El disputat carrer de Barcelona que enfronta un coronel colonialista i un jove antifeixista

El militar bateja la travessia des de 1927. L’ajuntament va aprovar donar-li encaix dins la llista de carrers sota la dictadura de Primo de Rivera. La memòria d’Agulló –un màrtir per a l’esquerra anticapitalista– espera un tracte idèntic des del 2018, quan la majoria del consistori va acordar a petició de la CUP i sense oposició dedicar-li un espai a la ciutat, sense especificar on. Mentre el compromís s’amuntega en la pila de noms que esperen des de fa anys ser incorporats al mapa de Barcelona, el casal independentista L’Anònima es va fer seva la causa del jove: des de l’abril del 2021, proposa que el passatge on té el seu local, el del Coronel Sanfeliu, passi a ser de Guillem Agulló.  

Al casal expliquen que han espremut les vies al districte i l’ajuntament perquè la sol·licitud se sospesés. «Ens van comentar que la ponència del nomenclàtor ho estudiaria el juny del 2022, després a finals d’any... No es va tractar i mai ens van justificar perquè», afirmen. Per la seva banda, el districte de Sant Martí assenyala que, per ara, està obstinat a ampliar les dones incloses en el pla de l’urbs.

La reivindicació ressorgeix de forma cíclica. L’última vegada es va revifar al complir-se el trentè aniversari de l’homicidi, l’abril passat. Igual com es va recordar el noi assassinat en altres localitats catalanes, membres de L’Anònima van esborrar el militar al Clot, tapant els rètols amb uns adhesius amb la llegenda «Carrer de Guillem Agulló» impresa. Encara hi ha enganxats un parell d’adhesius. Alguns veïns van saber llavors de la campanya perquè la via canviï de nom, cosa que desperta opinions enfrontades.

Repartidors desorientats

«M’és igual que el carrer passi a dir-se d’una altra manera. El que no m’agrada són les formes. Aquests cartells que hi ha penjats tapant els rètols els van posar perquè sí», es queixa la Lourdes, que regenta una perruqueria. «Un noi que ve a descarregar es va tornar boig fa uns dies per trobar el nostre carrer. Al veure els cartells, va pensar que li havien canviat de nom i no ens trobava. Si es fa la paperassa que s’hagi de fer i es canvia, em sembla correcte, però canviar-lo així com així perquè no agrada, no ho trobo bé», distingeix.

«No he mirat gaire qui va ser el coronel, però el que no m’agrada gaire és la protesta. Hi ha transportistes que aparquen aquí a prop, es mouen amb el carro i no troben el nostre carrer. M’ha passat amb alguns», diu Daniel Fernández des del seu negoci de portes metàl·liques. Fora d’aquesta molèstia, no es mostra reticent a deposar Sanfeliu. «Si és veritat que va fer tot el que diuen que va fer, tot i que els tràmits pel canvi de direcció puguin ser un inconvenient, estaria bé substituir-lo. L’única cosa que els vaig dir als nois del casal és que m’haurien d’haver avisat abans que em fessin les targetes», fa broma.

D’altres veïns són molt més contraris a desfer-se de la figura que, des de fa gairebé 100 anys, bateja el passatge. «Que es deixi, fa molts anys que es diu així. ¡Ja estem bé amb el coronel!» proclama la Rosa. «No m’agradaria que el traguessin. Fa 47 anys que visc aquí. ¿Un altre nom per què?» pregunta la Julia. «Hi hauria d’haver consens de la gent del carrer i aquí no s’ha preguntat res. És una estupidesa», afirma Francisco Javier Buil. «Ja m’està bé aquest nom, vingui de l’època que vingui. Modificar-lo generaria més problemes pel canvi de domicili que beneficis», pensa la Mercè.

«Maldecap»

Més que afecció castrense, la reserva a desfer-se del seu record és per les gestions que s’intueixen si es relleva el coronel. «Tengo 90 i tants anys. Que em caigués ara tota aquesta paperassa seria un drama», s’oposa la Carmen. «L’única cosa que seria és un maldecap. S’hauria de canviar el carnet de conduir, el DNI... A sobre ara entrarà Vox i aquests són capaços de tornar a posar-li carrers a Franco», ironitza el Jordi.

No és del tot infreqüent que vies de Barcelona canviïn de nom. Quan això passa, l’ajuntament estén un certificat per facilitar que els afectats renovin la documentació. «És més simple del que es creu. És més que res una qüestió d’ideals», destaca la Jimena, que acceptaria que s’optés per Guillem Agulló. L’Antonio també hi estaria d’acord, però matisa que abans els veïns ho haurien de votar. «Potser sortirien altres noms», adverteix. «Hi ha coses més importants però, abans de canviar-lo, s’ha de consultar», coincideix la Mireia.

Notícies relacionades

De ronda amb els serenos

TMB cobrarà 14 milions per estalviar energia en busos elèctrics

«Entenem que els tràmits poden fer mandra, però llavors no canviaria res en aquest país», afirma Miquel Catasús, membre de l’Associació de Veïns del Clot-Camp de l’Arpa, favorable a suplir el militar pel militant. «No volem reescriure la història però no ens ve de gust tenir militars colonialistes al carrer. A prop també hi ha el carrer d’Hernán Cortés. Tampoc ens agrada gens, però fer una modificació del nomenclàtor és molt difícil», assenyala.  

Des de L’Anònima dedueixen que el relleu no convenç el PSC, que ja governava Sant Martí el mandat passat. Esgrimeixen que van obtenir unes 2.000 adhesions, també d’unes 90 entitats, a favor d’Agulló. «Entenem que hi pot haver certa reticència al canvi de nom, com el que hi pot haver quan ho decideix l’ajuntament. No parlem d’un carrer llarg, com la Riera de Cassoles, que també es va canviar», defensen des del casal.