Les mesures del 28M
Posicions polítiques sobre ocupacions a Barcelona: Collboni, «prevenció»; Colau, vivenda social
L’ocupació de vivendes va cobrar protagonisme a la campanya electoral de les eleccions municipals del 28M a Barcelona, especialment en el cas de les finques El Kubo i La Ruïna de la Bonanova.
El suflé barceloní de la Bonanova, alimentat per Vox, Valents i Ciutadans, va anar in crescendo fins a arribar a manifestacions multitudinàries de bàndols oposats. Passades les eleccions, la voràgine de les ocupacions s’ha diluït d’acord amb les dades que reflecteixen que els domicilis ocupats a la capital catalana suposen el 0,17% de les vivendes de la ciutat. L’any 2022, a Barcelona hi va haver 1.469 denúncies per ocupació, xifra que representa el 8,8% del total a Espanya (16.726).
De l’oficina de prevenció de la Guàrdia Urbana que va prometre l’ara alcalde Jaume Collboni (PSC) a les polítiques de vivenda pública defensades per l’exalcaldessa Ada Colau (Comuns), aquestes són les principals posicions de les forces polítiques amb representació al nou Ajuntament de Barcelona.
Collboni va prometre una oficina de Guàrdia Urbana especialitzada
Tot i que no va mostrar una actitud incendiària contra els okupes durant la campanya, al voler centrar-se a atraure el vot moderat, l’actual alcalde de Barcelona, Jaume Collboni (PSC), sí que va centrar part del seu discurs en l’«ordre» i la «seguretat».
En aquesta matèria, la seva promesa va ser la creació d’una nova oficina de prevenció de la Guàrdia Urbana contra les «ocupacions delictives». Segons va explicar en el seu moment, amb aquesta oficina es podrà «acompanyar» tant els veïns com els propietaris afectats i serà també una espècie de radar per, d’una banda, activar la petició de desnonament des del consistori en cas de tractar-se d’un pis d’un gran tenidor, i, de l’altra, detectar famílies que estan en situació vulnerable i derivar-les als serveis socials per garantir-los «protecció social».
Trias, guanyador a la Bonanova
Xavier Trias (Junts), guanyador de les eleccions que finalment es va quedar a les portes de l’alcaldia, va quedar primer a les zones acomodades de la ciutat (que també va ser on hi va haver més participació), entre les quals, la Bonanova.
En campanya, el candidat de Junts no va adquirir especial protagonisme en el tema de les ocupacions, tot i que una de les mesures que va proposar sí que tenia a veure amb la seguretat: augmentar fins a 4.000 el nombre d’agents de la Guàrdia Urbana.
Trias va criticar la proposta de Collboni de crear una nova oficina de prevenció de la Guàrdia Urbana contra les ocupacions pel fet de no haver-la fet abans, i és que el nou alcalde ja va estar en el govern en l’anterior mandat i el PSC gestionava la regidoria de Seguretat (amb Albert Batlle al comandament, que manté la cartera).
Colau posa la vivenda pública com a solució
La ja exalcaldessa de la ciutat Ada Colau (BComú), ja coneguda prèviament pels seus anys d’activisme per la vivenda a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), va assenyalar en campanya que les ocupacions «no són el problema que més preocupa» la ciutadania, i va assenyalar que Barcelona és la ciutat d’Espanya on han baixat més l’ocupacions gràcies «a les polítiques de vivenda pública» portades a terme pel seu govern.
En els seus vuit anys de mandat, Colau va accelerar la compra i construcció de vivenda pública. Es va passar de l’herència Trias amb 7.500 vivendes el 2015 fins a les 11.600 l’abril del 2023, i està previst que a finals d’any es voregin els 15.000 pisos (els 2.000 estan pendents d’obres de rehabilitació que haurien d’acabar aquest any).
Maragall evita «viure del conflicte»
Ernest Maragall (ERC), per la seva banda, es va mantenir relativament al marge del cas de la Bonanova i va acusar l’extrema dreta de «voler viure del conflicte», i va instar la Justícia i les forces policials a actuar des de la «responsabilitat» per «garantir un final adequat» a la situació.
Sirera, contra la «passivitat municipal»
Igual com Grau i Parera, Daniel Sirera (PP) va carregar contra el govern de Colau per la seva «passivitat i inacció» davant els okupes. Malgrat que la decisió de desallotjar els immobles recau en els jutges i és la policia qui executa, va considerar que l’ajuntament hauria pogut reaccionar «davant l’actitud violenta d’alguns okupes» i va lamentar «la passivitat municipal davant el robatori de tanques i la seva utilització com a barricades».
El candidat del PP va arribar a enviar una carta a l’alcaldessa en què li demanava «la mediació de l’Ajuntament de Barcelona perquè, juntament amb els propietaris de les dues finques i els dos Jutjats intervinents en els procediments de desallotjament, siguin capaços de trobar una data conjunta per donar compliment a l’ordre legal de desnonament».
Vox, en la lluita per «acabar amb l’okupació»
Notícies relacionadesEl candidat de Vox a Barcelona, Gonzalo de Oro-Pulido, va presentar la seva formació com la que pot «acabar amb l’okupació» a la ciutat i la que sempre estarà «al costat dels veïns que la pateixen».
Membres del partit van participar en les protestes antiokupació de la Bonanova, en què es van sentir càntics nazis i salutacions feixistes que l’ajuntament va denunciar davant la Fiscalia, i en què els Mossos d’Esquadra van denunciar el fill del candidat de Vox per portar una porra extensible. El pare, de Oro-Pulido, va reconèixer que «no està bé portar això», però ho va justificar assegurant que «és comprensible» i va afirmar que Barcelona és «una ciutat del crim».
