El recompte confirma els 10 regidors de Collboni i manté tercera Colau

La proximitat de les xifres que van obtenir socialistes i Comuns, 131.735 vots per a Jaume Collboni i 131.594 per a Ada Colau, va atorgar un al·licient especial a l’habitual recompte que la Junta Electoral fa després dels comicis. Les dues candidatures van aconseguir el 19,8% dels sufragis, però aquests 141 vots de diferència els van donar als socialistes un regidor més, 10 per nou dels Comuns, i el segon lloc. Després del recompte, les xifres oficials queden així: el PSC aconsegueix 131.923 vots i els Comuns, 131.581. És a dir, la distància de 141 s’amplia a 342.

Ser segon o tercer

És un matís rellevant, perquè sempre és millor ser la segona força que la tercera al consistori, tot i que no resulta tan decisiu com consideraven els de Colau, que diumenge sostenien que si fossin segons tindrien més opcions per convèncer ERC perquè participés en un pacte amb BComú i el PSC, si bé els republicans han desestimat aquesta opció de forma més que rotunda.

Probablement, una de les primeres persones a conèixer la notícia ha sigut una de les més afectades per ella: Raquel Gil, que anava en el desè lloc de la llista dels socialistes, ha sigut una de les integrants del partit que ha participat en el recompte. I ha vist en directe com salvava la seva plaça.

El recompte

Aquest divendres, dues àmplies delegacions d’apoderats i interventors del PSC i Barcelona en Comú, i en menor mesura de la resta dels partits principals, han acudit a la Ciutat de la Justícia a la seu de la Junta Electoral de Zona, per participar en un recompte que s’anunciava llarg –s’ha arribat a dir que podia trigar tres dies– però que finalment ha acabat després de més de vuit hores, poc abans de les set de la tarda. Després la Junta ha trigat una estona a determinar el desenllaç, entre altres coses per un conflicte concret: una mesa de Ciutat Vella en la qual estaven en joc 150 vots.

Segons Barcelona en Comú, l’acta del seu apoderat registrava com a seus 150 vots que a l’acta de la mesa es van atorgar a Ciutadans. Per això els reclamaven, una cosa que la Junta Electoral no veia procedent. Aquesta discrepància ha fet que s’especulés que els Comuns impugnessin el resultat, per a la qual cosa tenen 24 hores.

Un recurs davant la Junta Electoral de Zona no suposaria un retard de la investidura del nou alcalde, prevista per al 17 de juny. Si es presenta i és rebutjat, els Comuns podrien recórrer davant la Junta Electoral Central. Si aquesta tampoc els donés la raó, podrien presentar un recurs judicial i seria llavors quan la investidura es retardaria al 7 de juliol, primer dia de la campanya electoral de les generals del 23 de juliol.

Tensió a la sala

Hi ha hagut certa tensió entre Comuns i socialistes, tant durant el recompte com el final, quan Barcelona en Comú ha acusat una apoderada socialista de passejar-se per les meses fingint que era de la Junta Electoral de Zona.

La sala de la Junta Electoral, que sol estar buida entre eleccions, estava aquest divendres plena de gent amb esperances variades. En realitat, no és exactament un recompte el que ha passat, perquè no hi pot haver recompte dels vots vàlids emesos a les diferents candidatures: les paperetes ja han sigut destruïdes. Els vots nuls sí que es conserven, juntament amb les actes de cada mesa. Només s’han revisat els nuls que van ser impugnats diumenge.

El que s’analitza en la revisió és que les actes de cada mesa electoral coincideixin amb les llistes que els funcionaris que depenen de la Delegació del Govern central van enviar diumenge des de les escoles a Indra, empresa contractada per al procés electoral. Amb aquestes llistes es va arribar als resultats de les eleccions municipals. Si es detecta una discrepància entre els dos recomptes, es dona per bo el de l’acta de la mesa.

Millor el Carib

«M’ha tocat per sorteig presidir la Junta Electoral de Zona. Hauria preferit que m’hagués tocat un viatge al Carib», ha advertit amb sornegueria el jutge Joan Marsal a la petita multitud que esperava per participae-hi cap a les 10 del matí. Marsal ha organitzat el funcionament i ha reclamat pressa: «Hem d’acabar avui».

A cada mesa hi ha un funcionari, un apoderat elegit per sorteig i representants dels partits. S’han anat obrint els sobres que van arribar dels col·legis electorals, on figuren l’acta i els vots nuls. En alguns, explicaven assistents al recompte, han aparegut trossos de xoriço als sobres, com és habitual fa anys en les votacions. Com a novetat, en altres casos ha aparegut la foto del xoriço.

Notícies relacionades

El PSC acusa ERC d’«enterrar» el tripartit d’esquerres a Barcelona

El cas de la doble papereta que Vox esgrimeix per pugnar pel tercer regidor a BCN

Amb tot, el millor vot nul registrat és un que un conseller municipal d’ERC a Sant Andreu, Carlos R. Escuredo, ha difós a la xarxa social Twitter. Una papereta amb la cara de Lionel Messi de la candidatura fictícia QUE VOTÁ BOBO MESSI-10 amb una amb ell com a cap de llista.

Digueu el que digueu aquest serà el millor vot nul que heu vist mai en unes eleccions municipals…#QueVotáBobo #28M pic.twitter.com/2DWEq8nwkI

— Carlos R. Escuredo (@sapoconcho) 2 de junio de 2023

Lionel Messi

Rere l’astre argentí, a la llista apareixen altres personatges coneguts: el jugador de l’NBA ‘Ja’ Morant figura com a número dos, seguit per Vinícius JR, el tennista Novak Djokovic, l’actor Chuck Norris, els personatges protagonistes de Breaking Bad Walter White i Jeese (sic) Pinkman com a setè i vuitè, i el seu advocat, Saul Goodman, com a novè. Es fa difícil no citar la candidatura sencera, en la qual també destaquen, entre d’altres, Homer Simpson, Mark Renton (‘Trainspoting’), Omar Little (‘The Wire’) i Michael Scott (‘The Office’).