«Barcelona ha passat per un mal moment de brutícia»

¿On operen les seves empreses?

Tenim contractes al Baix Llobregat, el Vallès Oriental, el Bages i el Barcelonès. És una empresa mitjana, amb 42 anys de trajectòria.

No és un sector gaire conegut per la ciutadania, que al final el que veu és si el carrer està o no net.

La nostra competència són cinc multinacionals que copen una part molt important del mercat i sobretot els grans contractes, com passa històricament en el cas de l’Ajuntament de Barcelona. L’ajuntament hauria de confiar en les pimes, no per a lots de 250 milions d’euros, però aquests lots podrien segregar-se i ser accessibles per a empreses mitjanes. Pimec està fent pressió per aconseguir-ho.

Per als veïns, el responsable és l’ajuntament.

Al final, ho és. La gestió és indirecta, es delega a les empreses. Barcelona va adjudicar cinc lots a empreses, va per districtes.

És el contracte més elevat de l’ajuntament. Prop de 2.400 milions euros per a vuit anys. Uns 300 milions anuals. És el contracte principal a tots els ajuntaments.

¿Per què té sentit que la neteja sigui subcontractada a privats?

Estic completament en desacord amb els casos de gestió directa del servei, que hi ha en alguns ajuntaments. Quan elimines la pressió de la competència externa, baixa l’eficiència. L’administració ha de gestionar els recursos públics, no fer-li la competència els serveis privats.

¿Com funcionen les adjudicacions?

Quan et presentes a un concurs s’estableixen unes bases, el plec de condicions administratiu i el tècnic. L’administratiu determina les condicions jurídiques de la contractació. El tècnic indica quin tipus de neteja es vol per a la zona afectada en el període de la concessió, que a Barcelona és de vuit anys més dos de possible pròrroga.

Dos mandats.

Dos mandats. Simplificant, cada empresa planteja com aplicarà els requisits sol·licitats i quin és el seu pressupost. S’adjudica el servei i cada vegada que es licita de nou es parteix de zero. Allà ve el gran problema de totes les empreses: quan t’adjudiquen un contracte, encarregues la maquinària prevista. Els camions estan trigant de vuit a 12 mesos a arribar.

¿I això es nota al carrer?

Tenim contracte nou, però fins que veiem els nous equips passa tranquil·lament un any. El moment més crític d’un contracte per a una empresa i l’ajuntament com a responsable final és l’últim termini, quan els equips tenen més avaries.

Just abans de renovar la concessió, el vuitè any.

El vuitè any és el pitjor. Els vehicles estan esgotant la seva vida útil i en molts casos ja no hi ha recanvis, perquè han sortit versions noves. Reparar una màquina escombradora pot costar dos mesos perquè la peça t’ha de venir d’Alemanya. I amb la covid ha sigut una autèntica tortura.

¿La covid va poder influir en els problemes de Barcelona?

De segur. Durant la pandèmia hem tingut índexs d’absentisme mai vistos sent serveis essencials que havien de treballar més del 100% en alguns moments: s’han hagut de fer desinfeccions no previstes als contractes amb un 20% menys de plantilla perquè la gent estava amb covid. Durant el confinament es van disparar els índexs de recollida de residus domiciliaris: la gent era a casa seva. I al carrer es va entrar en desinfeccions més intensives.

El govern d’Ada Colau atribueix els problemes de neteja a la pandèmia i al canvi de concessió de la contracta.

El covid va influir-hi. I el final de contracte va coincidir amb els terminis d’entrega retardats per la pandèmia. Sí, poden ser vistes com a justificacions. Ara bé, és potestat i obligació de l’ajuntament vetllar per què els serveis de les empreses es compleixin correctament.

¿Creu que no ha sigut així?

Hi ha zones de Barcelona amb serveis més intensius i altres en les quals no ho estan. Hi ha una qüestió fonamental que és la percepció que es té de la neteja, que no sempre casa amb la situació real. Històricament, Barcelona ha sigut una ciutat en la qual la gent ha tingut sentiment de pertinença, que cal cuidar-la, molt arrelat. Crec que s’està perdent.

¿Això significa que la gent la preocupa menys tirar un paper a terra?

Quan estimes menys les coses les cuides menys.

¿I això és culpa de la gestió municipal?

Caldria revisar la gestió municipal, hi ha d’haver una bona coordinació entre les empreses que fan el servei i la gestió municipal. Un carrer amb grafitis, no els artístics, és una contaminació visual que fa que la sensació que la ciutat empitjori. Pots tenir un carrer net i tenir la sensació que no ho està. És fonamental impedir l’incivisme. No combatre l’incivisme porta que una ciutat sigui més bruta. No és qüestió només de sancionar, sinó de fer campanyes, d’explicar a la gent els problemes que hi ha: l’incivisme costa molts diners al ciutadà. Si has de passar diverses vegades per un carrer perquè torna a estar bruta, això costa un esforç doble.

¿Barcelona està més bruta que anys enrere, especialment els últims? ¿O ha agafat mala fama i és difícil treure-se-la de sobre?

És molt difícil mantenir un nivell de satisfacció continuat en la neteja, i és molt fàcil canviar aquesta satisfacció per insatisfacció. En poc temps, pots fer que un ciutadà que tingui la sensació que la ciutat és neta canviï d’opinió.

¿I al revés?

Costa molt més. És on som ara. Jo també crec que Barcelona ha passat per un mal moment i que ha estat més bruta que abans. La neteja no era vista com un dels principals problemes de la ciutat i va pujar al segon. Aconseguir que baixi al tercer o al quart costarà molt.

¿La sequera pot complicar fins a quin punt la neteja?

És preocupant. Estem salvant els mobles amb aigua freàtica o pous. No es pot utilitzar aigua de xarxa per a neteja de via pública. Una alternativa és l’aigua de mar. Dessalinitzar és un procés car. De moment, les restriccions no han arribat a les cases. En alguns municipis estem utilitzant aigua de la piscina municipal per netejar contenidors.

Notícies relacionades

Retard en la contracta de neteja de Barcelona: més de 200 vehicles sense entregar

El museu viral de Belén Esteban

¿I si no plou?

Ha de ploure.