Collboni, un alpinista millorable amb bones cartes per arribar a la cimera

Les dues rutes

En aquest cas, el més probable és que pogués elegir soci. Una opció seria recórrer el camí de la sociovergència, que ja va ser l’elegit pels socialistes el 2019 a la Diputació de Barcelona. Una altra via seria mantenir l’aliança amb Colau i tornar a tenir de company de govern Barcelona en Comú, però aquesta vegada com a soci menor.

També hi ha la possibilitat que guanyant no acabi com a alcalde si es produeix una suma d’altres candidatures que arribi als 21 regidors que donen la majoria absoluta. Aquesta opció no li és aliena, perquè ell mateix ha confessat que va ser un dels pares d’aquesta fórmula amb Manuel Valls, Eva Parera i Celestino Corbacho com a salvadors d’una Ada Colau que, incòmoda però sense titubejar, almenys públicament, va deixar entrar els tres convidats a la seva festa.

Pactes amb la dreta

Per tot això va sorprendre una mica que fa uns dies Collboni acusés Colau d’haver pactat dues vegades amb la dreta. Bé, s’entén que com a exsoci prengui distància, però la primera d’aquestes dues aliances que va denunciar és precisament la de la investidura del 2019 en la qual ell va jugar un paper més que rellevant. L’alcaldessa, per la seva banda, sempre ha negat haver pactat amb ningú.

Collboni va proclamar a mig mandat, el maig del 2021, que va ser ell qui va cuinar aquesta aliança (amb la dreta) que garantia la reelecció de Colau i un pacte de govern amb el PSC a canvi d’esquivar el procés. El segon pacte que denuncia és el de l’alcaldable de Barcelona en Comú i el seu homòleg de Junts, l’exalcalde Xavier Trias, per frenar el PSC.

La llista i Junqueras

De nou amb els experts, diuen els cuiners electorals que l’opció més desitjable electoralment per als socialistes era Salvador Illa, que la seva victòria estava assegurada a Barcelona. Però afegeixen que no tindria sentit cremar en la contesa el líder del PSC al Parlament quan està més a prop que mai de la hipotètica presidència d’un Govern tripartit. Segons aquesta tesi, el segon en atractiu era Miquel Iceta, un nom que ha sonat molt com a possible alternativa a Collboni, però va quedar descartat perquè la seva figura impedia de ple un possible acord municipal tripartit amb BComú i ERC pel veto exprés d’Oriol Junqueras.

Continuant amb aquesta llista de popularitat electoral i amb la teoria d’aquestes fonts de cuina electoral, la tercera amb més camp entre els votants era Meritxell Batet; la quarta, la delegada del Govern a Catalunya, Maria Eugènia Gay (finalment número dos de la llista) i, en cinquè lloc, l’alcaldable, Collboni, amb una falta d’atractiu en què destacaria precisament la seva imatge de soci de Colau durant els últims anys.

Colau i Agustina d’Aragó

A tot això, l’alcaldessa començarà la setmana declarant al jutjat per la denúncia d’un fons immobiliari. Serà la segona vegada que li tocarà fer-ho. La primera va ser pel cas de les subvencions, arxivat i reobert, en el qual els seus detractors li atribueixen el repartiment de quantitats milionàries de manera arbitrària, una afirmació que mai, per ara, s’ha vist acreditada. En aquell cas, l’equip de Colau va fer tot el que va poder per evitar que hagués de veure’s en el compromís de declarar com a imputada.

Es podria dir que ara és diferent, que ara no preocupa tant la cita i que l’afrontarà al pur estil d’Agustina d’Aragó, encenent la metxa del canó contra els francesos. Presumint de ser víctima de l’atac dels «fons voltor» quan falten dos mesos i mig per a les eleccions municipals.

Un lloguer optimista

Notícies relacionades

Collboni abandona el govern de Colau: «Vull ser alcalde, i per això faig aquest pas»

BCN dona llum verda a les obres de la Biblioteca Provincial

Mentrestant, al front del constitucionalisme, Eva Parera, candidata de Valents, i Anna Grau, de Ciutadans, van ser les úniques alcaldables, juntament amb Colau, que van excusar la seva presència a l’acte de presentació del document Projecte Pro BCN 2023. Hi ha qui diu que se’ls va oblidar convidar Parera.

Fos cert o no, l’excompanya de candidatura de Valls es mostra molt optimista de cara al futur. Parera ha presentat aquesta setmana la nova seu de Valents a Barcelona. El local és de lloguer i el contracte és de cinc anys. És qüestió de veure si el 2028 la marca s’ha consolidat i si es continua pagant una renda. L’oficina és al carrer de Trafalgar, a 240 metres de la Torre Urquinaona, que va allotjar la primera seu de Ciutadans, propietat, segons es va publicar, de Miguel Rodríguez, president de l’empresa de rellotges Festina. Serveixi com a avís als ‘valents’ que la vida d’una opció política pot ser molt efímera.