Els negocis de l’entorn del Camp Nou, buits en dia de partit: «Valorem anar-nos-en a Montjuïc»

És dimarts, i dia de partit. A les nou juga el Barçacontra l’Ambères a la seva casa provisional, l’Estadi Olímpic Lluís Companys. No serà fins al novembre del 2024 que l’equip blaugrana tornarà al Camp Nou i, mentre Montjuïc col·lapsa, els negocis del voltant de l’estadi en obres tenen un important descens de la facturació per la pèrdua de clients que suposa aquest trasllat.

Són les set de la tarda i a la porta d’entrada a La Rambla del Barça hi ha un únic lloc de venda de ‘souvenirs’, que ja estan tancant. «Si hagués partit, tancaríem més tard», diu la seva propietària en declaracions a EL PERIÓDICO, mentre recull i prepara el remolc per emportar-se’l amb el cotxe. Diu que, de moment, amb els turistes que veuran el museu del Barça van fent, tot i que no descarten traslladar-se: «Tenim companys que se n’han anat a Montjuïc. Nosaltres ho vam estar valorant, però de moment som aquí», explica. A la mateixa hora, un petit quiosc de refrescos i gelats abaixa també la persiana a la vorera del davant. Fa ja una bona estona que ningú s’hi acosta a comprar.

«Abans això estava ple de gom a gom. Ara això és un xiringuito normal», comenten en el camp de futbol sala del CEM Arístides Maillol, davant del Camp Nou, al veure el seu bar totalment buit en una hora en què normalment no donarien l’abast. Els dies de partit eren sinònim de cues interminables d’aficionats comprant entrepans i cerveses, tant abans d’entrar com després de sortir de l’estadi. «Un dia com avui, que juguen a les nou, no ens n’aniríem fins a la una de la matinada», assegura Edwin Granados, l’únic treballador que es troba al local. Normalment no estava sol. Solien atendre entre sis i set empleats.

«Habitualment hi podrien haver tranquil·lament entre 200 i 300 persones al voltant del bar. Fins i tot jo m’oferia a ajudar quan tenien molta gent», assevera l’encarregat del camp, Juan Ruiz, que ara només veu l’establiment ple «quan hi ha algun partit de futbol sala important» a l’Espai Barça. 

Un altre bar estrella d’entrepans de la zona era el Rala 2, ubicat al número 60 del carrer Sabino Arana. «Hem notat molt la baixada» explica el Robert, un dels seus empleats, al ser preguntat per aquest diari. «Els dies de partit havíem de trucar a dos o tres extres. Ara som els justos per atendre el públic actual».

Davant els Jardins de Bacardí, punt de trobada habitual d’aficionats per fer la prèvia amb càntics i bengales, trobem una petita botiga tipus colmado en la qual, quan es jugava a casa, no cabia una agulla. Tots venien a la recerca del mateix: «cervesa i patates», recorda la seva empleada, asseguda rere la caixa. «Ara res. Ara malament. Molt poca gent», lamenta. 

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

El seu negoci veí és l’estanc del Sergio, que reconeix que, malgrat «no viure del Barça», el canvi d’ubicació suposa per a ell «deixar de facturar una quantitat considerable en dia de partit». «Per a la gent del barri és fenomenal que juguin a Montjuïc, però als comerços es nota», declara. Aquest dimarts ha abaixat la persiana poc després de les vuit de la tarda, però quan hi havia futbol «aprofitava» i tenia obert fins a una mica més tard.

Recorrent el perímetre de l’Espai Barça trobem un altre negoci buit: la xurreria ‘La Xurre’, que presenta un aspecte que no té res a veure amb el d’un dia com avui fa uns mesos. Ara viuen d’«els nens que venen a berenar, els turistes que veuran el museu del Barça i alguns treballadors del voltant», i han hagut de retallar personal. Tot i així, es quedaran al lloc esperant que l’equip blaugrana torni al nou Camp Nou: «Fa 35 anys que som aquí i aguantarem», asseguren.