Les festes de Gràcia escalfen motors amb crides a captar més voluntaris

Les festes de Gràcia escalfen motors per acabar les decoracions abans del 15 d’agost. Amb els carrers tancats, les comissions de festes treballen a contrarellotge i, en alguns casos, amb poques mans, per acabar unes ornamentacions que porten més d’un any de feina. Entre els participants hi ha «nervis» perquè 10 dies abans es troben que falten voluntaris.

En aquesta edició, hi haurà 23 carrers decorats, entre les quals els centenaris Llibertat, Mozart i Verdi. D’altra banda, l’habitual polèmica sobre el soroll d’una festa massificada s’ha avançat als dies previs, amb veïns que s’han queixat pels treballs de preparació. «No fem enrenou, sinó que mantenim viva una tradició de 200 anys», defensa l’associació de veïns del carrer Verdi del Mig.

En les tasques de preparació es palpen els contrastos entre els passatges més coneguts i els que no reben tanta atenció. Precisament, en llocs com el carrer Verdi asseguren que de vegades «sobren mans» per fer les decoracions mentre que d’altres lluiten per assegurar el relleu generacional.

«És un plaer que la gent vulgui participar, però també ens trobem que no hi ha feina per a tothom o que som massa mans fent el mateix, mentre que hi ha carrers que tenen problemes de gent i ningú hi va», ha assenyalat Susanna Font, membre de la comissió del carrer Verdi del Mig, que dedicarà la decoració a la plaga de rates de Barcelona i a la faula del flautista d’Hamelín.

És el cas del carrer Lluís Vives, que fa una crida als veïns perquè s’animin a treballar en l’ornamentació, que es dedicarà al món dels ‘minions’. «Estem nerviosos. Ens falten moltes mans per acabar el guarniment del carrer i tenim l’esperança que a la nit tothom pugui baixar i ens ajudi a penjar coses», ha explicat Lina López, presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia i participant del carrer Lluís Vives.

El nucli que pensa el decorat durant l’any és sovint menys d’una desena de persones, que entre l’octubre i el desembre comença a planificar la decoració. A partir de Setmana Santa aquest gruix s’incrementa segons la disponibilitat, però la feina de veritat no arrenca fins que comença l’estiu.

El carrer de la Perla va estar a punt de no poder renovar la llicència per ornamentar, però l’any passat un grup de joves «que no trobava espai a les festes» va agafar el relleu: «Hem millorat molt amb la tècnica, l’any passat van córrer molt, no sabíem on ens havíem ficat. Aquest any ja tenim més nocions», ha explicat a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) Roger Olmo, membre de l’associació de veïns Perles de Gràcia, que oferirà un viatge per les clavegueres, des d’un vàter fins al barri de la Barceloneta.

El procés de participació en la festa és democràtic i si hi ha carrers que no impulsen un guarnit durant tres anys es convoca una votació per decidir si continua o perd la llicència. «És molt difícil crear un carrer nou, perquè s’ha de votar per majoria. Tal com està el barri, cada cop més gentrificat i amb gent que no és del barri costa molt tirar endavant una tradició com aquesta, i que els veïns hi estiguin a favor», ha afegit Olmo.

A banda del relleu generacional, la massificació de la festa és un dels debats que l’acompanya des de fa anys. En aquesta edició, abans que arribi el bullici dels concerts i de la gent ja hi ha hagut debat pel soroll de la preparació dels ornaments, principalment pels veïns nouvinguts al barri des de l’esclat de la pandèmia, que estaven més acostumats al silenci.

Diversos guarnidors voluntaris han explicat a l’ACN que han rebut queixes de veïns que demanen que facin menys soroll mentre treballen. «No estem fent enrenou, estem intentant mantenir viva una tradició de 200 anys d’història», ha declarat Font, que destaca que «l’ornamentació és la peça clau de la festa». Precisament, aquesta edició es descobrirà una placa que celebra el centenari dels guarnits dels carrers Verdi i Mozart.

De la mateixa manera, Olmo afegeix que li sap greu que els veïns «es puguin molestar, però és una tradició bonica, és un tret d’identitat del barri i volem que segueixi».

També al carrer Lluís Vives han constatat que als nous veïns «els costa molt entendre el moviment social que hi ha al carrer». Amb tot, la presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia defensa els valors que suposa una tradició com la del guarniment. «Estem fent cohesió social, estem fent festa al carrer, amb la qual cosa és impossible compaginar. Entenem que tothom necessita descansar, però és una realitat que Gràcia és un barri de molt moviment», ha afirmat Gómez.

Notícies relacionades

Jaume Collboni: "Seria bo que Sánchez continuï endavant i no es rendeixi"

Jaume Collboni: "Trias i Colau ni governen, ni deixen governar"

De la mateixa manera que el soroll i l’arribada massiva de turistes expulsa molts veïns durant els dies de la festa, per a d’altres persones l’esdeveniment és un reclam. És el cas de Maria CeciliaMoura, que ve del Brasil a veure la seva família i aprofita any rere d’any per participar en les decoracions del carrer Lluís Vives. «M’apassiona aquesta tradició i també la de Sant Medir o Sant Jordi», ha dit.

Una altra de les novetats d’aquest any és que la Fundació Festa Major de Gràcia aposta per reduir l’impacte de la celebració en el medi ambient amb vasos reutilitzables, samarretes orgàniques i sense embolcall i l’augment de 5 a 12 comissions que reciclaran el 100% de l’ornamentació un cop acabada la festa, el 21 d’agost.