Les ciutats de la Gran Barcelona on la delinqüència creix després de la pandèmia

¿Barcelona és més insegura després de remetre la pandèmia de la covid? Sembla atrevit donar qualsevol resposta que sigui tan sols unívoca a un assumpte polièdric i molt sensible, en què la impressió sol pesar més que el rigor estadístic. La delinqüència es continua alçant tossuda al capdavant de les preocupacions dels barcelonins cada sis mesos al baròmetre d’opinió de l’ajuntament, sense que el neguit hagi parat de créixer els dos últims anys, i ja s’acosta gairebé als nivells d’inquietud de les enquestes del 2019, quan l’ajuntament va afirmar que la capital s’enfrontava a una «crisi de seguretat». Malgrat la por creixent que reflecteixen els sondejos, les dades policials certifiquen que a l’urbs no es comet la mateixa xifra de delictes que abans que el coronavirus arribés fa tres anys, ni de bon tros es depassa. No obstant, certes ciutats de l’entorn sí que acusen més problemes els últims mesos que abans que es desencadenés l’alarma sanitària.

D’acord amb les xifres del Ministeri de l’Interior, els cossos policials van registrar un 20% menys de delictes convencionals a Barcelona durant el 2022 que el 2019, una pauta de referència perquè no es veu alterada pel factor covid. El percentatge engloba homicidis, robatoris, atracaments, agressions sexuals, tràfic de drogues... i exclou els ciberdelictes; si s’afegeixen al còmput, la caiguda és del 16,4%. Tant una taxa com l’altra superen la mitjana de la província de Barcelona, on la delinqüència va remetre el 6% l’any passat respecte al 2019, el 10,9% si s’hi exclou la criminalitat a la xarxa. 

A diferència de la capital, bona part dels municipis més poblats de la conurbació van empitjorar registres si es pren com a referència l’escenari previ a la crisi de la covid. A grans trets, els delictes convencionals a l’Hospitalet de Llobregat es van incrementar el 5,9% el 2022 respecte al 2019; a Badalona, el 4,7%; a Sant Feliu de Llobregat, el 2,5%; a Ripollet, el 6,1%; a Sant Cugat del Vallès, el 6,9%; a Sant Joan Despí, el 9%, i a Esplugues, el 17,5%. 

Pujades i baixades

A la segona corona, la criminalitat també va créixer a ciutats poblades. Va passar a Mataró (4,5%), Sabadell (7,6%), Mollet (8%), Terrassa (10,9%), Santa Perpètua de Mogoda (11,9%), Rubí (11,9%) Vilanova i la Geltrú (22%) i Premià de Mar (24,5%). Al seu torn, l’augment va ser inflat a poblacions una mica més allunyades de Barcelona, com Sant Pere de Ribes (6,1%), les Franqueses del Vallès (21,5%), Vic (21,8%) i, sobretot, Manlleu. En aquesta localitat d’Osona, el nombre de delictes documentats es va disparar el 44,7% en relació amb el 2019, i el 74,9% si es té en compte la delinqüència informàtica.

Per contra, ¿on van passar menys fets delictius el 2022 que el 2019? Va ser a Granollers (-6,2%), Sant Adrià de Besòs (-7,6%), Barberà del Vallès (-9,3%), Sitges (-10,6%) i Viladecans (-10,9%), Sant Quirze del Vallès (-11%), Sant Vicenç dels Horts (-13,3%), Santa Coloma de Gramenet (-15,3%), Castelldefels (-21%), el Masnou (-21,8%) i el Prat de Llobregat (-24,9%). 

A les poblacions citades abans, la tendència també va anar a la baixa si es comptabilitzen els crims cibernètics. En altres casos, la delinqüència comuna decau, però el còmput global resulta negatiu per l’auge dels delictes informàtics. Passa, per exemple, a Cornellà: la delinqüència tradicional va remetre el 2,6% si es posa en relació amb el 2019, però va augmentar el 4,5% a l’incloure-hi els il·lícits a la xarxa.  

Augment respecte al 2021

El descens respecte a la situació anterior a la pandèmia no treu que la delinqüència es va recompondre al llarg de l’any passat i, en general, va ser clarament més alta que el 2021, marcat encara per les limitacions a la mobilitat. A Barcelona, va remuntar després que s’aixequessin les últimes restriccions per evitar contagis: El 2022 va acabar amb el 30% més de delictes comuns que l’any anterior. 

Notícies relacionades

El més professional dels aficionats

Esplugues licita la demolició d’El Barco després de tres setmanes del desallotjament

Tan sols el Masnou, Olesa de Montserrat i Santa Coloma de Gramenet es van deslliurar d’un repunt delictiu el 2022 entre les ciutats de més de 20.000 habitants de la província, informa Efe. Els robatoris sense violència continuen sent el tipus delictiu més freqüent. Segons els cossos policials, es va repetir en 79.769 ocasions a Barcelona el 2022, el 47,5% més que el 2021, però representen el 29,1% menys que el 2019, quan es van denunciar 112.461 furts. El patró és idèntic en altres apartats: els assalts i atracaments amb ús de la força van augmentar el 28,2% a la capital respecte al 2021, però es van situar el 27,9% per sota del 2019, mentre que l’increment del 15,8% de les sostraccions de vehicles l’últim any es converteix en una reducció del 36,5% si es contrasta amb la mitjana de fa quatre anys. 

Una tendència diferent es dona en les denúncies per crims contra la llibertat sexual, superiors es miri com es miri. Només a la ciutat de Barcelona, van pujar el 15,3% entre el 2021 i el 2022 i encara més respecte al 2019, el 27,5%. Es van notificar 182 violacions el 2022, per 158 el 2019. La classe de delicte que ha anat a més a Barcelona és el tràfic de drogues: l’any passat es va documentar el 206,9% més de casos que el 2019.