Guillem Agulló, 25 anys de l'assassinat nazi que va marcar una època

L'11 d'abril de 1993, fa just 25 anys, Guillem Agulló, un jove militant de l'organització antifeixista SHARP i de la independentista Maulets, va ser assassinat d'una ganivetada per Pedro Cuevas, un conegut membre de la ultradreta de València que va ser condemnat a catorze anys de presó però que finalment només en va complir quatre abans de ser posat en llibertat per bon comportament.

El dia 21 d'abril, en què se celebra amb diversos actes i manifestacions la Diada del 25 d'abril, l'Ajuntament de València donarà el seu nom a un dels passejos dels cèntrics Jardins de Vivers, un reconeixement que només satisfà a mitges els seus familiars i amics i els diversos col·lectius que després del canvi polític viscut al consistori van posar en marxa una campanya perquè se li concedís un cèntric carrer.

Diversos municipis valencians i catalans, inclòs el seu Burjassot natal, ja tenen un carrer amb el seu nom. A més, l'any passat les Corts van crear un premi anual amb el seu nom.

El jutge no hi va veure motivació política

En aquella primavera de 1993, Agulló i alguns amics havien anat d'acampada a Montanejos. La família del noi defensa que algú va avisar d'aquella sortida el grup de Cuevas, que va anar a aquesta localitat castellonenca disposat a atacar-los. Per això aquella nit van entrar al pub on eren amb crits provocadors que van provocar la baralla.

El cas es va jutjar a l'Audiència Provincial de Castelló en un ambient de molta tensió i el jutge encarregat va descartar que el crim tingués motivació política, una decisió molt criticada tant per la família d'Agulló com per l'acusació particular, que reclamaven gairebé trenta anys de presó per als cinc acusats.

Des de l'entorn de Cuevas i alguns mitjans es va defensar el caràcter apolític del crim des que l'assassí confés es va entregar uns dies després, i fins i tot es va assegurar que així ho indicava un informe policial. Això sí, un dels encausats va reconèixer que es va acomiadar dels amics de la víctima saludant amb el braç aixecat i diversos testimonis van apuntar que també van cantar el va acomiadarCara al sol. Finalment els altres quatre encausats van ser absolts.

El 2007 Cuevas va formar part de la candidatura electoral del partit Aliança Nacional a la localitat valenciana de Xiva i dos anys abans havia sigut detingut en l'operació Panzer contra el grup FAS, vinculat als dirigents d'AN, i en els registres, inclosa la casa de l'assassí d'Agulló, es va incautar molt material de propaganda nazi.

Una ferida encara oberta

El crim va arribar a penes uns mesos després de l'assassinat xenòfob a Madrid de Lucrecía Pérez, va suposar la culminació de l'escalada de tensió que s'havia iniciat a la Transició amb l'anomenada Batalla de València i que va tenir un enorme impacte en la societat valenciana.

L'esquerra nacionalista ha reivindicat tots aquests anys el nom i la figura d'Agulló pel seu paper de lluitador contra la intolerància i encara són habituals els càntics i les pintades amb els lemes Guillem Agulló, la lluita continua i Guillem Agulló, ni oblit ni perdó.Guillem Agulló, ni oblit ni perdó Fins i tot grups com Obrint Pas li van dedicar cançons.

Notícies relacionades

García Ortiz es responsabilitza de la filtració del cas del nòvio d’Ayuso

El PSOE manté a l’abril el límit per renovar el CGPJ i el PP no fixa terminis

En canvi, sectors de la ultradreta han proferit durant tots aquests anys insults, amenaces i mofes a la seva memòria. La família d'Agulló ha denunciat trucades anònimes, especialment en cada aniversari, i durant tots aquests anys han sigut freqüents les pintades amenaçants davant de casa seva, encara que no hi ha hagut mai detinguts.

Tot va començar a penes un mes després de l'assassinat, quan en un partit del València a Albacete, dos ultres van mostrar una pancarta amb el lema Guillem, fes-te fotre. A les manifestacions ultres és habitual el crit "¿On són? no es veuen, els amics del Guillem".