El disseny a través d’una família

María José Alier Gasull té 86 anys molt ben portats. Quan era jove va estudiar secretariat: "Escriure a màquina, cal·ligrafia, una cosa molt àrida". Recorda perfectament com el mateix dia en què la després reina Fabiola de Bèlgica es va casar amb el rei Balduí, el 15 de desembre del 1960, ella tenia una prova per entrar d’administrativa a l’editorial Seix Barral. "Em vaig dir: ‘Això no és per a tu’. Vaig fer la prova i no vaig tornar a posar els peus allí. Mai vaig saber si l’havia passat. Un any després, em van explicar que a Barcelona obria una escola de disseny i interiorisme".

En efecte, l’escola Elisava va obrir el 1961, dins de la fundació del CIC. Com que allí només estudiaven noies, d’entrada a Elisava només podien ingressar dones. Alier va formar part de la primera promoció: "Quan vaig veure el professorat que em tocava vaig saber que aprendria molt". La llista dels professors crida l’atenció: Lluís Cantallops, Albert Ràfols-Casamada, Federico Correa, Josep Maria Subirachs, Alexandre Cirici, Maria Girona, Xavier Rubert de Ventós, Xavier Miserachs, Miguel Milà, entre d’altres.

"Tenia 22 anys. Érem set alumnes en Interiorisme i 14 en Disseny Gràfic". De les set, en viuen cinc. Moltes, explica la María José, eren dones d’arquitectes. No és el seu cas, ella és dona de químic. "No només vaig aprendre a fer tiralínies o les propostes de Federico Correa amb les paral·leles, sinó també moral i ètica, donar ànima al que feies. Que es pogués viure dins d’un projecte", explica.

Quan ella va cursar aquests estudis no estaven catalogats, no eren reconeguts oficialment. "Era una escola. En sortíem com a interioristes, però sense títol oficial". Durant tres anys va treballar al despatx de Federico Correa i Alfonso Milà fent encàrrecs: "Arreglar una habitació de nens, un menjador que no funciona". Després, Alier ha dedicat la seva trajectòria a fer d’interiorista en projectes familiars. "Rehabilitació de patrimoni antic", resumeix. Encara ara s’ha encarregat de la porteria d’una finca del carrer de les Heures.

La segona generació de la família que va estudiar a Elisava l’encarna Joan Botey Alier, fill primogènit de la María José, que en total en va tenir tres: "el Joan, la Marta i l’Albert". Botey Alier té 60 anys i és dissenyador industrial. "Vaig començar estudiant dos cursos d’Arquitectura a Sant Cugat. El meu pare, Joan Botey Serra, volia ser arquitecte i no el van deixar. I va intentar que jo ho fos. Jo volia ser dissenyador industrial, ho tenia molt clar. Però llavors era un grau mitjà, i semblava que calia fer estudis superiors. El disseny industrial em venia per la vocació industrial de la família de la meva mare, vinculada a una papereria, i del meu pare, relacionada amb les filatures. Visitar fàbriques era una cosa habitual per a mi de petit, i el procés industrial m’apassionava".

"Llavors eres arquitecte o eres enginyer, però dissenyador industrial era una cosa que acaba de començar. Volia anar a Elisava i tampoc hi havia més opcions. Eina era més de gràfic, d’artistes". Els dos anys d’Arquitectura, diu, li van anar bé: "Però, quan vaig començar Disseny Industrial, vaig veure que m’apassionava". Va començar a Elisava el 1986 i va acabar el 1990. Feia ja molt que les classes eren mixtes. L’escola va tenir la seva primera seu al carrer de l’Avenir, 45, on va estudiar l’àvia de la saga Botey-Alier; després va estar a la Via Agusta, 205 (on hi ha el CIC); posteriorment, a Vallmajor, 11; més tard ,a la plaça de la Mercè, 11, i finalment, a la Rambla, 30, on abans hi va haver la Facultat de Periodisme de la UPF. Joan Botey Alier va començar a Vallmajor i va acabar a la plaça de la Mercè.

De l’efímer al virtual

Botey va treballar un temps amb Ramon Benedito, a qui també va tenir com a professor: "És un gran professional del disseny industrial". El 1992 va fundar una empresa multidisciplinar, Bonavista Produccions de Disseny, i el 1999, la que té ara: Botey Produccions de Disseny, que es dedica al "disseny efímer". Perquè, al final, el disseny industrial es va veure derrotat per l’efímer: "Disseny efímer, és, per exemple, muntar una junta de compromissaris del Barça al Palau Blaugrana. Entrar-hi just després d’un partit i convertir l’espai en 48 hores en un lloc amb un escenari espectacular, pantalles, que no es vegi que allò era un pavelló esportiu".

Notícies relacionades

Ateneus i teatres privats rebran 2,5 milions per a la seva rehabilitació

La visita del Papa dispara la picaresca i el lloguer de balcons

La pandèmia de covid va donar una nova dimensió a la vida professional de Botey Alier. Amb la població confinada no hi havia esdeveniment possible en el qual treballar. "Una clienta em va preguntar si podíem fer un congrés virtual de metges". I així va començar una nova era.

Com la seva mare, Joan Botey Alier té tres fills: "el Joan, la Clara i la Mireia". Joan Botey Durich és el més gran dels tres i el tercer estudiant de la saga format a Elisava. Té 25 anys. Ell va estudiar a la seu actual de l’escola, a la Rambla. Va tenir clar sempre que estudiaria Disseny: "Tan clar ho tenia, que no vaig estar mirant altres coses. Perquè era un tema que l’havia tingut molt a casa. Fins i tot la meva mare, Rosa Carmen Durich, que no és dissenyadora, i que és sòcia del meu pare, estava sempre fent manualitats". La mare és economista i, remarquen els tres alumnes d’Elisava reunits per a aquest reportatge, una peça clau en l’empresa.