Tancar Ormuz amb pocs recursos

Sempre va ser una opció. En els últims anys, quan es trobava sota amenaces, l’Iran va donar pistes sobre que una de les accions que prendria si era atacat seria tancar immediatament l’estret d’Ormuz, per on passa prop del 20% del petroli mundial.Sempre va ser una opció. En els últims anys, quan es trobava sota amenaces, l’Iran havia donat pistes sobre que una de les accions que prendria si era atacada seria tancar amb pany i clau l’estret d’Ormuz, per on passa a prop del 20% del petroli mundial. En l’actual guerra, han passat les dues coses. L’Iran va ser atacat i va tancar l’estret, tot i que només en part. Teheran permet el pas d’un grapat de petrolers, entre els quals els seus i els dels seus països amics o aliats que es van mostrar en contra de la guerra. Vaixells xinesos, indis, pakistanesos i russos han pogut navegar. Els altres, si ho fan, naveguen sota el seu compte i risc, amb un Iran que ha disparat contra almenys 16 embarcacions en les últimes dues setmanes a l’estret i el golf Pèrsic.En l’actual guerra, han passat les dues coses. L’Iran ha sigut atacada i ha tancat l’estret, tot i que només en part. Teheran permet el pas d’un grapat de petrolers, entre ells els seus, evidentment, i els dels seus països amics o aliats o que s’han mostrat en contra de la guerra. Barcos xinesos, indis, pakistanesos i russos han pogut navegar. Els altres, si ho fan, ho fan sota el seu compte i risc, amb una Iran que ha disparat contra almenys 16 embarcacions en les últimes dues setmanes a l’estret i el golf Pèrsic.

El president nord-americà, Donald Trump, va assegurar que vol forçar l’obertura de la ruta i va reclamar ajuda a l’OTAN i altres potències mundials que, de moment, se n’han desentès: el Regne Unit, França, Alemanya, el Japó, Corea del Sud i Espanya van dir que no participaran en l’obertura d’Ormuz per la força.El president nord-americà, Donald Trump, ha assegurat que vol forçar l’obertura de la ruta, i ha reclamat una ajuda a l’OTAN i altres potències mundials que, de moment, han donat llargues: el Regne Unit, França, Alemanya, el Japó, Corea del Sud i fins i tot Espanya han dit, de formes diferents, que no participaran en l’obertura d’Ormuz per la força. A priori semblaria una missió senzilla. L’Iran ha perdut gran part de la seva flota naval en aquesta guerra, delmada pels bombardejos constants de l’aviació nord-americana i israeliana des de fa dues setmanes.A priori semblaria una missió senzilla. L’Iran ha perdut l’enorme part de la seva flota naval en aquesta guerra, delmada pels bombardejos constants de l’aviació nord-americana i israeliana des de fa dues setmanes. Però la República Islàmica compta amb una gran carta, un as a la màniga que li permet controlar l’estret d’Ormuz: la fragilitat, la por i la possible sobrerreacció dels mercats.Però la República Islàmica compta amb una gran carta, un as a la màniga que li permet controlar l’estret d’Ormuz: la fragilitat, la por i la possible sobrerreacció dels mercats, i com de barates poden ser les seves operacions.

"Si la guerra es prolonga durant setmanes, [els EUA i els seus aliats] hauran de dissenyar algun tipus de sistema que permeti l’escorta i el trànsit dels petrolers. El món necessita que el cru flueixi des del Golf, i ja sembla que hi hagi plans per establir mesures de protecció", descriu Kevin Rowlands, editor de la revista militar RUSI Journal del Regne Unit.

Notícies relacionades

Els EUA veuen insuficient la reforma econòmica de Cuba

El Regne Unit i Ucraïna acorden mantenir la pressió sobre Rússia

El problema és que l’Iran necessita un atac amb un dron marítim o l’impacte d’un dels seus avions kamikaze no tripulats Shahed-136 per parar tot el trànsit i fer que les companyies d’assegurances decideixin no córrer el risc de creuar Ormuz i veure’s obligades a cobrir despeses milionàries.El problema, no obstant, és que l’Iran necessita tan sols un atac amb un dron marítim, o l’impacte d’un dels seus avions kamikaze no tripulats Shahed-136 per parar tot el trànsit i fer que les companyies d’assegurances decideixin no córrer el risc de creuar Ormuz i veure’s obligades a cobrir despeses milionàries. Les matemàtiques funcionen del costat iranià. Un dron Shahed-136 costa 20.000 dòlars, i segons estudis internacionals, la República Islàmica en pot produir diverses desenes de milers al mes. L’impacte contra un petroler pot ocasionar despeses mediambientals milionàries, a més del cost que una operació d’escorta de vaixells de càrrega pot tenir.Les matemàtiques funcionen del costat iranià. Un dron Shahed-136 amb prou feines costa 20.000 dòlars, i segons estudis internacionals, la República Islàmica és capaç de produir diverses desenes de milers al mes. L’impacte contra un petroler pot ocasionar despeses mediambientals milionàries, a més del cost que una operació d’escorta de vaixells de càrrega pot tenir ja per si mateix.

"La solució a l’increment de preus [dels combustibles] ha de ser que acabi aquesta guerra. Parar aquesta guerra i que sigui la negociació i el diàleg els que prevalguin. Espanya està amb la desescalada. No s’ha de fer res que afegeixi més tensió. La solució purament militar mai és realment una solució", va declarar dilluns el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares."La solució a l’increment de preus [dels combustibles] ha de ser que acabi aquesta guerra. Parar aquesta guerra i que sigui la negociació i el diàleg els que prevalguin. Espanya està amb la desescalada. No s’ha de fer res que afegeixi encara més tensió. La solució purament militar mai és realment una solució", ha declarat aquest dilluns el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares.