MAPA / Com va votar Barcelona en les últimes tres eleccions generals

Els resultats es van modificar en les tres cites, tot i que, lògicament, més entre 2016 i abril del 2019 que entre aquesta data i novembre del mateix any. En algunes zones de la ciutat el canvi és notable. I hi ha illes que trenquen el color dominant en una zona.

Els resultats

El 2016 el clar guanyador de les eleccions generals va ser En Comú Podem: va aconseguir 196.205 vots davant els 132.729 d’ERC i els 116.269 del tercer, el PP. El PSC va quedar quart (107.628), Convergència Democràtica de Catalunya, cinquena (103.056) i Ciutadans va ser el sisè (86.641).

El mapa d’aquelles eleccions es va tenyir d’un morat rotund, com s’aprecia al gràfic que distingeix per colors als partits guanyadors a les seccions censals. A Comú Podem va guanyar a vuit dels deu districtes de la ciutat: Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí i a 781 seccions censals de les 1.068 que componen el mapa electoral de la capital catalana. El PP va guanyar a les Corts i Convergència, a Sarrià-Sant Gervasi, tot i que per un sospir, amb 130 vots més que els populars.

Primera victòria d’ERC

L’abril del 2019, ERC (201.616) va guanyar: va ser la primera vegada que els republicans van vèncer unes eleccions a Barcelona des de la recuperació de la democràcia, després del franquisme. Van quedar per davant del PSC (198.883), que va pujar del quart al segon lloc; d’En Comú Podem (142.763), que va caure del primer al tercer, i de Ciutadans (101.892). Convergència, que ja era Junts per Catalunya, va quedar cinquena (94.181), i el PP (53.788) es va esfondrar de la tercera a la sisena plaça.

El morat va donar pas al groc secessionista al mapa: els republicans van guanyar a l’Eixample, Sants-Montjuïc, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi (li van treure 300 vots a Junts), Gràcia i Sant Martí. El PSC va quedar primer als quatre districtes restants: Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí.

I el novembre del 2019 l’ordre va ser el mateix a les primeres places: ERC (172.149), PSC (163.788), En Comú Podem (128.403), però Ciutadans (46.485) va caure de la quarta a la setena plaça, Junts (101.634) va pujar de la cinquena la quarta, i el PP (77.980), de la sisena a la cinquena. ERC va guanyar a l’Eixample, Sants-Montjuïc, les Corts, Gràcia, Horta-Guinardó, Sant Andreu i Sant Martí. En aquest cas, per menys de 300 vots més que el PSC, que va guanyar a Nou Barris i Ciutat Vella. Junts es va imposar a Sarrià-Sant Gervasi.

Els colors, els illots

Tafanejar pels mapes de la ciutat en funció del partit guanyador de les seccions censals en cada una de les tres eleccions projecta canvis i evolució de colors. El mapa del 2016 és essencialment morat, i, tot i que el PP va ser tercer, les seccions censals en què va guanyar a les Corts i Sarrià-Sant Gervasi formen una taca blava que semblen formar el segon espai més votat; queda clar que el vot popular va tenir un suport geogràfic homogeni: els votants del PP, almenys els d’aquelles eleccions, viuen a prop.

Cert és que el PP va guanyar també en quatre seccions que van quedar aïllades en un mar de vot dels Comuns: una a Sant Martí de Provençals, una altra a la Verneda, una altra a Vall d’Hebron (Horta-Guinardó) i una altra a la Guineueta (Nou Barris). Del PSC amb prou feines s’aprecien algunes taques escampades.

L’illa d’Albert Rivera

A Sarrià-Sant Gervasi es va aixecar el 2016 el que podria ser denominat Illot d’Albert Rivera: la secció censal de la zona de Sarrià situada entre les Corts, Reina Elisenda, Via Augusta i Vallvidrera, en què va guanyar Ciutadans, partit que només es va imposar també en una altra, a Diagonal Mar (Sant Martí).

En el cas de Convergència, les seves zones victorioses van quedar bastant agrupades al mapa, entre l’Eixample, les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, tot i que van conquerir altres places. ERC és entre les candidatures amb més suport la que va tenir les places més disperses, més repartides per la ciutat: de Vallvidrera a Vila Olímpica, passant per Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó, l’Eixample, Gràcia. Els republicans van tenir també illots ultraperifèrics que es detecten al mapa: per exemple un a Horta i un altre a Sant Andreu, dins del mar de vot d’En Comú Podem.

El vermell del PSC

Tres anys després, l’abril del 2019, el morat havia perdut moltíssima presència al mapa, i el PSC la va recuperar: el vermell dels socialistes, que el 2016 a Nou Barris es veia només a Torre Baró, Porta, el Turó de la Peira i la Prosperitat, es va fer amb el gruix del districte, com amb la Marina del Prat Vermell i la Marina de Port.

Ciutadans va guanyar presència a les Corts i Sarrià-Sant Gervasi i ERC va passar d’aquell mapa dispers a un de molt més continu, gairebé una Unió Soviètica barcelonina, que incloïa gran part de les Corts, l’Eixample, Horta-Guinardó. Per contra, el blau del PP va desaparèixer, deixant, com el poble de l’Astèrix a la Gàl·lia, com a única secció censal guanyada la de Sant Martí de Provençals.

‘Revolució’ als illots

Notícies relacionades

El futur hospital del Vallès Occidental crearà un barri

El somni olímpic frustrat pel franquisme

Sorpreses que dona la vida: a les dues seccions que van ser de Ciutadans el 2016, l’illot Albert Rivera i Diagonal Mar, va ser ERC que va guanyar l’abril del 2019. Finalment, el novembre del 2019, el groc d’ERC i el vermell del PSC van mantenir la seva presència, com ho van fer els Comuns, en tant que Ciutadans va ser esborrada del mapa dels vencedors, i reemplaçada pel PP als seus feus de Sarrià-Sant Gervasi i les Corts.

Junts, que a l’abril es va imposar en seccions esquitxades d’aquests dos districtes, va guanyar presència visiblement en les eleccions de novembre, en què les dues seccions censals que el 2016 van ser de Ciutadans i l’abril del 2019 d’ERC, es van mantenir com feus republicans.