Colau s’acomiada com a alcaldessa de Barcelona: «Segur que no tornaré a presidir el ple els pròxims quatre anys»

«Cal veure qui serà l’alcalde dissabte o els pròxims mesos, però segur que jo no tornaré a presidir el ple durant els pròxim quatre anys i em vull acomiadar». Amb aquesta frase ha conclòs Ada Colau els seus dos mandats al capdavant de la ciutat. I també ha conclòs tota especulació sobre la possibilitat que un acord inesperat, com el que ella mateixa va proposar aquest dimarts al PSC i ERC, li permeti reeditar el càrrec durant part del pròxim mandat.

Colau ha entonat el seu adeu com a alcaldessa, no al ple, perquè ja ha deixat clar que assumirà l’acta de regidora, tot i que també ha donat a entendre que és probable que no completi el període. Ha agraït el to als regidors, així com la seva empatia, i ha remarcat que aquest segon mandat ha sigut més fàcil que el primer quant a la conflictivitat dels plens.

Els comiats

Colau ha mostrat un agraïment afectuós a tot l’equip del consistori, entre el qual ha citat el de premsa en general (i, en particular, el seu director, Francesc Santiago). L’alcaldessa en funcions ha sigut l’última a intervenir en l’anomenat ple de la llàgrima, en el qual cada quatre anys, entre les eleccions municipals i el ple d’investidura, els regidors que no continuaran sent-ho en el mandat següent s’acomiaden. Aquesta vegada són 22 dels 41 els que no tornaran, malgrat que no tots hi han acudit.

«¿A quina classe de cabró se li va acudir batejar això com el ple de llàgrima?», s’ha preguntat amb sorna un dels que se’n van, Paco Sierra, president del grup de Ciutadans des que va substituir com a tal Luz Guilarte, que ha afirmat que continuarà fent política d’una altra manera, i que continuarà atent al consistori.

Les seves dues companyes de grup, Noemí Martín i Julia Barea, s’han acomiadat també emocionades. Barea ha fet bo el nom oficiós del ple: no ha pogut evitar-ho i ha plorat, tot i que entre rialles.

Ferran Mascarell ha posat final al seu pas pel consistori, en el qual ha estat representant el PSC i Junts. Mascarell tanca així una àmplia trajectòria política, gairebé sempre vinculada a la cultura, que l’ha portat a exercir responsabilitats a l’ajuntament i al Govern, del qual va ser conseller de Pasqual Maragall i d’Artur Mas, del PSC i de CiU. Mascarell ha recordat que qui el va fer arribar al consistori va ser Maria Aurèlia Capmany, el 1985. «Si no, hauria sigut editor». També Óscar Ramírez, regidor del PP, ha dit adeu al consistori amb emoció i agraïment.

Un pas fugaç

Núria Carmona, que va entrar a l’ajuntament com a relleu de Jaume Collboni, és a dir, fa quatre mesos, ha mostrat el seu agraïment general i la seva satisfacció per l’experiència malgrat la seva brevetat. El també socialista Joan Ramon Riera ha recordat que es va fer militant del PSC «un dia dels Difunts» i ha qualificat d’honor el seu periple com a regidor, càrrec en el qual ha estat tres anys.

Xavier Marcé, regidor de Turisme i Indústries Creatives, ha desitjat sort com al teatre, «molta merda», als que vindran: «M’emporto l’alegria de les coses ben fetes i la ferida de les que queden per fer.

Ballarín, l’experta

La socialista Montserrat Ballarín ha recordat que ja es va acomiadar el 2011, «com es veu, sense èxit». Va tornar al consistori i ara, ha dit, arriba el seu «adeu definitiu». Responsable d’Hisenda, Ballarín és considerada una de les persones que millor coneix el funcionament de les arques, impostos i tributs municipals o com s’anomenin exactament: calia trucar-li per distingir bé les coses.

Per Barcelona en Comú, el primer a acomiadar-se ha sigut el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, que de fet podria tornar si dos dels regidors electes del partit entren al ple. Rabassa ha lidiat amb un districte que ha viscut un mandat complex, si bé sempre ha sigut un dels reptes més difícils per als governs de la ciutat. El regidor ha demanat que qui el substitueixi en el càrrec no pensi que Ciutat Vella és només «inseguretat i brutícia», i ha reclamat que s’aïlli Vox.

El fill d’Eloi Badia

Eloi Badia va anunciar temps enrere que no repetiria com a regidor. Ha portat àrees de pes en els últims vuit anys i ha estat en fronts difícils, com el de la municipalització de l’aigua i de la funerària pública, projectes que no es van aconseguir. En la part positiva, ha sigut la cara de l’aposta per la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic, clau en la gestió dels Comuns. Badia ha recordat que està a prop de tenir un fill, i ha instat els que continuaran a l’ajuntament a lluitar perquè el seu fill es trobi una ciutat que no desisteixi en la lluita contra aquest canvi climàtic.

«Me’n vaig contenta i agraïda», ha afirmat la tinenta d’alcaldia en funcions Laura Pérez, que també va baixar de la llista de Colau anticipadament. «No tindria temps per citar tots els moments difícils, però una menció especial als temps de la pandèmia, mai els ho podrem agrair prou a l’alcaldessa i la regidora Gemma Tarafa», ha dit Pérez.

Els d’ERC

Per part d’ERC, hi ha hagut diversos comiats. Un, el de Max Zañartu, que ha destacat el més estrany del mandat que conclou: «Ningú hauria pensat que hi hauria una pandèmia». Ha recordat la regidora republicana Marina Gassol, que va morir fa uns mesos, i ha assegurat que ser regidor ha tret d’ell «el pitjor i el millor».

Notícies relacionades

Aigües de Barcelona i l’AMB xoquen per una concessió de 800 milions

Antifrau investiga TMB per haver exposat dades confidencials

Gemma Sendra, una altra de les regidores que han optat voluntàriament per no repetir, ha mostrat el seu agraïment a Ernest Maragall per la seva confiança, així com a tot el partit, per respectar la seva independència. Sendra hauria sigut la responsable de Cultura en el govern que els republicans anaven a dirigir el 2019 si no haguessin sigut desbancats per Colau amb el suport de Manuel Valls.

«Jo esperava més de la política», ha assegurat Sendra, que ha justificat l’afirmació per haver constatat que sovint no existeix una exigència rellevant, que no hi ha preocupació pels pressupostos d’algunes iniciatives. Amb educació, ha vingut a dir que de vegades falta serietat i compromís.