Els millors plats de la cuina de les municipals: del ‘prime’ de Trias al vot ocult de Colau

La cuina de les municipals tanca i ha arribat l’hora del tiberi electoral. Durant 12 setmanes, aquest diari ha mirat d’esgrimir els ingredients més destacats de la campanya i precampanya.

El ‘prime’ de Trias

Al primer episodi feia la sensació que va començar a córrer i que l’alcaldable Xavier Trias, el candidat menys esperat en la contesa, havia iniciat massa aviat la part més intensa de la seva pugna per tornar a l’alcaldia. O, com diuen els adolescents, que havia arribat massa aviat al seu ‘prime’.

És una de les incògnites que es resoldran quan es coneguin els resultats de les municipals, però per ara les enquestes neguen que Trias estigui patint aquesta caiguda que alguns dels seus rivals donaven per feta.

Les bones cartes de Collboni

El segon «esmorzar» es va centrar en Jaume Collboni. En com alguns experts afirmaven que, malgrat que no és un candidat amb un ganxo notable, té opcions clares d’aconseguir la vara de comandament municipal.

Opcions que passen per una victòria seva però que no descarten que governi malgrat perdre: és l’únic alcaldable que pot pactar a dreta o esquerra, amb els Comuns i amb Junts.

Quan es va publicar aquesta cuina el 12 de març, els experts creien que Trias tenia opcions clares de guanyar. I afegien que Collboni podria ser alcalde com a segon mitjançant un tripartit d’esquerres. A hores d’ara, l’escenari que Collboni quedi segon per darrere de Colau i Trias el faci alcalde encara està sobre la taula, tot i que és cert que l’exalcalde ha defensat que governi qui guanyi.

Fredo Corleone

La tercera cuina va recordar com de trista va ser la vida de Fredo Corleone, el segon dels fills de Vito Andolini, el cap de la família, rebatejat com Vito Corleone a l’arribar a Nova York, a Ellis Island, pel nom del seu poble d’origen. Vito mai va confiar en Fredo i ningú va pensar en ell com a successor quan el primogènit, Santino, va ser assassinat.

És el que podria passar als números 2 de les principals candidatures si l’alcaldable se’n va de l’ajuntament. Els números 3 tenen, doncs, números per acabar sent els líders dels grups.

El vot ocult de Colau

Quan faltaven nou setmanes per a les eleccions d’aquest diumenge, la cuina va servir com a plat l’últim rum-rum: els Comuns consideraven que per primera vegada Ada Colau estava tenint vot ocult.

Això té una part positiva: les enquestes dolentes fan menys mal perquè et convences que el vot ocult les corregirà a l’alça. Però també la negativa: que a la gent li faci vergonya o respecte explicar que et votarà no és del tot estimulant.

Maragall, fora de la Champions

Una setmana després, el plat del dia era la caiguda evident d’Ernest Maragalla totes les enquestes. L’alcaldable d’ERC, que fa quatre anys va guanyar les municipals i es va veure convertit en el primer guanyador que no acaba com a alcalde, s’ha vist atacat per l’efecte Trias.

I no hi ha cap altra explicació: l’increment de resultats de l’alcaldable de Junts respecte del que es vaticinava a la seva antecessora, Elsa Artadi, és la clau del descens en els pronòstics del republicà. Els resultats hauran de demostrar si aquesta tendència és o no certa.

Les enquestes d’Artadi

L’adeu d’Artadi va centrar la cuina posterior: faltaven set setmanes per als comicis. Fonts coneixedores del tema afirmen que l’adeu d’Artadi va ser forçat pels sondejos de fa un any, que li auguraven un pèssim resultat, amb una caiguda de cinc a tres regidors.

Ella va assegurar que aquella no va ser la causa, que se’n va anar per esgotament personal i que les enquestes li donaven fins a set regidors. El que està clar és que el seu adeu ho va canviar tot.

Les entranyes de la campanya

La precampanya i la campanya han estat, lògicament, marcades per les enquestes publicades. Potser és una sensació errònia i ha passat sempre, però es podria dir que en les últimes setmanes han proliferat les reaccions incrèdules abans que els sondejos.

A la cuina del 16 d’abril se citaven els pretextos habituals dels partits quan els auguris els són adversos.

Sirera i Valls

Daniel Sirera afirma que no serà Manuel Valls. Que si els seus vots són decisius per a la investidura, no els donarà de manera gratuïta: demanarà ser soci de govern o que es respecti part del seu programa electoral.

A més, el seu objectiu és que Colau no sigui alcaldessa, al revés que Valls. Això ja ho ha avisat: no creu que s’hagi de respectar allò que governi qui guanyi si qui ha de guanyar és la candidata de Barcelona en Comú.

Diputació i sociovergència

La Diputació de Barcelona és l’emblema d’una sociovergència limitada: el PSC i Junts l’han governat junts i els seus rivals ho han criticat sovint aquests quatre anys.

Una aliança que es podria repetir i ampliar amb acords de socialistes i postconvergents si arriben els números, fins i tot a la Generalitat i al Congrés, en una operació que relegaria ERC com a soci potencial de tots dos.

Les opcions de la CUP

L’antepenúltima cuina abordava les opcions de la CUP, al qual algunes enquestes han situat dins del consistori, tot i que més aviat poques.

Els anticapitalistes van ser rellevants i de vegades decisius en el primer mandat de Colau, del 2015 al 2019, però aquests tres regidors no es van repetir el 2019, quan van quedar fora del consistori.

Qui decidirà els pactes

Quan faltaven dues setmanes per a aquesta jornada electoral, la cuina es va centrar en qui acabés decidint els pactes: els alcaldables o els caps dels seus partits.

Notícies relacionades

Condemna a una advocada per enganyar l’Associació d’Avis del Bon Pastor

Els amos de pisos turístics demanaran indemnitzacions si els treuen la llicència

Xavier Trias ha proclamat que ell decidirà sol. Colau gairebé no té família política a qui consultar. Collboni sí que està una mica més limitat, potencialment parlant, pel que pugui dir el PSC o Pedro Sánchez, que té eleccions generals en sis mesos.

Els governs possibles

I l’última cuina, fa una setmana, comentava tots els governs possibles en funció dels resultats que surtin aquesta nit. Perquè ara ja sabem que a Barcelona el guanyador no sempre és l’alcalde.