‘Finito’, cubates i pluja: així és la penúltima nit a la Fira d’abril de Barcelona

Crida el guitarrista, amb desenes de mirades posades en ell: «‘¿Nos vamos o nos quedamos?’». La pregunta és retòrica, tot i que potser molts se l’han fet, amarats per la pluja d’abril que gairebé havíem oblidat. Però el ‘duende’ del guitarrista no els dona temps a rèplica: «‘¡Pero, de verdad! Sarandonga, cuchiviri, cuchiviri’»

En cinc segons el dubte s’ha esvaït i la fusta ja retruny al ritme de flamenc. Ni tan sols l’aigua ha pogut frenar la festa, el ball i la infinitat de cubates i ‘rebujitos’. Aquest dissabte el Fòrum de Barcelona ha acollit la penúltima nit de la Fira d’Abril, que no entén de fracassos. Només de beguda, diversió i orgull, com recull la galeria d’EL PERIÓDICO.

Al principi, la meteorologia ha fet dubtar de la convocatòria i fins i tot s’han arribat a tancar les portes. Però ni tan sols la megafonia del metro, que advertia cap a les deu de la nit que «la fira està tancada», ha impedit que la gent s’ajuntés a les portes fins que se’ls ha permès el pas.

De vegades la història comença igual que un acudit explicat entre tapeta i canya en un ‘tablao’ ‘pegaíto’ a la Giralda, una facècia que diu així: van un català i un basc i funden la Feria de Abril de Sevilla. Però no és broma. Així va passar el 1847, quan va néixer la primera fira d’exaltació de la cultura andalusa a més de 800 quilòmetres de la que avui rep els barcelonins més nocturns.

Assistents fidels

La que avui visiten Mercedes i Anna és la 50a edició de la fira a Barcelona: «I fa 40 anys que venim», expliquen. Al llarg de més de 90.000 metres quadrats, l’andalusisme s’obre via en una Catalunya que va acollir als anys 60 i 70 més d’un milió d’immigrants del sud de la Península.

És el seu cas, com també el de molts catalans que avui visiten la Fira i que tenen cognoms que reivindiquen aquests orígens. Una noia arrela en un Giménez amb un avi, el Joaquim, que va néixer a Terrassa, de mare d’Almeria, i una àvia, la Carmen, que va arribar a Catalunya també des de les terres del cap de Gata. I hi ha més casos: el López de Mateo, remarca la seva àvia, la Remedios, que també va venir d’Andalusia.

Al llarg de les carpes l’alegria ha sortit a col·lació fins i tot en els detalls més petits: uns sopen sense parar de ballar i d’altres ni tan sols mengen; les mans han embogit massa per sostenir un entrepà. Al mig d’una de les carpes, la Lucía i les seves amigues, ja amb una llarga experiència de jubilades, reprodueixen la imatge més comuna. Vestits vermells, flors al monyo i la sensació que podrien ser a Sevilla. Són de Girona: «Però això mai ens ho perdem».

Presencia LGTBI

A pocs metres, dos bessons sostenen dos cubates que ja els han fet efecte, almenys la part que no els ha caigut a terra. Un ja no recorda què està bevent; l’altre té un gust particular: «És una barreja de rom Barceló i de Ballantine’s. ¿No? Crec...»

La gent per a als fotògrafs. Tots volen ser portada. A la carpa del col·lectiu LGTBI, dues ‘drag queens’ fan aixecar un públic de totes les edats. Aquí i allà sona música que es barreja a l’orella, però el ‘Sarandonga’ és a tot arreu.

Hi ha una carpa que fa especial justícia al seu nom. Sota el rètol ‘Patio andaluz’ sona, efectivament, ‘Mi estrella blanca’: «‘Una vez soñé lo que el futuro me deparaba. Había un patio ‘andalú’, mi niño toca la guitarra’». Qui l’entona és un altre guitarrista, i si això no és Sevilla és només perquè les torres Mapfre no enganyen.

El calendari ha fet que aquesta nit arribi precisament entre les dues dates dels concerts multitudinaris de Bruce Springsteen a Barcelona. Dues festes on mana la música, però dos mons diferents. Al Fòrum, l’única Boss és la Rosalía, present en diversos altaveus. ¿Qui, si no, com insígnia de l’andalusisme català?

Per la fira es barreja també una exaltació del món llatí. Fleques colombianes, compassos de reggaeton i accent mexicà. El sud i la salsa tenen protagonisme, de manera que també crida a la comunitat gitana: el flamenc i l’alcohol són dos fenòmens internacionals.

Notícies relacionades

Barcelona ja té aprovat el pressupost del 2024

Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació

Els més petits prometen al veure’ls ballar al mateix ritme que les parelles, que formen una filera en una altra de les carpes. A mesura que la nit avanci s’aniran retirant, però no té res a envejar dels adults, i els seus vestits, tampoc.

La pluja ha parat i permet la festa. A la carpa ‘Olé’, dues noies es besen a mig ball. La Mercedes tanca avui la seva quarta participació aquesta setmana i ja enfila el camí cap al bus nocturn. «La Verge del Rocío ha volgut que plogués», justifica una amiga seva. Però ja no vol. El cel és serè i, sobre la tarima del ‘Patio andaluz’, els més joves segueixen sense intenció de baixar el ‘cubalitre’ o la sangria. Torna a sonar Fondo Flamenco: «‘Será mi noche, será mi día… Mi estrella blanca’».