El Central Park de Barcelona, sense data i a rebuf de la macroestació de la Sagrera

Per fi pren forma

Després del rosari d’aturades que van deixar les obres sense cap operari (crisi financera del 2008, l’aturada judicial per auditar sobrecostos i la frenada pandèmica), els veïns observen com el projecte, ara sí, agafa forma. «Les obres avancen a bon ritme, s’estan construint les lloses sobretot per la zona de la Torre del Fang, però no crec que l’estació la vegem acabada fins al 2030», assumeix el president de l’AVV La Sagrera, Jaume Matas. 

Un temps que, segons la seva opinió, s’hauria d’aprofitar per deixar lligats tots els caps: «Hem de procurar que els carrers tinguin continuïtat als dos costats». A més, proposa que la Torre del Fang «es converteixi en el centre dinamitzador» del parc perquè «sempre tingui vida». Un altre detall que tindrà sobre la taula el govern municipal sorgit de les eleccions d’aquest 28 de maig.

Malgrat la bona conjuntura que travessa el projecte, els veïns lamenten que no totes les carpetes vagin al compàs de les obres. Un exemple d’això: l’edifici definitiu del nou Institut La Sagrera – Sant Andreu que s’ha d’aixecar sobre la llosa del triangle ferroviari i que ara com ara està en barracons. «Porten molts anys parlant d’aquestes obres, així com de les passarel·les que han de connectar els dos costats, però va tot amb retard i no es licita res quan s’ha de licitar», critica el nou president de l’AVV de Sant Andreu de Palomar, Miquel Ruiz.

Al 55% d’execució

Les obres de l’estació, plantejades en la dècada dels 90 i iniciades durant la febre del totxo, han aconseguit arribar al 55% de la seva execució. A més, fonts de Barcelona – Sagrera Alta Velocitat (BSAV), la societat que agrupa les tres administracions implicades (Estat, Generalitat i Ajuntament), assenyalen que la cobertura està bastant avançada. La previsió d’Adif, avancen, és tenir pràcticament tot soterrat entre el pont d’Espronceda fins a la rambla de l’Onze de Setembre «en els pròxims tres anys». 

Vist això, podria deixar de ser utòpica la urbanització definitiva de nous sectors del futur parc, que ja ha començat a emprendre’s entre la nova estació de Sant Andreu i el carrer de Sant Adrià. De fet, una de les zones que promet mudar la pell tard o d’hora és la de l’entorn de la Torre del Fang, el projecte definitiu d’urbanització de la qual està en fase d’aprovació. En contrast, la rehabilitació de l’edifici del segle XII encara és una assignatura pendent de l’ajuntament. 

Alta velocitat l’any que ve

BSAV preveu el pas de l’alta velocitat per l’interior de l’estació i en la via única a mitjans del 2024, com ja fan les línies d’ample convencional. A més, avancen que la construcció de la coberta de l’edifici «s’iniciarà ben aviat». Una construcció que agrada als veïns al tenir «menys impacte visual» que la que es va plantejar anys enrere, tot i que l’AVV de La Sagrera lamenta que no es comptés amb les entitats per definir el disseny. Mentrestant, els arquitectes ja han començat a dibuixar com serà l’interior de la closca: una obra que representarà l’última fase abans de la posada en marxa.

La futura estació no només descongestionarà les vies de l’alta velocitat de Sants, sinó que també es convertirà en la nova ròtula de la mobilitat del nord de Barcelona. En aquest sentit, BSAV ja treballa als vials subterranis per a trànsit rodat que aniran de l’estació al Nus de la Trinitat. Així mateix, la Generalitat ja ha posat en marxa l’estudi informatiu i d’impacte ambiental per allargar la línia 4 de metro des de La Pau fins a l’intercanviador de La Sagrera a la Meridiana. Un eix que ja està parcialment construït i que servirà per captar 43.000 nous usuaris al dia, segons el Govern.

Danys col·laterals

Molts dels nous usuaris del transport públic seran els treballadors i veïns dels edificis que s’han començat a construir en les dues vores ferroviàries. Vivendes i oficines que, convé recordar, són una important font de finançament de les obres: molts dels terrenys van ser subhastats per BSAV i adjudicats al millor postor. Un exemple ja visible són les 850 vivendes que les constructores començaran a aixecar en breus als terrenys del sector Colorantes, entre el carrer de Palomar i la nova estació de Sant Andreu.

«L’estació pot estar molt bé, però al projecte van associats edificis enormes que tindran poques vivendes públiques i que, probablement, converteixin aquesta zona en un espai molt selecte i gentrificat», sospesa Matas. De fet, assenyala que aquesta preocupació comença a ser palpable al barri: «Ja hem començat a veure preus que no tenen res a veure amb el que es poden permetre els veïns, a la qual cosa cal afegir que tampoc tenim construïts ni adaptats el CAP, ni les escoles que assumiran el creixement demogràfic», recalca. 

Per part de l’Ajuntament de Barcelona, la regidora de Vivienda, Lucía Martín, ha assenyalat que la intenció del consistori és plantejar a l’Estat una disminució de les altures dels futurs edificis al voltant del parc. No obstant i, paradoxalment, el mateix executiu ha decidit elevar les altures d’altres edificis del mateix macroprojecte per salvar el centre cultural Nau Bostik.

En qualsevol cas i en relació amb l’impacte econòmic que pugui generar tota aquesta nova urbanització, fonts municipals consideren prioritari vetllar per «un model d’estació que no vagi en contra del comerç de proximitat». En tot cas, recorden, la terminal, que consideren «importantíssima», haurà de servir per «defensar, promocionar i incentivar tots els barris que han estat durant anys en obres».

Quatre anys clau

Notícies relacionades

L’últim tram de la Meridiana, la pacificació més difícil de Barcelona

Barcelona manté als llimbs el ‘bressol’ de l’antic Sant Andreu

Les entitats veïnals consideren que aquest pròxim mandat serà clau per calibrar l’impacte que pugui tenir la infraestructura als barris del voltant. Barris que, al seu torn, ja esperen els projectes de transformació de l’antiga fàbrica de la Mercedes (amb 1.300 noves vivendes, 4.000 treballadors i 2.000 estudiants) o l’ampliació del centre comercial de La Maquinista amb 821 pisos en torres que arribaran fins a les 17 plantes.

«Aquests pròxims quatre anys seran de transició, però determinants per configurar els entorns, els equipaments i els plans de mobilitat per als 50 milions de persones que atraurà la nova estació», valora el president de l’AVV de Sant Martí de Provençals, Toni Santos. Sota el seu punt de vista, els responsables tècnics i polítics no s’han de centrar únicament i exclusivament en l’avenç de les obres, sinó també a aconseguir que aquestes serveixin de palanca per desencallar aspectes com la preservació del centre històric de Sant Martí o l’actualització d’alguns barris com la Verneda. «No ens podem permetre un tracte diferenciat entre les zones de nova construcció i els antics barris on amb prou feines s’inverteix des de fa anys», sintetitza.