Barcelona salva la Nau Bostik de la Sagrera amb tres increments d’altura

«Si no fem res, la Bostik desapareixerà, un fet que no ens podem permetre», ha exposat als veïns i usuaris la regidora del districte de Sant Andreu, Lucía Martín, en una trobada recent a què ha tingut accés aquest diari. El pla del consistori és repartir en tres noves ubicacions la trentena de pisos privats que s’havien de construir al solar, concentrar la superfície reservada per a equipaments al mateix centre cultural i redissenyar la zona verda «sense perdre ni un metre quadrat quantitativament ni qualitativament», ha exposat la gerent d’Urbanisme, Laia Grau.

En temps de descompte

Martín admet el retard del consistori a l’hora de blindar la Bostik: «Ens sap greu haver anat tan tard i tan ajustats amb les eleccions». Tot i que també mira d’esquivar l’acusació veïnal de voler tancar amb excessiva pressa el PMU: «¿Quines presses? Fa molt temps que parlem i volíem portar avançats i treballats els temes col·laterals, com l’amiant», ha etzibat en la sessió informativa als veïns més crítics.

La regidora ha deixat clar que queda ja per al següent mandat el debat sobre com s’ha de gestionar la Bostik, si sota tutela pública directa o amb autogestió com fins ara. També ha defensat que la conversió de la nau a equipament municipal suposarà accelerar qüestions com la potencial descontaminació del seu subsol, la correcció de les molèsties que pugui generar la seva actual activitat o el desamiantat. En aquest últim cas, Martín ha revelat que a finals de maig tindran els resultats d’un estudi destinat a detectar possibles partícules d’amiant a l’entorn de la nau.

Sense negociació amb la immobiliària propietària

L’equip municipal dona per fet que l’aprovació inicial de la PMU tirarà endavant aquest abril. En canvi, en cap moment ha precisat si l’actual propietari de l’edifici, la promotora La Llave de Oro, tindrà opció a dir-hi la seva. Segons han explicat fonts de la constructora a aquest mitjà de comunicació, sempre han estat predisposats a modificar el planejament vigent per salvar la nau, però també assenyalen que «ningú» els ha contactat per parlar d’aquesta modificació urbanística.

Tot i que des de La Llave de Oro es mostren tranquils pel fet que no se’ls poden retallar els drets adquirits en el plantejament inicial, també assenyalen que caldrà aclarir si els compensa el copia-enganxa que ha fet l’ajuntament amb la superfície de vivenda privada que tenien reservada. Una qüestió que, com els veïns també han deixat caure, s’hauria precipitat per la proximitat amb les urnes.

Edificis encara més alts: fins a 16 plantes

La proposta de l’ajuntament no és traslladar de forma íntegra l’edifici de vivendes a un nou solar. La intenció és distribuir la seva superfície total entre tres edificis més projectats des de fa anys. En el primer cas, mitjançant sis altures més, a un edifici que ja havia de comptar amb 10 plantes: és a dir, just davant de la plaça del General Moragues s’alçarà una torre de 16 plantes. En el segon cas se sumen dues plantes més a un edifici que n’havia de tenir 10 a la desembocadura del carrer de Garcilaso, davant el futur parc lineal. I, en el tercer cas, a l’espai inferior que havia de deixar l’edifici-pont a construir just darrere de la Bostik.

Si bé Lucía Martín ha assegurat que no és l’opció que haurien preferit, la gerent Laia Grau ha assegurat que la solució proposada és l’únic encaix que els permetia l’encotillat plantejament. De fet, per compensar el nou Manhattan que s’aixecarà al voltant de la futura estació intermodal de la Sagrera amb edificis de fins a 20 plantes, la regidora ha assegurat que mirarà de negociar amb l’Estat la rebaixa de les altures: «Caldrà tenir converses per atenuar les afectacions que poden tenir aquestes operacions a la Sagrera», ha afegit en relació amb la nova porta de l’alta velocitat.

Debat veïnal

Notícies relacionades

Nau Bostik: sis anys sent referent i encara en precari

Les flors que cauen dretes

La sessió informativa del consistori als veïns i usuaris de la Bostik ha servit per constatar les divisions que genera l’activitat de la nau. Mentre que els que viuen als seus voltants no han deixat de denunciar sorolls i molèsties, d’altres han defensat a capa i espasa l’espai autogestionat com a oasi de cultura i viver d’entitats d’economia social i solidària. Al cap i a la fi, el complex industrial allotja des d’entitats sense ànim de lucre fins a professionals creatius, alhora que és escenari de rodatges, festivals i esdeveniments de tot tipus.

La Nau Bostik es va posar a caminar com a espai autogestionat l’any 2015, quan La Llave de Oro va cedir l’edifici abandonat a l’arquitecte i gestor cultural Xavier Basiana. Un acord que al principi es va plantejar com a temporal i que s’ha acabat per consolidar, fins al punt que el 2021 tots els grups polítics van aprovar per unanimitat una proposició que instava a garantir la continuïtat de l’edifici com a equipament cultural. Des d’aleshores, el complex no ha deixat d’albergar totes aquelles propostes que ja no han cabut als altres dos espais que el mateix Basiana també va impulsar a la Sagrera: l’ateneu Espai30 i la Nau Ivanow.