Subvencions a entitats

L’exjutge Fernando Presencia investigat per blanqueig s’afegeix a les querelles contra Colau

  • ¿Qui guanyarà les eleccions? Aquestes són les prediccions més enllà de les enquestes

  • Última hora sobre la campanya electoral, en directe

L’exjutge Fernando Presencia investigat per blanqueig  s’afegeix a les querelles contra Colau
3
Es llegeix en minuts
El Periódico

L’exjutge Fernando Presencia, condemnat per prevaricació i a qui l’Audiència Nacional investiga per blanqueig per lucrar-se amb denúncies falses, s’ha afegit a la causa contra Ada Colau per les subvencions a entitats, amb una querella que l’acusa de cobrar 750.000 euros en bancs de Luxemburg.

Segons han informat a EFE fonts jurídiques, Presencia s’ha querellat contra l’alcaldessa de Barcelona en nom de l’Associació contra la Corrupció i en defensa de l’Acció Pública (ACODAP), entitat que segons l’Audiència es dedica a presentar denúncies «sistemàtiques» en què acusa de corrupció càrrecs públics, i després activa un «finançament col·lectiu» per a suposadament sufragar les despeses judicials.

El 6 de febrer, l’Audiència Nacional va ordenar a la Guàrdia Civil registrar el domicili de Fernando Presencia i dels seus col·laboradors, entre qui figura el licitador d’extrema dreta Alberto Royuela i el fill d’aquest, el Santiago, condemnat per terrorisme el 2005 per col·locar una olla amb explosius en un local on havia de cantar Fermín Muguruza.

Presencia, investigat per delictes contra l’honor, contra altes institucions de l’Estat, organització criminal, estafa, blanqueig i associació il·lícita, va ser expulsat de la carrera judicial després de ser condemnat per prevaricació i per denúncia falsa i calúmnies a un fiscal de Toledo.

La seva última iniciativa judicial ha sigut sumar-se a la causa que té oberta Ada Colau arran d’una querella de l’Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica per la concessió de subvencions municipals a entitats afins, diligències que el jutge va arxivar l’any passat al no veure delicte però que l’Audiència va ordenar reobrir.

Informació anònima

Presencia s’ha unit a l’acusació contra Colau amb una querella en la qual, basant-se en informació anònima recollida per Alberto Royuela a través de la bústia de denúncia de l’ACODAP, manté que l’alcaldessa ha cobrat 750.000 euros a través de sis comptes bancaris a Luxemburg com a «premi, pagament o gratificació» per les subvencions concedides a entitats afins.

Tant la Fiscalia com l’Associació per la Transparència s’han oposat que s’admeti a tràmit la querella de Presencia, al considerar que no hi ha cap connexitat amb els delictes que s’indaguen, i el jutge d’instrucció ha rebutjat investigar-lo, tot i que els denunciants han recorregut la seva decisió davant l’Audiència de Barcelona.

L’intent de Presencia de sumar-se a les querelles contra Colau ha motivat que l’alcaldessa s’hagi personat com a acusació particular en la causa que té oberta contra ell el titular del jutjat d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, que ha ordenat tancar la web d’ACODAP, en la qual suposadament també s’injuriava magistrats del Tribunal Suprem.

Demanen que el Suprem investigui Asens

A l’espera que l’Audiència prengui una decisió sobre la denúncia de l’exjutge, l’Associació per la Transparència ha ampliat la querella inicial i demana ara imputar tots els membres de la comissió de govern de l’Ajuntament de Barcelona des del 2015, fet que inclou els exregidors i ara diputats d’Unides Podem al Congrés Jaume Asens i Gerardo Pisarello.

Notícies relacionades

Atesa la condició d’aforats dels dos parlamentaris, els querellants demanen que el jutge de Barcelona cessi la investigació i remeti a la sala segona del Tribunal Suprem la causa íntegra, incloses les actuacions contra Colau, perquè consideren que no es pot fragmentar ja que hi ha «connexió delictiva».

La Fiscalia Anticorrupció, igual com la defensa de Colau, s’ha oposat a l’ampliació de la querella –que a més d’Asens i Pisarello s’adreça contra els regidors Janet Sanz, Eloi Badia, Marc Serra, Laura Pérez i Laia Ortiz–, a l’entendre que no fonamenta «mínimament» els fets que considera prevaricadors. També ho ha fet l’Associació de Juristes Constitucionalistes per les Llibertats, una altra entitat que s’ha unit com a acusació popular a la causa contra Colau una vegada l’Audiència de Barcelona va ordenar reobrir el cas de les subvencions.