Desenllaç d’un conflicte laboral

Readmès el conductor de bus de Barcelona acomiadat per pintar càmeres de vigilància

TMB canvia l’acomiadament per una sanció de sis mesos sense feina i sou després de la pressió exercida per CGT sobre el PSC

Juan Ramiro afirma que és el primer empleat que l’empresa reintegra després de fer-lo fora sense que mediï un judici entre les dues decisions

El treballador tornarà a treballar 11 dies, des del 27 d’agost, abans de prejubilar-se

Readmès el conductor de bus de Barcelona acomiadat per pintar càmeres de vigilància

Ferran Nadeu

3
Es llegeix en minuts
Toni Sust
Toni Sust

Periodista

ver +

Juan Ramiro, conductor d’autobús de 63 anys que fa 20 anys que exerceix aquesta ocupació a Barcelona ha acudit aquest divendres a un acte de conciliació amb Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) per oficialitzar una decisió rellevant. L’empresa ha decidit readmetre’l després d’acomiadar-lo el 27 de febrer passat. L’acomiadament serà substituït per una sanció de sis mesos sense feina i sou. L’empleat, que tècnicament porta gairebé un mes sense feina, no ha arribat a cobrar l’atur.

TMB va fer fora el Ramiro, delegat sindical de la Confederació General del Treball (CGT), arran que el 26 de desembre passat, dia de Sant Esteve, pintés amb un esprai les carcasses que protegien dues càmeres de videovigilància col·locades a l’autobús que conduïa aquell dia, el vehicle 2723 de la línia 22 de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Segons ell mateix relata, no va pensar que una tercera càmera registrava la seva actuació. De fet, remarca, mai ha negat la seva responsabilitat. Afirma que va pintar les càmeres perquè s’oposa a «tant control social» i volia impedir les gravacions.

Escraches

El Ramiro no oculta el que va fer però sí que considera que hi va haver desproporció per part de TMB, i creu que el seu paper sindical va pesar en la decisió de fer-lo fora. Per tot això va iniciar una lluita en la qual l’ha acompanyat la CGT per exigir la seva readmissió. La forma que va triar per exercir pressió a l’empresa contra el seu acomiadament va anar presentant-se en actes de precampanya de l’alcaldable del PSC a Barcelona, Jaume Collboni.

¿Per què Collboni? Perquè la presidència de TMB recau, com l’àrea de mobilitat en el seu conjunt, en el PSC, soci del govern d’Ada Colau, tot i que el candidat socialista ja no hi figura. La presidenta de l’empresa és la tinenta d’alcalde Laia Bonet, la cap de files actual del PSC a l’ajuntament des que Collboni el va abandonar.

El factor electoral

El Ramiro remarca que mai abans TMB havia readmès a un acomiadat sense que existís l’àmbit judicial entre les dues decisions: «És la primera vegada en la història de l’empresa que es readmet un treballador gràcies a l’acció sindical i pressió. Mai s’havia readmès un conductor per la pressió de la gent. Sempre que havíem capgirat situacions d’aquest tipus va ser a través de judicis».

No té dubtes de quin ha sigut el factor decisiu: la proximitat de les eleccions. Remarca que n’hi va haver prou amb dos escraches a Collboni. Bonet va intervenir i el va rebre el 10 de març. El dilluns 13 hi va haver una reunió entre representants de TMB i CGT. I allà es va concretar oficiosament el desenllaç que ara és oficial: readmissió i sanció de sis mesos sense feina i sou.

Notícies relacionades

«Continuaré amb la meva activitat sindical dins de l’empresa, això no canvia. M’agafo la sanció no com un càstig, sinó com una excedència. Han jugat amb la por i s’han trobat que no teníem cap por. Pagaré amb aquests sis mesos però amb tota l’alegria del món», afirma.

‘The last dance’

El Ramiro es marcarà una espècie de ‘Last dance’ (la sèrie que relata l’últim any de Michael Jordan en els Chicago Bulls) l’agost, quan acabi la seva sanció. Tornarà a treballar el 27 d’agost i ho farà fins al 7 de setembre. Onze dies després dels quals es prejubilarà, el dia 8. Confia a poder conduir autobusos en aquelles dues setmanes curtes. I capejarà un entrebanc que li venia amb l’acomiadament: si aquest no s’hagués revertit, no hauria pogut jubilar-se fins als 65 o els 67 anys. Per tant, no es farà realitat la frase que un responsable de l’empresa anava repetint setmanes enrere amb àcida ironia: «Pobre Ramiro, que no es podrà jubilar encara».