Un centenar de pisos de disseny estrenen el ‘boom’ del barri més petit de Barcelona

La Clota era considerada un dels últims reductes rurals de la ciutat. Envoltada pels barris de la Vall d’Hebron, Horta i el Carmel, ha conviscut amb llargues afectacions urbanístiques fins a arribar a una modificació puntual del Pla General Metropolità el 2021, que va obrir la porta a una gran transformació en què el futur parc central de la Clota, encara sense calendari, serà protagonista. I tot i que el barri tingui pocs veïns, destaquen per un fort sentiment identitari i per haver reivindicat durant dècades les conservació d’algunes edificacions, segons les radiografies que va fer l’Ajuntament de Barcelona de cara a la reordenació.

En aquest marc, la vivenda de nova construcció també es va obrir amb la modificació urbanística, al reduir el sostre terciari per guanyar vivendes lliures i de protecció, fins a un màxim de 626. Les protegides en seran 303, i ja hi ha també una unitat en marxa. Entre les de mercat lliure, la primera serà la que ja està acabant Darya Homes, del grup Dazia Capital, que debuta a la ciutat després d’una dècada operant sobretot a Madrid i la Costa del Sol. ¿Per què han triat el minúscul barri de la Clota? Letizia Pérez, directora general, explica que la companyia es distingeix per apostar per zones en renovació i amb gran potencial. «Intentem donar identitat a cada projecte, perquè impulsi les transformacions», assenyala.

Vials i pis pilot

En aquest cas van treballar amb tècnics municipals per «integrar» les façanes en l’entorn, recorrent a tons terra i ocres, en sintonia amb els paisatges naturals, relata. Dins de l’acord, fruit de la «col·laboració publicoprivada», a més dels blocs que sumen 104 pisos i les zones comunitàries, s’urbanitzen vials i es genera una petita plaça que es completarà el 2024, a càrrec de la promotora, segons es va estipular per Junta de compensació. Així ho hauran de fer també els pròxims promotors que desenvolupin més solars, cedint a més un 10% al consistori per a equipaments, encara per determinar, segons assenyalen fonts de l’ajuntament. El projecte del parc central del barri s’afrontarà en una fase posterior.

De moment, molts barcelonins a la recerca de llar per estrenar acudeixen a veure el pis pilot instal·lat des de maig, fins i tot sense conèixer la zona i animats per les imatges virtuals que es publiciten a les xarxes socials i portals immobiliaris. En temps de postpandèmia, comptar amb zones verdes i piscina comunitària ve a ser per a molts el somni d’un oasi urbà, i a més en un nucli de baixa densitat residencial. El conjunt afegeix pàrquing i trasters, no inclosos en el preu. Les vivendes s’entregaran a final d’any i un 80% ja estan venudes, detalla la directora general.

Cal tenir en compte que l’estadística municipal estableix en 281 els domicilis existents al barri, a una mitjana de 2,4 persones empadronades. Si es manté aquesta quota en els nous pisos, hi arribarien un mínim de 250 residents, de manera que la població s’acostaria al miler de veïns en pocs mesos. Queda per concretar-ne el desembarcament, però podria ser un increment del 40% o més. A aquests caldria sumar-hi

Notícies relacionades

Ciutat Vella limita les botigues de cànnabis, manicura i fundes de mòbil

Barcelona recicla solars del 22@ per a més de 700 habitatges

A La Clota els menors de 15 anys ronden el 20% de la seva població, i els de més de 65 en són l’11,4%. Hi ha molt pocs nens petits però sens dubte aviat n’hi haurà més, perquè Pilar Nieto, directora comercial, assenyala que el mix de nous compradors inclou moltes famílies joves. Entre els nous propietaris hi ha gent que ja portava el barri a les venes, però molts altres compradors de la resta de la ciutat, i fins i tot un 10% d’estrangers.

Els pisos que ben aviat seran llars van d’un a quatre dormitoris, i els disponibles en aquests moments costen de 300.000 euros (per 47 metres quadrats) a 620.000 per quatre habitacions, dos banys i terrassa. Enmig, varietat de preus segons metres i altura, en sintonia amb altres promocions del districte. Pérez defineix els interiors com un disseny «molt contemporani», amb «bones qualitats en relació amb els preus», segons afirma, i distribuïts sense pèrdues d’espai i el màxim de llum natural. I posa en valor la seva calefacció per sòl radiant. Però el que realment marcarà la diferència seran els 1.600 metres quadrats de zones comunes, amb capbussó inclòs i a peu de parc. I que cada comprador n’ha pogut «customitzar» els acabats al seu gust entre un repertori de materials i colors, davant els pisos en sèrie.