Espanya inclourà la gran indústria en el seu pla anticrisi d’ajuts per abaixar la llum

El Govern estudia incloure ajuts a la gran indústria en el paquet de mesures antiinflació que s’aprovarà divendres en un Consell de Ministres extraordinari. Fonts de les negociacions avancen que la indústria amb un consum intensiu d’electricitat estarà inclosa entre els sectors beneficiats directament pel pla governamental, llançant així una picada d’ullet al PNB, que ha posat el focus en aquest assumpte.

Altres formacions com EH Bildu també han reclamat restablir el mecanisme d’ajuda per a indústries electrointensives, "que serà fonamental per esmorteir l’impacte que aquesta crisi pot tenir sobre la indústria basca", però per als jeltzales és la seva principal prioritat. La setmana passada, abans de la ronda telefònica amb els grups parlamentaris realitzada pel ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, per negociar el futur decret, el PNB va presentar una iniciativa no de llei centrada a "garantir la sostenibilitat de la indústria".

Concretament, el PNB aspira a mesures dirigides a la siderúrgica i altres subsectors electrointensius, sense passar per alt la situació ja crítica d’empreses basques com Tubos Reunidos. Sobre la taula de negociació han posat "ajuts, ajustaments fiscals i modificacions legals" que afavoreixin la "resiliència" d’aquesta indústria, a més d’instar a defensar els seus interessos en el si de la UE, "especialment en el debat sobre la regulació del mercat de l’acer". En el primer paquet de mesures, l’Executiu planteja rebaixes fiscals per a carburants i el gas, amb especial atenció als sectors més afectats per la crisi energètica.

Buscar consensos

Per a l’Executiu és crucial teixir consensos de cara a tirar endavant un decret que pretén convalidar de manera exprés, portant-lo al ple del Congrés de la setmana vinent. Per assegurar els vots, a l’Executiu fins i tot van posar en quarantena el seu cordó sanitari a Vox per despenjar el telèfon i mirar d’obtenir el recolzament dels de Santiago Abascal. Sense èxit, ja que van declinar respondre a la trucada del Govern. La bona marxa de l’economia és un dels leitmotiv de l’Executiu de coalició que amenaça de quedar danyat sense un escut que mitigui els efectes del conflicte a l’Orient Mitjà.

De cara a acostar posicions, dilluns el Govern va arribar a un acord amb l’Executiu basc en una de les qüestions que el PNB té remarcada en vermell: la gestió dels aeroports bascos. Per a això es va pactar la creació d’un "òrgan bilateral aeroportuari". Si bé aquesta solució és lluny d’avançar en una transferència, estableix el marc per a una coparticipació més gran de l’Executiu basc als aeroports de Vitòria, Bilbao i Hondarribia.

L’acord es va produir tan sols unes hores després que el PNB elevés el to de la seva "preocupació" respecte a les negociacions sobre el traspàs de la gestió dels aeroports a Euskadi. I és que divendres passat l’Executiu central va enviar un document que en a l’altre costat de la taula de negociació es va interpretar com un retrocés en les converses. Després de l’acord, a l’Executiu basc asseguraven que s’havia reprès el caire positiu de la negociació.

Negociació amb els socis

Amb altres socis de l’arc esquerre del Congrés hi està havent més col·lisió respecte al futur escut social a l’excloure’s mesures en matèria d’habitatge. Si bé no es descarten per més endavant, no són en els plans immediats de la Moncloa recuperar la moratòria antidesnonaments o intervenir en el preu dels lloguers.

Notícies relacionades

Els EUA veuen insuficient la reforma econòmica de Cuba

El Regne Unit i Ucraïna acorden mantenir la pressió sobre Rússia

"Respecte a habitatge o respecte a l’IVA dels aliments, estem en unes circumstàncies en què el perímetre de les mesures del reial decret llei de divendres s’ha d’adaptar a l’impacte que estem observant", argumentava el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, ahir en roda de premsa després del Consell de Ministres. L’Executiu estudia introduir com a novetat un mecanisme automàtic dels llindars d’inflació, en funció de l’evolució dels preus en cada moment. Així, les rebaixes fiscals als carburants o la llum que pretenen aprovar es desactivarien de manera automàtica si els preus tornen a la normalitat prèvia a la guerra.

Per aquesta raó, la intenció és acotar les mesures per a la rebaixa del preu dels carburants especialment en els sectors del transport, l’agricultura i la pesca, així com del preu de l’electricitat, però de moment no activaran actuacions en l’àmbit de l’habitatge o en el dels preus dels aliments. Les mesures per contenir els preus se centraran en rebaixes fiscals, i es descarten les bonificacions com la rebaixa de 20 cèntims en els preus de la gasolina i el dièsel en vista que els resultats no van ser els esperats en l’anterior crisi.