Barcelona lloga edificis a l’Església per evitar una expropiació per l’institut de Sant Felip Neri

L’Ajuntament de Barcelona s’estalviarà el cost per aconseguir la propietat dels edificis de l’Església catòlica per ampliar un institut escola al cor de la ciutat, el de Sant Felip Neri, i incorporar-lo a la xarxa pública d’equipaments educatius. El govern municipal i el Departament d’Educació de la Generalitat han anunciat aquest dilluns un acord amb la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri per llogar 1.133 metres quadrats que l’orde religiós té a la plaça del mateix nom, enclavament distintiu del Gòtic i, al seu torn, punt d’atracció turística. A part de mantenir les aules i les instal·lacions de què els escolars d’educació infantil i primària ja fan ús, el compromís permetrà ocupar la Casa del Gremi de Sabaters i la planta baixa del convent, cosa que permetrà traslladar els alumnes d’ESO del centre, ara ubicats en un immoble deteriorat al carrer de la Palla. 

En tot cas, la mudança dels estudiants de Secundaria no serà immediata. El Consorci d’Educació de Barcelona –participat pel consistori i el Govern– ajorna fins al curs 2025-2026 disposar dels immobles per complet i a punt per allotjar les classes. 

La consellera d’Educació, Anna Simó, i la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Laia Bonet, han explicat que a l’acord amb l’ordre titular dels edificis li falten uns «serrells» per tancar-se. Simó s’ha escudat en aquests «petits detalls» per no concretar de moment el cost de l’arrendament, que el Consorci d’Educació costejarà durant 20 anys, amb opció de prorrogar-lo 10 anys més al venciment. 

L’Ajuntament tampoc ha necessitat quant li hauria costat desposseir la congregació dels seus edificis a la plaça de Sant Felip Neri, com va anunciar que faria el març passat davant el desacord amb els religiosos perquè cedissin els espais. «El cost hauria sigut infinitament superior al de la reforma», ha esgrimit Bonet. Simó ha explicitat que el consistori es farà càrrec de la reforma de la superfície que s’adequarà per allotjar els alumnes. La inversió s’estima en quatre milions d’euros.

Fre a l’adquisició  

Bonet ha matisat que el procés d’expropiació va arribar a notificar-se en l’ordre, després que el consistori aprovés un pla especial urbanístic per tirar endavant l’adquisició, sota el bipartit de Barcelona en Comú i PSC que Ada Colau encapçalava. «però no es va seguir amb el procediment. A l’arribar a l’acord, comporta que desistim», ha aclarit la ‘número dos’ de l’executiu de l’alcalde Jaume Collboni. 

De moment, els escolars seguiran a les instal·lacions on fins ara s’han ubicat quan el nou curs comenci el pròxim 6 de setembre. L’entesa entre les administracions i els monjos obliga la congregació a cedir totes les instal·lacions a partir de l’1 de juny de 2024 a tot estirar. Bonet ha explicat que, a mesura que els espais es posin a disposició del Consorci d’Educació, s’aniran condicionant. «Es posaran en funcionament de forma progressiva, no única, a partir de finals del 2024», ha apuntat. 

Notícies relacionades

Un prostíbul en un bloc de pisos: "Els clients s'equivoquen de timbre i ens desperten"

Una fallada elèctrica causa retards i interrupcions a les línies R3, R4 i R7 de Rodalies

«Necessitarem uns mesos per executar la reforma al 100% i desplegar l’activitat que, per exemple, es porta a l’oratori, com la de menjador, en els espais nous. Seran plenament operatius en el curs 2025-2026 però, gradualment, abans haurà entrat una part en funcionament», ha comentat la tinenta d’alcalde.

Sí que començaran immediatament els treballs per instal·lar sistemes antiincendis als edificis que el centre ja ocupa. També s’estendrà cablatge tant a l’edifici de la plaça de Sant Felip Neri com en el del carrer de la Palla per expandir la connexió a internet. Simó ha indicat que les obres poden arrencar aquest dimarts, quan el centre passarà a adherir-se a la xarxa pública, després que un consell extraordinari del Consorci d’Educació ho hagi aprovat aquest matí.