una mica més que altres dies. La gent va una mica perduda», palpaven. És just el que els ha passat al Daniel i al Juan, que no han sabut trobar la marquesina per agafar la línia que ascendeix al jardí de l’Albéniz. «Hem acabat venint a peu, però ha sigut agradable», s’han resignat.

«¿On és l’estadi?»

Uns guàrdies xifraven que 580 persones havien travessat una de les entrades del palauet en l’última hora prèvia que el Barça comencés a jugar. Eren el doble, si no més, dels que havien creuat la reixa després de l’hora de dinar i les quatre, seduïts per la Mercè. «Són molts més els que pregunten com arribar a l’estadi des de fa hora i mitja», han admès. 

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

De fet, els jardins de l’Albéniz s’han convertit en drecera per als culers en els dies de partit. A menys d’una hora que rodés la pilota, abundaven els transeünts que s’endinsaven a la prada amb samarretes barcelonistes. El José Luis i la Yolanda anaven amb els seus fills per primera vegada al Lluís Companys. «No està gaire massificat, però hem preferit pujar a peu per evitar la cua dels busos», explicaven. Al Miguel Ángel se’l veia més desorientat als jardins. «Hi ha moltíssima gent. Ens han costat un munt pujar amb tanta aglomeració», esbufegava, estrenyent el pas a la recerca de l’Olímpic.   

Les elàstiques culers predominaven al peu de Montjuïc a falta d’unes dues hores del xiulet inicial. «Sobretot hi ha gent que va al Barça. Molt pocs pregunten per la Mercè», ha confiat una agent de la Guàrdia Urbana. «És veritat que hem vist més gent i més cotxes, però és normal. No hi veig cap problema que el futbol coincideixi amb la Mercè», ha resolt el Joan, envoltat de la família per disfrutar del palauet. La seva dona, Carme, ha discrepat. «Haurien d’haver trasllat el partit a un altre dia. Entre uns i altres, hi ha massa enrenou», ha replicat.