Barcelona és la ciutat catalana on més baixa el cens electoral en les municipals 2023

Barcelona és la ciutat catalana que perd més percentatge de votants potencials. En altres paraules, el cens de la capital s’ha ‘encongit’ des de les passades eleccions municipals. Tot i que el cens oscil·la en cada cita electoral i a totes les localitats de certa mida, es tracta del municipi de més de 5.000 habitants on més ha caigut. Estan cridades a les urnes aquest 28 de maig un total d’1.108.175 persones, un 3% menys que fa quatre anys. És la tendència contrària a la que reflecteix la mitjana catalana: el cens total a Catalunya puja un 1,2%.

¿Per què cau a Barcelona? La principal raó és el descens de població empadronada amb nacionalitat espanyola en els últims anys, molt marcats per la pandèmia, en favor de veïns d’altres procedències i/o nouvinguts que no s’han empadronat. Segons dades de l’INE analitzades per l’agència ACN, Barcelona ha perdut 34.255 electors en comparació amb les municipals del 2019, dels quals 32.472 són de nacionalitat espanyola. La dada encaixa amb el fet que la ciutat va perdre 34.970 empadronats de més de 17 anys d’aquesta categoria el 2022 –l’últim any amb dades disponibles– respecte a quatre anys enrere.

Per contra, el nombre d’estrangers de 17 o més anys es va disparar un 23% en el mateix període, al sumar-ne 60.000, fet que explica l’augment poblacional absolut de la capital en els últims anys. No obstant, els electors estrangers han caigut lleugerament a la ciutat, tot i que no totes les nacionalitats tenen dret a vot. La capital arrossega a la baixa la mitjana de la seva comarca, el Barcelonès, on el cens retrocedeix un 2,3%. Va caure ja més que cap altra durant l’any de la covid.

Altres municipis guanyen cens

Notícies relacionades

Les receptes i els diagnòstics per a Barcelona

Eleccions municipals a Barcelona: ¿Qui és l’anti-Colau?

La situació de la capital contrasta amb els increments més pronunciats de persones amb dret a vot a localitats com Roda de Berà, la localitat de més de 5.000 habitants amb un increment més accentuat (16,4%). La segueixen Cunit (13,9%), Canyelles (13%), Vacarisses (13%) i Calafell (12,8%). Quant a les comarques, el Baix Penedès (8,8%) i la Cerdanya (8,2%) són les que registren més pujades, ja que totes dues van créixer en població després de la pandèmia. De fet, la Cerdanya ja va ser la que més va créixer percentualment en empadronats durant el 2020, i el Baix Penedès, la que ho va fer en xifres absolutes. El Moianès (7,9%), el Pallars Sobirà (5,9%) i la Selva (4,7%) també han experimentat pujades significatives en el cens electoral respecte al 2019.

Badia del Vallès (-2,7%), la Sénia (-2,7%), Esplugues de Llobregat (-2,6%), Ripoll (-2,5%) i la Llagosta (-2,1%) són altres municipis de més de 5.000 habitants que han vist el cens electoral caure més d’un 2%. Quinze poblacions més també se situen en números negatius, per unes 200 que sumen electors respecte al 2019. La comarca que més baixa, deixant de banda el Barcelonès, és la Ribera d’Ebre (-2,2%). Completen la llista quatre comarques més d’interior: les Garrigues (-1,9%), la Terra Alta (-1,45%), la Noguera (-0,41%) i el Pla d’Urgell (-0,31%).