Equips de França i l’Uzbekistan

La Mina atrau equips internacionals a la seva Champions infantil de la perifèria de Barcelona

JORDI OTIX

1
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Una mica de futbol internacional ha repartit joc aquest cap de setmana en l’extraradi de Barcelona, per a alegria d’un grapat de criatures. Un equip eminentment de barri, el Tramuntana de la Mina, ha sigut capaç d’atraure un conjunt francès i un altre de latituds encara més llunyanes, de l’Uzbekistan, a un humil campionat de categories infantils, disputat en un camp de la perifèria, a Sant Adrià de Besòs, on la pilota amb prou feines ha deixat de rodar de sol a sol aquest dissabte, en què la final de la Champions League acapara l’atenció. El torneig es ressenya com una fita entre els que fan mesos que el gesten.  

Notícies relacionades

«Mai abans havien vingut equips de fora a un campionat de futbol del barri. La cara dels nens ho diu tot. Tenen una il·lusió grandiosa», explica Toni Porto, dinàmic veí de la Mina i un dels artífexs de la jornada. El torneig ha congregat sobretot clubs de l’entorn de Barcelona, inclosos els veïns de l’Espanyol, que té les seves categories inferiors a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià. En tot cas, la presència de jugadors d’etapes formatives del París FC –el modest però històric rival del totpoderós PSG a la capital gal·la– i de la Federació de Futbol de l’Uzbekistan ha atorgat presència i un punt d’exotisme a la cita, que ha concentrat al voltant de mig miler de menors. 

Les tasques de l’entrenador de porters de l’equip de la Mina, amb experiència en altres clubs catalans, van ser decisives perquè els dos equips estrangers s’hagin desplaçat a jugar als afores de Barcelona, aprofitant l’estada que realitzen aquests dies a Catalunya. Com moltes altres iniciatives sorgides a la Mina, el Tramuntana pretén ser un al·licient per als joves d’un barri en què la pobresa es manté enquistada en el seu si. «El vam fundar l’any 2000, amb la intenció de treure xavals del carrer. Vam començar amb 12 nens i ara en són més de 160. Aquí els nens estan una mica deixats i estan contents de tenir aquesta oportunitat», declara Porto.