Barcelona manté als llimbs el ‘bressol’ de l’antic Sant Andreu

Fa un mes va acaparar titulars la jubilació de l’antiga estació Sant Andreu Comtal, per ser la que més lustres acumulava en servei de tot l’Estat (168 anys). Des del tancament, l’edifici ja ha començat a acumular pols: tot i que la construcció de la nova estació de Sant Andreu (13 anys d’obres) ha donat marge perquè Adif i l’ajuntament tinguessin preparat un ràpid traspàs de l’activitat, la cessió al consistori de l’immoble ja buit encara «s’està negociant», expliquen fonts municipals.

La intenció de l’ajuntament sempre ha sigut conservar l’immoble per convertir-lo en un equipament municipal, si bé cap govern municipal ha arribat a concretar-ne l’ús exacte. De fet, la versió oficial d’avui és calcada a la d’anys enrere: «Es treballarà a partir de les necessitats del districte i les propostes rebudes per part de les entitats», exposen portaveus del consistori, ja en ple compte enrere per a les eleccions municipals del maig.

Un dels temors de les entitats de Sant Andreu és que l’antiga estació s’afegeixi a la llarga llista de projectes que encara esperen dilucidar el seu futur. En aquest sentit, el president i arqueòleg del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII), Jordi Petit, recorda que aquest col·lectiu d’historiadors ja va proposar «recuperar l’aspecte original de l’interior de l’edifici» i «deixar-hi una via amb una locomotora per recordar que per allà circulaven els trens». La resposta municipal que van obtenir no va ser esperançadora: «Ens van dir que ja es veuria i que el tema del tren no es decidirà fins que estigui construït el nou accés per a cotxes a la ciutat, per la qual cosa entenem que serà una decisió a molt llarg termini», explica Petit.

Projectes en ‘stand by’

La indefinició no només afecta l’edifici ferroviari, sinó també diversos immobles que envolten la plaça de l’Estació. El més imponent és la finca neoclàssica de la Clínica Sant Jordi. Tot i que també ha de passar en mans de l’ajuntament i convertir-se en equipament públic, no té calendari per a la transformació. El propietari de l’edifici és la corporació HM Hospitals, que assegura que té tota la voluntat d’executar el pla projectat fa més d’una dècada: cedir la finca després de construir un nou complex sanitari. Tanmateix, el consistori encara no els ha donat la llicència d’obres. «Està demanada des de fa molt de temps», ressalten fonts de la companyia.

Si bé l’estructura d’aquest edifici, que va arribar a acollir Cafés Debray, encara pot suportar uns quants anys més sense necessitar cap reforma, altres finques dels voltants no tenen la mateixa sort. Amb prou feines s’aguanta dret un interessant conjunt de casetes que hi ha uns 100 metres més enllà, al carrer del Pont. Catalogades com les més antigues del primitiu poble independent de Sant Andreu de Palomar, estan tapiades des del 2017 per evitar que es tornin a ocupar.

Paradoxalment, un dels antics ocupants, Pau Sáenz, ja va advertir després d’entregar les claus que «cada dia que passin tancades, es degradaran més». De fet, la gerent del districte, Carme Turégano, va admetre en un Consell de Barri del 2016 que el consistori va ordenar destrossar-ne una per dins: «L’ajuntament va desballestar la casa número 8 per risc d’esfondrament en el cas que hi entressin noves persones».

«Anys enrere vam aconseguir salvar les cases del picot, amb la idea de trobar-los un nou ús d’equipament que s’hi adapti», explica Petit. Al cap i a la fi, el conjunt inclou una casa del segle XVIII, una altra del XIX, una residència menestral i l’anomenada Casa de l’Oficial. Aquesta última té especial interès per la funció que va tenir: Sant Andreu tenia obligació d’allotjar sí o sí aquí l’esmentat càrrec militar quan l’Exèrcit es trobava de passada per la zona

Per a la Casa de l’Oficial hi va arribar a haver una proposta clara: «S’hi havia de fer el centre d’interpretació del Rec Comtal i un petit museu de Sant Andreu, però està totalment aturat», lamenta el president del CEII. «Després se’ns va dir, el 2018, que una part de la taxa turística serviria per obrir-hi una petita oficina d’informació, però tampoc en sabem res», critica. Per la seva banda, l’ajuntament avança a EL PERIÓDICO que «durant el 2023 es farà la consolidació estructural de les dues cases que estan en pitjor estat» per frenar almenys el risc d’ensorrament.

La capella dels Segadors, encaminada

L’anhel de l’entitat d’historiadors locals és que el futur centre d’interpretació pugui estar vinculat a la restauració de la Capella del Sant Crist dels Segadors. Aquest projecte sí que està ja en marxa, gràcies a la seva declaració com a bé cultural d’interès nacional aquest setembre. Va ser en aquesta capella on es van trobar el 22 de maig de 1640 els sometents i pagesos de mig Catalunya que van iniciar la Revolta dels Segadors, conflicte bèl·lic que té entre les causes directes serveis com la Casa de l’Oficial.

«Els arquitectes que han començat a treballar en la recuperació han mostrat interès per les nostres idees a l’hora d’elaborar el projecte», celebra Petit. A remolc d’aquesta intervenció, espera que es faci una prospecció arqueològica sota la planta de l’església i els jardins provisionals de les Dones de la Motor Ibèrica.

Si no canvia res, el finançament del projecte per a la restauració de la capella seguirà un model similar al que es va utilitzar per rehabilitar la cúpula de l’església adjacent. És a dir, amb inversió de l’arquebisbat, de l’ajuntament i de la Generalitat. «Ja hem començat les converses», revelen des del consistori, que esperen comptar al llarg dels pròxims mesos amb el pla director que les entitats reclamen des del 2015.

Notícies relacionades

Adeu a Sant Andreu Comtal, una estació de 168 anys amb sabor britànic

Estació de Sant Andreu: així és el mural ferroviari més gran de l’Estat

Si prospera aquest mecanisme inversor, el futur de la capella és prometedor. Malgrat que va esperar 17 anys sota una lona, la cúpula es va poder rehabilitar i amb un gran resultat. Va rebre fa dos mesos el premi a la millor restauració patrimonial que concedeix el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona. Tot i així, l’interior del gran edifici parroquial «encara espera la segona fase de la restauració», remarca el CEII.

El consistori deixa clar que «la majoria d’aquests projectes es desenvoluparan en el pròxim mandat» i detalla que «ja es treballa amb la idea que es puguin executar entre el 2023 i el 2027». L’espera, però, desespera els historiadors locals, que denuncien que hi ha una part important del patrimoni que «continua deixat de la mà de Déu». Al cap i a la fi, l’entorn de la plaça de l’Estació és el germen de l’antic Sant Andreu independent i la seva recuperació patrimonial és material sensible per a la identitat d’un veïnat que es resisteix a una barcelonització total.