Presumpta contaminació

Els advocats de Tersa admeten resultats «irreals» a la incineradora del Besòs

La Generalitat va enviar milions de dades «errònies» al jutjat que investiga la incineradora del Besòs

Zones de Baixes Emissions (ZBE): incompliment generalitzat a les ciutats espanyoles

Els lletrats van atribuir les temperatures desorbitades que la planta comunica a la Generalitat a desajustos que van justificar per circumstàncies que l’empresa encara no ha explicat

Els advocats de Tersa admeten resultats «irreals» a la incineradora del Besòs

JORDI OTIX

5
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Les temperatures a què la incineradora del Besòs crema tones d’escombraries procedents de Barcelona i el seu entorn són qüestió clau en la investigació judicial oberta sobre la planta, propietat de l’ajuntament de la capital i l’Àrea Metropolitana. Les indagacions sobre un suposat delicte ambiental per excés de contaminació, encallades durant mesos, s’han vist sacsejades pels errors i incongruències en els nivells d’emissions i de combustió aportats a la causa, revelats per EL PERIÓDICO, i el registre que la Guàrdia Civilva practicar el 10 de maig a la fàbrica, situada al límit entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs

En la inspecció a les instal·lacions, els agents van mostrar especial interès per obtenir les dades originals de l’activitat de la central, tant les referides a la pol·lució dispersada a través de la xemeneia com als graus centígrads a què van cremar les deixalles. Alguns resultats que Tersa va comunicar minut a minut a la Generalitat reflecteixen unes cotes de calor tan desorbitades que científics consultats pel que fa al cas afirmen que són impossibles que es produeixin a la Terra sense desintegrar-ho tot al seu pas.  

Durant el registre, els advocats de la companyia van admetre el desajust en les temperatures que es van comunicar en temps real al Departament d’Acció Climàtica, segons les fonts consultades. D’acord amb la versió en què coincideixen diferents parts pròximes a la investigació, els lletrats van respondre a la Guàrdia Civil que, en ocasions, es transmeten resultats «irreals» a l’òrgan de control pel que fa a la calor a què la incineradora arriba. Van atribuir els desfasaments puntuals a l’algoritme, la fórmula matemàtica amb què es calcula la calor que els forns adquireixen i assumpte capital en les indagacions en marxa.   

Tersa ha evitat pronunciar-se sobre si els advocats van contestar així. Al·lega que no comenta detalls que entén que «només poden ser abordats en seu judicial». L’empresa pública va notificar valors per sobre de 4.000, 5.000, 6.000, 7.000, 8.000. 9.000 i gairebé 10.000 graus centígrads a Acció Climàtica, en diferents dates entre el 2019 i el 2021. Així figura en els fulls de càlcul que la conselleria va entregar a la jutge d’instrucció de Badalona que escruta en els fets. El president de la Tersa i regidor d’Emergència Climàtica a Barcelona, Eloi Badia, i el cap d’explotació de la companyia, F. R. G., hi figuren com a investigats.   

Dies enrere, Tersa sí que va reconèixer a aquest mitjà que no es desfà de runa a les temperatures exagerades que apareixen als documents incorporats al sumari, tampoc les extremadament gèlides, com -718 0 -801 C, també impossibles d’acord amb els principis de la Física. En qualsevol cas, la firma afegeix que no hi ha equivocació en les xifres ni li generen «cap dubte», perquè assenyala que es poden interpretar atenent diferents indicadors. Tersa no ha concretat a quins paràmetres es refereix. El Ministeri de Transició Ecològica aclareix que els forns d’una planta de crema de residus solen fluctuar entre 900 i 1.200 ºC.  

Motius per aclarir  

Sempre segons el relat de les mateixes fonts pròximes al cas, els advocats de Tersa van explicar a la Guàrdia Civil que les incoherències en les temperatures es donen de vegades i en funció de determinades circumstàncies. Les mateixes veus assenyalen que, per ara, la companyia no ha concretat els motius de la divergència entre el nivell de combustió real i el que apareix a la Xarxa d’Emissions Atmosfèriques de Catalunya (XEAC), dependent de la Generalitat. Afegeixen que l’empresa sí que ha indicat en diferents ocasions que els resultats no es poden agafar de manera aïllada i sense ponderar-los amb altres variables.  

La temperatura a què es calcinen les deixalles és decisiva per resoldre si la fàbrica es va excedir contaminant. Els investigadors miren d’aclarir si la incineradora va poder escampar substàncies a l’atmosfera en concentracions nocives i posant la salut dels veïns de l’entorn en risc. La denúncia de la Fiscalia remarca que és necessari que els gasos superin els 850 ºC durant dos segons per garantir la cremació adequada de les escombraries i minimitzar emissions. 

Tersa i la Generalitat han defensat la validesa de l’algoritme i el funcionament correcte de la planta. En canvi, la Guàrdia Civil i el Ministeri Públic afirmen que la fórmula matemàtica no està homologada i que la planta va cremar desaprofitaments per sota de 850 ºC «en nombroses ocasions».   

Error «groller»

Després de més de 10 hores a la incineradora, els agents van clonar les dades originals que la companyia pública ha remès en viu a la XEAC des del 2017 fins a l’actualitat. Els investigadors tenen interès a comparar-los amb els llistats que la Generalitat va enviar al jutjat, en el qual les quantitats reflecteixen aparents superacions constants i majúscules dels barems normatius de pol·lució atmosfèrica. No obstant, el Departament d’Acció Climàtica afirma que s’ha adonat ara d’una presumpta fallada massiva a la còpia dels valors entregats a la jutge. Arran del reconeixement, milions de dígits han quedat en entredit a l’ometre’s les comes per marcar els decimals, fruit d’una distracció informàtica.

Notícies relacionades

En aquest sentit, responsables de Tersa van reiterar als agents que s’havia produït un «error groller» aliè a l’empresa. Durant l’abocament dels valors, els agents van trobar una classificació anomenada «dades a futur». La companyia va replicar que també es tractava d’un error.

Així mateix, la Guàrdia Civil va requerir copiar el contingut del programa Scada, el sistema informàtic intern de Tersa que recopila les dades dels sensors de la central. Tot i això, només conté referències dels últims sis mesos. Els més antics s’esborren. Els agents no es van emportar la informació després que els advocats de l’empresa s’oposessin a entregar-la, perquè no s’especificava entre les diligències a practicar en la interlocutòria.