Javier de las Muelas llança la seva marca de rom, ginebra i vodka

Però no ho pot evitar: gairebé des de petit ja feinejava. Venia còmics i revistes als qui feien cua a la comissaria de policia del barri de Sant Andreu per aconseguir el DNI. Així es guanyava uns calerons per anar al cine. També ajudava el veí que tenia un celler, i servia als clients quintos de cervesa i refrescos.

A mesura que va anar creixent, els còmics es van convertir en els underground de Nazario i Mariscal que distribuïa per Barcelona. Més gran, va dirigir una empresa que penjava cartells d’obres de teatre, de concerts i partits, va ser a la promotora de Gay Mercader ("vaig conèixer David Bowie, Lou Reed, Bryan Ferry") i va ser mànager de periodistes com Elisenda Roca, Jordi Estadella i Jordi González. "La meva història és una mica curiosa", admet amb un somriure tímid.

¿Què té a veure aquest currículum amb els seus destil·lats prèmium? Doncs, alhora, res i tot. Perquè aquell esperit emprenedor, sumat a una visita reveladora al Boadas, on va descobrir la "litúrgia" que es desplegava a "la catedral", li van fer oblidar-se de la carrera de Medicina tot just acabada i ficar-se al món de la cocteleria amb aquell Gimlet del Born, on una colla de joves d’una vintena d’anys, uniformats amb jaqueta, treballaven amb entusiasme.

D’allà a Dry Martini (el va comprar el 1996), a més d’altres negocis com la recordada discoteca Nick Havanna, els restaurants Speakeasy (dins de Dry Martini), Casa Fernández i Montesquiu, que encara regenta, igual que el Gimlet del carrer de Santaló i també un espai per a vips a La Roca Village.

Amb l’emblemàtica cocteleria de l’Eixample va entrar a l’olimp del sector, al convertir-la en la primera de Barcelona que va aparèixer en la llista de les millors del món, que anys més tard van encapçalar Paradiso (2022) i Sips (2023), fent de Barcelona la capital mundial de la cocteleria. "Abans d’allò, tret d’alguna excepció, el panorama era un desert", recorda.

De las Muelas va voler expandir la marca i, després de fer un màster en administració d’empreses el 2005 a IESE, va créixer amb locals amb la seva pròpia marca o amb col·laboracions a partir del 2010. Va arribar a fer el salt a Àsia de la mà de Four Seasons (Tailàndia, Singapur, Bali, Xina...) fins que la pandèmia va fulminar aquella aventura. Ara segueix als hotels Eme Catedral (Sevilla), Maria Cristina (Sant Sebastià), The Ritz-Carlton Tenerife, Majestic Palace (Sorrento) i Hyatt Regency San Luis Potosí (Mèxic), i tornarà a Madrid ben aviat.

En comptes de quedar-se quiet, adjectiu que sembla desconèixer l’empresari, que l’any passat va facturar 9,5 milions d’euros i ja pensa a ficar-se al món del brandi i el cafè (sempre relacionat amb els còctels), es va ficar en una altra història, el ready to drink. Romain Fornell li va demanar que li vengués còctels preparats per servir a Hostal de La Gavina (S’Agaró). Li va dir que sí, és clar. "Però a l’arribar a casa, em vaig mirar al mirall i em vaig dir: Ets un idiota, com no havies vist abans aquesta via de negoci".

I avui, tres anys després, suma 70 referències de combinats que preparen amb les gairebé 20 elaboracions que han creat. Tots, amb ingredients ecològics. "Som l’únic bar del món amb aquesta oferta", assegura De las Muelas.

Públic no professional

Va encertar de ple, ja que el 2025 han vorejat el milió d’unitats venudes; i pujant, perquè en qüestió de setmanes serà present en la dotzena de punts de restauració del Roig Arena de València. La clau, segons l’empresari, és que cobreixen un buit de mercat on hi ha "poca estabilitat en llocs especialitzats en establiments que han de donar servei i agilitat i, alhora, tenir un control de costos". Ho saben bé a l’Eme Catedral, on despatxen entre 250 i 300 còctels ready to drink al dia.

Ara llança per als no professionals la ginebra, el vodka i el rom que utilitza en els seus preparats amb una il·lusió afegida: el seu fill Borja s’ha unit al projecte.

Notícies relacionades

Alosa, Ginestà i Oques Grasses triomfen als Enderrock

Magnífic i dolorós ‘thriller’ judicial

La dry gin (anet, pell de llimona, coriandre, farigola llimoner, macis, pebre negre) és gairebé minimalista, clàssica, elegant, perfumada. El vodka (de sègol), molt pur, cremós i neutre, es mostra més amable en boca que al nas. I el rom sedueix per suau, rodonet i llaminer, després d’haver passat 15 anys en barriques de bourbon a Guatemala.

Tots ells, presentats en ampolles d’aire art-déco que et transporten a aquella època que tant apassiona De las Muelas, els anys 20 del segle passat; la del cine en blanc i negre que veia amb aquells calerons que havia guanyat venent còmics i revistes a la cua de la comissaria de Sant Andreu.